Atra senténcia sobre o património de l'Aragon Oriental

O Tribunal de Conflictos de Jurisdiccion d’o Tribunal Supremo ha refusato lo conflicto de jurisdiccion planteyato per a Generalitat de Catalunya cuentra a senténcia d’o Judgato de Primer Instáncia numbro 1 de Uesca que ordinó a tornata ta Aragón d’o patrimonio d’o Monestério de Santa Maria de Sigena que ye secrestato en Lerida.

A senténcia, ademés, sinyala que o conflicto planteyato constitui un «intento» d’a Generalitat de privar a efectividat d’una resolucion judicial que la obligava a entregar os bienes requeritos antes d’o 25 de septiembre de 2015.

Agora, o Tribunal de Conflictos ninviará a senténcia ta o judgato oscense ta legitimar a suya decision e fer a suya egecucion. Dita senténcia heva declarato nulas de pleno dreito as tres operacions de venda d’os biens d’o património historico-artistico d’o Monestério de Sigena a Cataluña entre os anyos 1983 e 1994. A juez ordinó que a propiedat de toz os biens venditos a la Generalitat e a o Museu Nacional d’Arte de Catalunya seigan tornatos a la orden religiosa d’as Sanjuanistas e se proceda a trasladar as pieças t’o monestério.

A juez tien a potestat, dimpués d’a resolucion d’o Tribunal de Conflictos, de desigir a la Generalitat a tornata d’as pieças e d’ordinar o suyo «secrestro judicial» con l’aduya d’a Guárdia Civil. 

Pero toz sabemos cómo autüa a (in)justicía democratica respective a o nacionalismo (anti)catalan.

As CUP e o Casal Jaume I de Fraga

No ye una novedat, pero no per ixo fa menos fástio. O pasato 26 de setiembre, bels miembros d’as CUP (Candidatura d’Unitat Popular) e d’o Casal Jaume I se reunion a Fraga ta literalment: “impulsar una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc dels Països Catalans”. Dimpués d’a suya reunion, sinyon esta declaracion:

Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Fraga, 26 de setembre de 2015.

E dimpués diran quemisió de l’anticatalanismo en Aragon…

A Generalidat nos furta (encara)

Bel par de dias dimpués d’as senténcias d’o Tribunal Supremo que refirman a catalogacion aragonesa de 112 pieças d’as ilésias aragonesas que permaneixen secretatas en o Museu Diocesano e Comarcal de Lerida, Jorge Español, representant legal de bels concellos que reclaman a tornata d’es biens historico-artisticos d’as suyas parróquias, ha comunicato a o Núncio d’o Papa en Espanya que interpondrá una querella criminal cuentra o bispe de Lerida si no torna as pieças en un plaço de 30 dias.

A carta a o Núncio se fa publica un dia dimpués de que o Departamento de Cultura d’a Generalidat de Catalunya haiga refusato a posibilidat de que os biens d’as parróquias aragonesas salgan d’o Museu de Lerida.

O guvierno de Catalunya nos sigue furtando

Nueva senténcia sobre o património aragonés secrestato en Catalunya

A titolar d’o Judgato de Primera Instáncia numbro 1 de Uesca ha declarato nulas de pleno dreito as tres operacions de venda d’os biens d’o património historico-artistico d’o Monestério de Sigena a Catalunya entre os anyos 1983 y 1994.

En a suya senténcia, a juez ordena, ademés, que a propiedat de toz os biens venditos a la Generalidat e a o Museu Nacional d’Arte de Catalunya (MNAC) en ixas tres operacions de compravenda seiga reintegrata a la orden religiosa d’as Sanjuanistas e se transladen as piezas t’o dito monestério.

Ye una pregunta retorica, pero: cumpliran esta vegata as autoridaz catalanas a resolucion judicial u se'n feran, de nuevas, a figa d'un sistema que los anima un dia a l'arreu de la otro a crepar as leis e a justícia?

Kosovo ye Sérbia

Dende que ye un club economico, Europa fa pena. Dende que ye un club economico —dende que Europa no ye Europa— o nuestro continent fa vergüenya;  ye a trista realidat.  A política exterior d’Europa, fa fástio, sí, pero a política interior d’Europa, mesmo més ne fa.

