lunes, 12 de octubre de 2015

Unas parolas de Ramiro de Maeztu

Hue, 12 d’octubre, festividat d’a Virgen d’o Pilar, Patrona d’a Hispanidat, fa buena honra ricordar a figura que Ramiro de Maeztu, uno d’os millors intelectuals espanyols d’o pasato sieglo, covardement asesinato per as cricas republicanas o 29 d’octubre de 1936. Més que més, recordar a suya obra Defensa de la Hispanidad (1934) d’a que traduzco agora solo que unas parolas:
A crisis d’a Hispanidat ye a d’os suyos prencípios religiosos. B’havió un dia en que una parte influyent d’os espanyols cultos dixó de creyer en a nesecidat de que os prencípios en que deveva inspirar-se o suyo Guvierno fuesen a o mesmo tiempo os d’a suya religion. O primer momento d‘a crisis se manifiesta en o intento de secularizacion d’o Estato espanyol, feito per es ministros de Fernando VI e Carlos III.

Podez leyer o libro original completo en este VINCLO.

jueves, 8 de octubre de 2015

Ana Maria Janer: a verdadera Catalunya

Hue se fan quatre anyos d’a beatificacion d’Ana Maria Janer en a Seu d’Urgell. 
Ana Maria naixió en 1800 en Cervera en una família de funda fe catolica. A os 16 anyos decidió d’ingresar en a comunidat d’as Germanas d’a Caridat adedicando-se a o servício d’os més desfavoreixitos. Luego se fiço mayestra de novícias e, en 1832, superiora d’o Hespital de Cervera.
Devito a la Segunda Guerra Carlista, as germanas fuen foragitatas d’o hespital e Ana Maria havió a fuyir-ne ta Solsona. A suya magestat Carlos V la proposó personalment, per indicacions d’o canonge Josep Caixal i Estradé, que formava parte d’a junta d'hespitals carlistas de Catalunya, fer-se cargo d’os hespitals militars de Solsona, a Valldora e Berga, ta asistir a os feritos de guerra.
En rematar a guerra, havió a exiliar-se en Fráncia. A Toulouse treballará en l’Hespital d’a Grave. Tornó ta Cervera en 1844, pero per presions guvernamentals dixó d’estar superiora de l’hespital. En 1849 se reformó a Casa de Misericórdia e le fue encomendata a direccion d’este establecimiento benefico per dos anyadas. Tamien estió a o cargo d’a fundacion d’as congregacions d’o Sagrato Coraçon de Gesús e de l’Asociacion d’as Fillas de Maria en 1856.
Ana Maria creyeva en a nesecidat de crear escuelas cristianas t’a promocion d’a muller e a família. En 1857, o bispe Caixal le pidió que se fese cargo de l’hespital d’a Seu d’Urgell, an que fundó un instituto d’o que se fiço cargo: a congregacion d’as Germanas d’a Sagrata Família d’Urgell.
En 1880 fue esleyita superiora general, dica que en 1883 quedó libre de tot cargo e s’acofló en a suya casa de Talarn, an que continó o trato con as novícias e as alunnas. I morió l’11 de ginero de 1885.
Hue, quatre anyos dimpués d’a suya beatificacion en a Seu d’Urgell, en este humil quaderno de bitacora, ricordamos a Ana Maria Janer, eixemplo d’a verdadera Catalunya, eixemplo d’a Catalunya eterna: espanyola, monarquica, foral e catolica.

jueves, 1 de octubre de 2015

As CUP e o Casal Jaume I de Fraga

No ye una novedat, pero no per ixo fa menos fástio. O pasato 26 de setiembre, bels miembros d’as CUP (Candidatura d’Unitat Popular) e d’o Casal Jaume I se reunion a Fraga ta literalment: “impulsar una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc dels Països Catalans”. Dimpués d’a suya reunion, sinyon esta declaracion:
Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Fraga, 26 de setembre de 2015.

E dimpués diran quemisió de l’anticatalanismo en Aragon…

miércoles, 30 de septiembre de 2015

Radices e Tradicion


jueves, 24 de septiembre de 2015

Feminismo


jueves, 17 de septiembre de 2015

De l'Evangélio de Sant Mateu 19:4-6

Me creigo que estas parolas d’o Evangélio seguntes Sant Mateu encara son valeras. Igual ta Mariano Rajoy, que va ta farsas aberrosexuals, que ta Jorge Mario Bergoglio, que s’estima millor facilitar a nulidat matrimonial que no defender, sin dandalos, o matrimónio e a família.
Qui respondens ait: “Non legistis quia, qui creavit ab initio, masculum et feminam fecit eos et dixit: Propter hoc dimittet homo patrem et matrem et adhaerebit uxori suae, et erunt duo in carne una?". Itaque iam non sunt duo sed una caro. Quod ergo Deus coniunxit, homo non separet”. 

El respondió: “¿No hez leito que o Creador en o prencípio los fiço hombre e muller e dició: Per ixo, l’hombre dixará a su pair e a su mair ta unir-se a su muller, e os dos no seran que una sola carne? De manera que ya no en son dos, sino que una sola carne. Que l’hombre no desepare o que Dios ha unito".

sábado, 5 de septiembre de 2015

Unas parolas de Charles Péguy

O 5 de setiembre de 1904, moriva a Villeroy (Fráncia) Charles Péguy, un d’os escritors catolicos modernos més importants. En este anniversário, ricordamos unas parolas suyas:
Le modernisme est un système de complaisance. La liberté est un système de déférence.
Le modernisme est un système de politesse. La liberté est un système de respect.
Il ne faudrait pas dire les grands mots, mais enfin le modernisme est un système de lâcheté. La liberté est un système de courage.
Le modernisme est la vertu des gens du monde. La liberté est la vertu du pauvre.

L'Argent (1913).
U o que ye o mesmo, u a lo menos parellano:
O modernismo ye un sistema de complacéncia. A libertat ye un sistema de deferéncia.
O modernismo ye un sistema de cortesia. A libertat ye un sistema de respecto.
No caldria pas decir grans parolas, pero a la fin o modernismo ye un sistema de covardia. A libertat ye un sistema de corage.
O modernismo ye a virtut d’a gent d’o mundo. A libertat ye a virtut d’a pobretalla.