Nació catalana independent

Dimpués b’havrá belun que tornará con a basémia ixa de que Espanya no ens estima (per cierto, per qué se comportan os nacionalistas como adolescents, como inmaturos jovençanos que se piensan que toz los ódian, como ninos grans que justifican totas as suyas fallitas repetindo que se sienten contino incomprenditos, que son os atros os que tienen a culpa?); pero quan en una pagina oficial d’o guvierno de Catalunya (repito: en una pagina oficial d’o guvierno de Catalunya, ve-te-me o vinclo ta qui no lo creiga) se hi leye una fateça (fateça sí e periglosa tamien, que ixo en ye més de greu) como a siguient:

correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó) que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia…

ya no se sabe si mandar-los á escaparrar, á muyir engardaixos u pagar-les un buen tractamiento psiquiatrico. U mesmo fer cepren con els ta que aconsigan a independéncia d’una vegata e mantiengan relacions cordials con os arabes que tienen en casa suya, con o Magreb u con qui puedan mientres sinyoreyan buena cosa d’o Mediterránio e quasi tota la constelación d’Andromeda. Que a nusatros ya nos han feito prou a tana.


PS. Actualizo a dentrata hue, dia 30 de noviembre. O Heraldo de Aragon ha recullito tamien a notícia e pareix que a Generalidat ha esborrato a pagina.
PPS. Tamien o diário El Mundo leva  hue, dia 30, a notícia.