Mira-tos Kosovo, mira-tos Yugoslávia:  Qué bi hemos feito? En siguindo as ordens d’o Nuevo Orden Mundial, no hemos aconseguito sique empiorar as cosas. Igual como en Iraq. Igual como en Síria, Líbia u Túnez. E quí son as vitimas d’as guerras d’o NOM? Os cristianos, prou que sí. Quan a OTAN —Javier Solana, lo ricuerdan?— mandava satisfeito bombardear Belgrau e ocupar a província sérbia de Kosovo, yera fendo tranya a la persecucion d’o cristianismo en o coraçon d’os Balcans. Perque en Kosovo naixió Sérbia. E bi naixió luitando cuentra o Islam. Como hi siguió luitando siempre.  Tamien en a I Guerra mundial, quan os albano-kosovars aduyon a os turcos a masacrar-hie a os eslavos. U en a II Guerra Mundial, quan ,de nuevas, os musulmans kosovars s’adedicon de buen implaz a la limpieça etnica, aduyando altalle a os faixistas albaneses —os aliaus de Mussolini, lo ricuerdan—a fer-bi disapareixer a la mayoría sérbia. Perque en Kosovo naixió Sérbia, no pas Albánia, e si no per lo terror e o genocidio contino, os albano-kosovars nunca no serian estatos mayoría en a província.

Perque  Kosovo ye tierra sérbia. Perque  Kosovo ye a cuna de Sérbia. Perque  Kosovo ye o valient prencipe Lazar, o Reino de Dios , a gran batalla de Kosovo Polje, o corage sérbio cuentra os otomanos. Perque  Kosovo ye  150 monestérios e ilésias destruitas e os sérbios que han a vivir-bi entre arambres cosiratos per es militars d’a EULEX e os fosals sérbios profanatos de contino, pa fer disapareixer a identidat eslava —a identidat cristiana— de Kosovo. E d’Europa. E d’o mundo.

Islamistas e republicanos

Muito se charra estes dias d’a bestieça d’o Estato Islamico. A causa, o património artistico ecultural que han estricallato. As democrácias occidentals ploran agora as esferras que os isamistas han feito, per eixemplo, en o museu de Mosul u en a ciudat asíria de Nimrod u en Hatra u en Dur Sharrukin. No ricuerdo que occident s’alticamás o mesmo quan o Estato Islamico, per eixemplo,  degollava ninos cristianos en Iraq. Asinas somos, asinas nos preva.

Qualcosa hemos millorato, manimenos. Prou que as democrácias occidentals no movion un dido quan a 2ª R.I.P.ublica (anti)espanyola asesinava a 6.832 religiosos, e a més de 3000 seglars, que s’estimon millor o martírio que no l’apostasia. Crimens tan salvages como es d’es islamistas (punchaz n’o VINCLO) que oblidan, u mesmo aplauden, os que, en tota mena de manifestacions, sobaten argüellosos a sanguinosa bandera tricolor.

Pero a cosa ye que as democrácias occidentals no movion un dido quan a 2ª R.I.P.ublica (anti)espanyola estricallava o património artistico e cultural espanyol con a mesma bestieça con que lo fa hue o Estato Islamico. Que yo sepa, en o nuevo museo Goya de Zaragoça —que no ye atra cosa que o viello Museo Camón Aznar a o que l’han cambiato lo nombre— no se hi nombra tota la obra d’o génio de Fuendetodos destruita per es milicianos marxistas e anarquistas, ixes mesmos que beluns tanto almiran hue. Perque, per eixemplo, es democraticos defensors d’a libertat —sí, ye socarroneria— no dubdon mica en cremar as pinturas que Francho ­—asinas le decivan— fiço t’a ilésia de Fuendetodos en o exterior e interior d’as puertas d’o relicário e tamien en a paret, dencima d’o mueble. A mesma fin, o fuego, sofrion "San Joaquín y Santa Ana" e "Visión de San Antonio", que yeran  en a seu de Valéncia, e una "Aparición de la Virgen del Pilar" que yera en a ilésia d’Urrea de Gaén.

