jueves, 1 de octubre de 2015

As CUP e o Casal Jaume I de Fraga

No ye una novedat, pero no per ixo fa menos fástio. O pasato 26 de setiembre, bels miembros d’as CUP (Candidatura d’Unitat Popular) e d’o Casal Jaume I se reunion a Fraga ta literalment: “impulsar una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc dels Països Catalans”. Dimpués d’a suya reunion, sinyon esta declaracion:
Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Fraga, 26 de setembre de 2015.

E dimpués diran quemisió de l’anticatalanismo en Aragon…