Caldrá ricordar que bellas 20.000 ilésias fuen destruitas —belunas antes ya d’a guerra— per es republicanos. E no solo que ilésias u palácios u archivos. O saqueu d’o partimónio espanyol a mans d’es royos supera mesmo a las tropas napoleonicas quan a Guerra d’o Francés.

Caldrá ricordar qué ye o islam e qué ye o marxismo e qué podemos asperar d’a democrácia liberal. Caldrá ricordar que no existió garra convivéncia pacifica entre cristianos e musulmans en a Espanya medieval u en os païses que disfrutan hue —sí, ye socarroneria— d’a primavera arabe. Caldrá ricordar que a 2ª R.I.P.ublica (anti)espanyola yera un regimen de terror e que ixo que beluns claman democrácias occidentals nunca no nos defenderán de l’ódio e a bestieça d’os enemigos de Dios, d’os enemigos de l’hombre.

Caldrá ricordar que l’horror d’un mundo sin Cristo se nos acerca a garras templadas con l’aduya inestimable d’a nuestra indiferéncia.

Buen Nadal 2014

A Tabla de Benavarre

A la fin una buena noticia en l’afer d’o património aragonés seqüestrato en Lerida. A la fin a Diputacion de Lerida cumplirá una senténcia judicial. A la fin a tabla de Benavarre tornará ta Aragón. S’egecuta asinas a senténcia d’o Tribunal Superior de Justicia d’Aragon (TSJA), confirmata per lo Tribunal Supremo, que reconeix o dreito de retracto d’o Guvierno d’Aragon en a compra d’esta pieça d’o sieglo XV. Manyana hi será, encara que a Cambra d’o Contencioso Alministrativo d’o TSJA dictó senténcia en abril de 2013 e en febrero de 2014 o Tribunal Supremo ratificás ixa senténcia.

Dica agora a tabla de Benabarre bi yera en o Museu de Lerida, que mantien més de cien obras sacras reclamatas per a diocesis de Balbastro e Uesca.

Ye menister ricordar que atras muitas obras d’arte de Benavarre no se podran amonstrar ni en Aragon ni en Catalunya ni en garra puesto perque las estricallon os republicanos durant a Guerra Civil. Disapareixion alavez toz es retablos e ogetos de culto d’o templo parroquial. A tabla no la cremon perque yera muito valiosa. Per a mesma raçon, tampoco no destruyon a orfebreria d’a ilésia. Bien se vale que o 30 de março de 1938, os requetés d’o glorioso Tércio Ortiz de Zarate liberon o lugar e puson fin a la terror roya que heva allerato a villa ribagorçana.

Sobre a barbárie roya en a província de Uesca, se puede consultar, per eixemplo, o treballo “El "terror rojo" en la provincia de Huesca: la lucha contra el orden social y sus representantes durante la guerra civil española”, d’Ester Casanova Nuez, publicato en Nuevas tendencias historiográficas e historia local en España: actas del II Congreso de Historia Local de Aragón (Huesca, 7 al 9 de julio de 1999),coordinato per Miguel Angel Ruiz Carnicer, Carmen Frías Corredor, 2001, ISBN 84-8127-112-8, que ye disponible en este VINCLO.

Parolas, parolas, parolas...

Parolas. Solo que parolas. Una vegata més.

Prou que no comparto l’optimismo d’o bispe Milián qui, dimpuesas d’a suya visita Ad Limina, ha dito que a diocesis de Balbastro-Monçon ha recullito o espriso refirme d’o Vaticano en o litígio per a tornata d’os biens historico-artisticos d’as ilésias aragonesas seqüestratos en Lerida.

E no comparto ixe optimismo per una raçon que o própio mosen Milián ha sinyalato: Joan Piris, o bispe de Lerida, ha á fer garras ta posibilitar o proceso. E, asinas, e encara que seiga verdat —que lo será— que o secretário d’Estato d’o Vaticano, o sinyor Parolin, quiera "treballar per lo bien d’a Ilésia” e deseye “restituyir á cada un o suyo" —como aseguran que ha dito textualment— no me parex que estas declaracions seigan guaire diferents d’as atras muitas que le’n hemos ascuitato dende anyos have. Á el e á atros caporals vaticanos.

Perque, á la fin, e como o bispe Piris ye especialista en fer-se o xordo á tota mena de declaracion, resolucion e mesmo senténcia que se l’antuelle, o conflito no se solucionará pas dica que o Papa le ricuerde á o bispe Piris o suyo deber d’obediéncia. Con feitos, no pas con parolas —e solo que parolas— una vegata més.

Visita Ad Limina

O bispe de Balbastro–Monçon,  mosen Alfonso Milián, participa dende ahiere en a Visita Ad Limina en a Santa Siede. O bispe mantendrá una reunion o jueves 27 con o Secretário d’Estato d’o Vaticano, Pietro Parolin, ta analizar a situacion autual d’o litígio e demandar-le que a diocesis de Lerida cumpla as senténcias e torne os biens d’as parróquias altoaragonesas que se troban en deposito en o Museu de Lerida.

Milián ha incluito tamien este tema en o informe que ha presentato á o Papa Francho an que da á coneixer a situacion d’a diocesis de Balbastro-Monçon. Será a primer vegata que o caporal d’a diocesis altoaragonesa faiga saber á un Pontifice un problema que leva acavallato més de 15 anyatas.

Alfonso Milián aspera que en a reunion con Pietro Parolín se puedan prener as solucions més justas posibles.

Seguntes o bispe autualment o conflito ya no ye tanto un afer d’a Ilésia e que o problema ye o nacionalismo catalán. Talment Milián se creiga que Piris ye un servidor d’a Ilésia e no pas d’a Generalidat, pero ni as suyas accions ni as suyas parolas pareixen refirmar l’amable opinion de mosen Milian.

Prou sabemos que totas as senténcias d’a Santa Siede e d’os tribunals civils son estatas favorables á la diocesis de Balbastro-Monçon e que o litígio estió iniciato per qui yera bispe de Lerida, Ramón Malla, o 7 de juliol de 1998 e continato per Ciuraneta, Salinas e Piris en l’autualidat.

Més resolucions sobre l'arte aragonés seqüestrato en Catalunya

Simplament sinyalar que en ueito dias b'ha havito tres resolucions judicials favorables á las demandas aragonesas en os diferents procesos que levan a DGA e os bispatos de Balbastro-Monçon e Uesca cuentra a Generalidat de Catalunya per l'arte sacro aragonés seqüestrato per as autoridaz d'a region vicina.

O zaguer capítol, per agora, d'este tierco conflito ye l'auto d'o Tribunal Supremo que refusa almitir á tramite o recurso de casacion d'o Consórcio d'o Museu de Lerida cuentra a senténcia d'o Tribunal Superior de Justícia d'Aragon que refirmava fa una semaneta a catalogacion como BIC d'o frontal de El Salvador de Berbegal.

Simplament ricordar o caso que fa a Generalidat á totas as senténcias que no les son favorables en qualquier afer per grau que hi seiga.

Simplament sinyalar e ricordar que les ne permiten. Que les ne permitimos. En toz os temas e á tota hora. E asinas imos.

O património de nuevas

Encara que no dixa d’haver-bi de noticietas sobre a baralla d’os biens aragoneses retenitos en Catalunya, feva muito que no escrivive mica sobre l’afer d’o nuestro patrimonio religioso seqüestrato en o Museu de Lerida. Asinas que aproveito a informacion que viene hue n’a prensa —á lo menos en l’aragonesa­— ta esbellugar a qúestion en a bitacora.

Seguntes pareix, o Papa Francho será informato á finals de febrero d’a situacion d’o litígio eclesiastico entre as diocesis de Balbastro-Monçon e Uesca con a de Lerida per lo património que se troba en o museu d’a ciudat catalana. Será durant la visita ad limina Apostolarum que congregará á la mayoria d’os bispes espanyols en o Vaticano, an que feran a parola con o Pontifice e bels caporals d’a Ilésia.

Alfonso Milián, bispe de Balbastro-Monçon e Julián Ruiz, bispe de Uesca, participarán en dita visita, que que se ferá entre o 25 de febrero e o 8 de março. Durant a suya estada á Roma, s’entrevistraran, ademés, con Pietro Parolin, o nuevo secretário d’Estato d’o Vaticano e buen coneixedor d’a baralla entre Aragon e Catalunya. Dimpueas, durant a trobata que tendran con o Papa Francho, l’informaran d’a situacion d’as suyas diocesis e feran mencion esprisa d’este pleito. Será a primer vegata que os bispes d’as diocesis altoaragonesas participen á un Pontífice un problema que fa rabosa dende més de 15 anyatas. Ni con Juan Pablo II —que baixo o suyo mandato fiço garras o pleito— ni con Benedicto XVI b’havió oportunidat d’exposar esta situacion, encara que sí que b’havió muitas entrevistas con es diferents núncios que b’ha havito en Espanya e con l’anterior secretário d’Estato d’o Vaticano, Tarsicio Bertone. Con tot e que en totas as ocasions as autoridaz vaticanas dion a raçon á las demandas aragonesas as autoridaz catalanas —igual civils como eclesiasticas— se negon a fer l’adempríbio.

As pinturas murals de Sigena

Una atra entrata sobre os biens de l’Aragon oriental ilegalmemt retenitos en Catalunya. A Orden de San Juan de Gerusalem, propietária d’o Reyal Monestério de Sigena, ha cedito á o guvierno d’Aragon os dreitos ta reclamar a tornata d’as pinturas murals d’a Cambra Capitular d’este cenóbio que se troban en o Museu Nacional d’Arte de Catalunya.

Se cumple asinas a demanda feita per l’egecutivo regional ta poder emprencipiar as accions alministrativas e procesals neseçárias ta lograr a recuperacion d’as pinturas e a suya reintegracion en o devantdito monestério.

O guvierno d’Aragon quiere esfender a integridat d’o património d’a comunidat ya que os murals romanicos son una parti fundamental e indeseparable d’o Reyal Monestério, catalogato como Bien d’Interés Cultural e Molimento Nacional.

As pinturas d’a Sala Capitular datan de prencípios d’o seiglo XIII e tienen una valor excepcional. Una parti estió salvagement destruyita durant o saqueu e crema d’o monestério, per as cricas royas, en 1936 e a resta, graument danyatas, fuen rancatas e portiatas ta Barcelona, an que permaneixen en o Museu Nacional d’Arte de Catalunya.

L’accion d’o egecutivo aragonés se suma a l’aprevata este martes en Consello de Guvierno, quan s’alcordó solicitar tamien á es Obispatos de Uesca e de Balbastro-Monçon a cesion d’a propiedat d’es biens d’as suyas parróquias seqüestratos en o Museu de Lerida u a cesion d’as accions que calga en dreito ta poder reclamar a suya tornata. Que no seiga per demés.

Nueva senténcia sobre o património seqüestrato

Feva muito que no escrivive sobre o patrimonio aragonés ilegalment retenito en o museu de Lerida. Més que més, perque tot contina parellano: o bispe de Lerida fendo declaracions vergonyosas e os caporals políticos catalans fendo vergonyosas actuacions devant d’o vergonyoso siléncio d’os dirigents aragoneses.

Pero lo caso ye que —e truco— os tribunals continan dando a raçon á las reclamacions aragonesas e, asinas, este mesmo miércols 30 de mayo, o Tribunal Superior de Justícia d’Aragon (TSJA) ha refusato es recursos presentatos per lo guvierno regional catalan, o Consórcio d’o Museu de Lerida e a Diputacion d’ixa província cuentra a catalogacion per parti d’Aragon d’os biens artisticos d’as parróquias aragonesas que se troban retenitos en o Museu de Lerida, seguntes ha explicato á Europa Press Jorge Español, avogato d’os concellos de Peralta d’Alcofea e Berbegal.

O TSJA responde asinas á la impugnacion d’a Orden d’o Departamento d’Educacion, Cultura e Esporte d’o Guvierno d’Aragon d’o 28 de ginero de 2011, per a que s’alcordó declarar Biens Inventariatos d’o Património Cultural Aragonés 86 biens mobibles pertenecients á parróquias aragonesas d’a diocesis de Balbastro-Monçon, depositatos en o Museu de Lérida, Diocesano e Comarcal, seguntes a senténcia que resuelve o recurso d’a Generalitat á la catalogacion de 86 biens inventariatos, á la que ha tenita acceso Europa Press.

Atras nueu senténcias dictatas tamien o pasato miércols fan a mesma mencion á atros 24 biens declaratos d’interés cultural, e tamien á o frontal d’a ilésia d’o Salvador de Berbegal e á las tablas de Peralta d’Alcofea, ha explicato á Europa Press Español, tamien avogato de l’Asociación para la Defensa del Patrimonio Cultural Aragonés.

A senténcia ye impecable de tot e justiça, no permitindo que una comunidat autonoma ençarre en una coleccion indeseparable biens que perteneixen á propietários d’atras comunidaz autonomas, ha sinyalato Español.

Ta l’avogato, esta senténcia desacavalla á la finitiva o litígio de l’arte e permite a inmediata tornata de totas estas pieças ta Aragon. Manimenos, en veyendo o respecto que o guvierno regional de Catalunya ha demonstrato á tota hora per as senténcias judicials que no les satisfan prou nos esmaginamos que l’afer continará como dica agora.

Catalunya nos furta

Catalunya nos furta. Ye a trista realidat dende fa decadas. Nos furta a história e o futuro. Nos furta con o siléncio compliz d’as nuestras autoridaz —que ni son nuestras ni autoridaz hi son— e d’os nuestros bispes —que ni se saben fer respectar ni saber fer respectar as resolucions d’o Vaticano. 

Per ixo no ye d’almirar que o concello de Berbegal haiga decidito de fer marchar un procedimiento ta la declaracion de bien d’interés social d’o retablo d’o Salvador, que reclama á Lerida, e emprencipiar un proceso alministrativo ta expropiar a obra á la ilésia. Per ixo no ye d’almirar que o concello de Peralta d’Alcofea hi faiga frent comun e faiga marchar tamien o tramite d’expropiacion d’os biens religiosos propiedat d’a suya parróquia —as tablas de Sant Pedro e Sant Pablo de fins d’o sieglo XV— retenitos en o museu diocesano de Lerida. 

Tanimientres, CIU e ERC anúncian que feran o suyo referéndum d’autodeterminacion en 2014. No sé si los podremos siguir soportando dica alavez.

Os bispes catalans, o património aragonés e atras cosas muito més greus.

O 19 d’octubre de l’anyo pasato, monsinyor Renzo Renzo Fratini, Núncio d’o Vaticano en Espanya, aseguró á la presidenta d’o Guvierno d’Aragon e á o bispe de Balbastro-Monçon, que en un plaço d’entre nueu e doce meses es biens tornarian t’a diocesis aragonesa. Ye dicir, manyana se cumple ixe plaço e as obras d’arte sacro continan en Lerida.

Dende que o Núncio fes ixas declaracions, no b’ha havito garra movimiento que faiga creyer que a tornata ye agora posible. Asinas, no b’ha havito contactos entre os egecutivos regionals en un anyo, s’ha esbafato a reaccion política —quan os partitos, emprencipiando per lo PP que yera en a oposicion, estion beligerants de tot en l’anterior legislatura quanto á la reclamacion— e tampoco no as autoridaz vaticanas ni as eclesiasticas d’Aragon e Cataluya en han tartito res.

Ixo sí, Alfonso Milián, bispe de balbastro-Monçon, explicó, á zaguers de juliol quan remató o primer plaço dato per lo Núncio, que “no sólo depende de la iglesia la devolución de las 112 piezas de arte” e sinyaló que “lo fundamental para que no se devuelvan las obras de arte no está en la iglesia”. Con més buena voluntat que no sentito d’a realidat anyedió que “si dependiera sólo de la iglesia este asunto estaría solucionado puesto que el obispo de Lérida reconoce que la propiedad es de las parroquias que pertenecen a la diócesis de Barbastro-Monzón y está dispuesto a devolver los bienes”.

Talment no sepa o sinyor bispe —u s’estime millor no saber— que os suyos companyers catalans pareixen més precupatos per construyir a identidat nacional catalana que per fer cumplir as senténcias vaticanas. ¿Per disgrácia, qué no podrinos asperar d’uns bispes que pareixen callar devant de l’alborto en hespitals “catolicos”?

Piris e os tribunals

O bispe de Lerida, Joan Piris, fiço publico ahiere —de nuevas—  o suyo deseyo de quitar d’o “contexto judicial” o litígio per lo património sacro aragonés retenito en Catalunya como “unica endrecera” ta poder plegar en una solucion.

Se’n oblida de que ya bi ha una senténcia que l'obliga á tornar os biens d’as parróquias aragonesas perque a diocesis leridana los recibió solo que como deposito.  Se’n oblida de que mesmo o Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ya ha feito firme —o mes pasato— a senténcia que reconeix a propiedat aragonesa d’as obras; e se’n oblida, més que més, que ya en 2005 es jueces eclesiasticos decidion que as 113 obras d’arte perteneixevan á la diocesis de Balbastro-Monçon.

Á sovent pareix que bels bispes sirven millor á las alministracions politicas que no á la Ilésia. Á sovent pareix que bels bispes se'n olbidan de Quí nos judgará á toz bel dia.

La pela és la pela

En a zaguera dentrata que escrivié sobre os biens sacros aragoneses retenitos ilegalment en Catalunya, decive que  “este ye un afer que, igual como ixas larguiças séries que aborreixen as tardis televisivas, puede recuperar-se dimpués de bels meses sin garra problema, tot contina como dinantes, como quan lo dixés.”  Pos m’entivocave: a manca de vergüenya de bels bispes catalans no coneix mida e supera tot l’esmaginable. Leigan vustés a zaguer notícia sobre o tema.

L’avogato Jorge Español, que representa os concellos de Berbegal, Peralta d’Alcofea e Villanueva de Sigena, denunciará á o Bispato de Lerida per cobrar, siempre presuntament, 20.096,08 euros per diferents servícios feitos á o Museu Comarcal e Diocesano de Lerida, entre atros l’asesoramiento juridico. Presenta como preva l’avogato una factura emitita per lo bispato o 23 d’aviento de 2002 cuentra o museu per l’asesoramiento juridico-alministrativo, d’investigacion historica e per a esfensa d’a integridat d’a coleccion artística d’o museu entre l’1 de ginero e o 23 d’aviento de l‘anyo devantdito. Esta decumentacion ha apareixito durant a investigacion feita per lo Juzgato d’Instruccion numbro 2 de Lerida respective á las supuestas subvencions recibitas per lo museu.

Ye menister ricordar que, entre atras cosas, o Bispato de Lerida, una entidat canonica sin animo de lucro, no puede fer servícios juridicos retribuyitos, e menos sin cobrar a IVA (que ni sisquiera apareix en as facturas), perque l’asesoramiento juridico en Espanya ye un quefer exclusivo d’es avogatos e bi ha que estar dato d’alta en o impuesto d’actividaz economicas ta desembolicar-lo. Seguntes Jorge Español, as facturas no las firma garra avogato, sino Juan Ramón Ezquerra, mosen e vicário general d’o bispato leridano.

Me pareix simplament inalmisible que l’alministracion publica catalana no faiga servir os suyos servícios juridicos e pague diners á qui no deve per unas funcions que no puede exercer. A Lei de Subvencions vieda de tot subvencionar l’asesoramiento juridico, pos cada un ha á pagar-se os suyos própios pleitos. E ye més que triste o que sinyala Español: Queda claro, con estas facturas, que el origen del problema no son las administraciones públicas, como el Obispo Piris viene proclamando, sino el mismo Obispado de Lérida, verdadera punta de lanza del problema, que hasta cobra a las administraciones públicas para evitar la devolución de las piezas al Obispado de Barbastro-Monzón.

Ye triste e increyible que o Bispato de Lerida cobrás −presuntament− á las mesmas administracions catalanas ta privar a tornata d’os biens aragoneses á suyos duenyos, qualcosa contradictória de tot con os mandatos recibitos d’a Santa Siede.

O património religioso encara

Fa muito que no escrivive sobre o património religioso aragonés retenito ilegalment en Catalunya. E no ye estato per falta de notícias ni, muito menos, perque o tema haiga dixato d’interesar-me. A raçon seria, més bien, que este ye un afer que, igual como ixas larguiças séries que aborreixen as tardis televisivas, puede recuperar-se dimpués de bels meses sin garra problema, tot contina como dinantes, como quan lo dixés. Como eixemplo, belunas d’as zagueras notícias á o respective:
A presidenta d’Aragon, Luisa Fernanda Rudi, ha asegurato que o Núncio d’A Suya Santidat en Espanya, Monsinyor Enzo Frattini, le ha feito saber o "critério clariço" d’la Ilésia de que os biens perteneixen á las parróquias aragonesas e ha fixato un plaço de nueu meses á un anyo t’a suya tornata.
Rudi, que se reunió a semana pasata en Madrid con o Núncio almite, que a Ilésia "no tiene elementos" ta fer valer estos reconeiximientos " encara que a propiedat aragonesa ye inqüestionable. Seguntes pareix, tamien o Bispe de Balbastro havrá una reunion luego con o Núncio.
Ademés, Rudi, se reunirá con o president d’a Generalidat de Catalunya, Artur Mas, ta "intercambiar opinions" sobre a tornata d’os biens perteneixients á las parróquias de l’Aragon oriental. Ya en o mes de juliol, en prener posesion d’o suyo cargo, escrivió Rudi una carta á Mas en a que le demandava dita reunion. A respuesta de Mas no ye arribata dica o 18 d’octubre. No pareix a catalana a millor d’as actituz, més que més, quan bi ha atros temas importants pendients.
Os alcaldes de Berbegal, Peralta d’Alcofea e Villanueva de Sigena tamien s’han entrevistato con a sinyora Rudi. Os juratos son salitos muitos satisfeitos d’a reunion, més que més, dimpués de coneixer as declaracions d’o Núncio.
Caldria recordar-les á Rudi e á os alcaldes que totas as decision d’o Vaticano son estatas favorables á Aragon, como quan en 2004 a Santa Siede refusó o recurso catalan sobre a propiedat, u como quan o 20 de septiembre de 2005 fiço publico un decreto que instava á tornar as pieças, u a senténcia firme de 2010 que reconeix a propiedat aragonesa. E caldria recordar-le á Rudi que ye o estato espanyol qui ha á fer cumplir ixas senténcias. Que vaiga charrando con Rajoy. Encara que a parola de Rajoy no valga res, como preva, per eixemplo, a facilidat con que cámbia de parixer en temas tan importants como l’alborto u a luita antiterrorista. Me creigo que, disgraciadament, dintro de muitos meses siguiré havendo á escrivir sobre este tema.

Farto

E Farto de tot. Farto de que a un ninon de cinco anyez, en un colégio de Sitges, le fiquen un punto royo en o suyo expedient per charrar espanyol en o pátio de recreu. Farto de que a consellera d’Educacion d’a Generalidat, Irene Rigau, diga que a senténcia d’o Tribunal Constitucional que reconeix, ya caleva, o dreito d’os pairs á escolarizar en a luenga oficial que més s’estimen, espanyol u catalan, á os ninos d’a region no la cumpliran pas.

Farto de que o consellero de Cultura d’a Generalidat catalana, Ferran Mascarell, diga que sin dialogo no b’havrá solucion á o tema de l’arte sacro que enfrontina á las diocesis de Balbastro-Monçon e de Lerida per a propiedat de bellas cien pieças artisticas.
En una entrevista á Catalunya Informació ha dito o consellero: «Sin dialogo no b’havrá solucion. Que s’haiga creato un conflicto politico á partir de l’arte ye patarieco, perque l’arte ha á servir ta unir esmos, no ta deseparar-los. Asperamos que dimpués d’as esleccions proximas en Aragon podamos emprencipiar á dialogar. Con dialogo esto rematará; si no, continará igual como agora ye».

Se’n olbida ixe sinyor que no b’ha garra conflicto e que a qüestion ye clara de raso. Se’n olbida de que o Vaticano ha ordenato, buenacosa de vegatas, á o bispau de Lerida que torne 113 pieças d’arte aragonesas que retien en o suyo poder, e que ye a Generalidat qui no da o suyo permiso.

Soi Farto. Farto de tot. Farto de que o guvierno catalan no respecte pas a justícia, ni sisquiera a legalidat, ni sisquiera o sentito comun. Mala cendella los creme.