Biescas u o fracaso de l'aragonés

Soi estato una semana en Biescas. Ya bi yera estato dinantes, pero nunca no b’heva feito nueit. Agora, per qüestions de treballo, siete dias hi soi estato e he puesto confirmar una sospeita que siempre heva tenito: en Biescas no se hi charra pas aragonés. Ni zarrapita, ni brenca ni média. Encara que, en ixos mapas que fan servir as asociacions de defensa (¿) de l’aragonés, se nos asegura que en Biescas, como en tot l’Alto Galligo e tot l’Alto Aragon e parte de Tierra Plana, se parla aragonés, a trista verdat ye que no, que en Biescas no se hi charra aragonés. Ni un sacre.

E no ye solo que ixos mapas que fan servir as asociacions de defensa (¿) de l’aragonés seigan una gran mentira, ye que as as asociacions de defensa (¿) de l’aragonés son, ellas mesmas, una gran mentira. E per ixo ni en Biescas, ni en quasi garra lugar —en quasi garra casa de garra lugar— de l’Alto Galligo ni en quasi garra casa de garra lugar de l’Alto Aragon ni en garra puesto de Tierra Plana, se parla aragonés.

En Biescas, e en 1973, feva cursos d’aragonés Francho Nagore (precisament, con os apuntes d’ixos cursos se fayó, a ciclostil, a primer edicion d’a que dimpués seria a suya gramatica de l’aragonés). En ixos anyos setanta d’o pasato sieglo, ya b’heva en Biescas una asociacion, o Rolde de Biescas CHEN, que quereba recuperar l’aragonés en o lugar. Conque se hi fayó cursos alavez. E agora se’n hi fa encara, de cursos: en o mesmo centro de secundária s’ensinya aragonés dende 1997. S’han feito, ademés, charradas, mesas redondas, representacions teatrals… mesmo s’ha editato bel libro de bel autor local (encara que l’aragonés en que ye escrito no ye tanto local como normalizato).

E totas ixas més de quaranta anyadas de defensa (¿) de l’aragonés, ta qué? Ta que ni en Biescas, ni en quasi garra lugar —en quasi garra casa de garra lugar— de l’Alto Galligo ni en quasi garra casa de garra lugar de l’Alto Aragon ni en garra puesto de Tierra Plana, se sienta ya charrar aragonés.

Qualcosa mala havran feito, e siguen fendo, as asociacions de defensa (¿) d’a lengua si dimpués de tantas d'anyadas a gent de l'Alto Aragon sigue desertando d'o suyo idioma. Será per lo nazi-onalismo (anti)aragonés d'estas asociacions, u per a suya incompeténcia lingüistica, u per es suyos personalismos e megalomanias, u per a suya prisa per pillar bel cargo, pero l'aragonés ye per cada anyo més muerto. 

Fez-tos cargo qué no pasará agora que Chunta ha conquistato a Dirección General de Política Lingüística d’o guvierno d’Aragon: un modelo d'aragonés aluenyato d'es pocos charradors patrimonials que en quedan, chupito de barucas (anti)aragonesistas e dirigito per uns gestors que solo quieren que acoflar-sen en bella silleta .

Temez-tos o pior.

As CUP e o Casal Jaume I de Fraga

No ye una novedat, pero no per ixo fa menos fástio. O pasato 26 de setiembre, bels miembros d’as CUP (Candidatura d’Unitat Popular) e d’o Casal Jaume I se reunion a Fraga ta literalment: “impulsar una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc dels Països Catalans”. Dimpués d’a suya reunion, sinyon esta declaracion:

Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Fraga, 26 de setembre de 2015.

E dimpués diran quemisió de l’anticatalanismo en Aragon…

Leis de luengas

Prou sabévanos que a lei de luengas nunca no faria garras. Prou sabévanos que ni o PP ni o PAR —ni a CHA u o PSOE, que per ixo aprevon l’anterior lei á la fin d’a legislatura, ta no haver de fer-la valera— han tenito nunca o deseyo, a voluntat, de dignificar l’aragonés e o catalan d’Aragon.

Núncia la consellera Serrat una nueva lei de luengas que dixa as cosas igual como yeran antes d’ixa vaciva lei anterior. No ye ixo lo pior. O realment grau ye a indiferiéncia —ya comentata en esta humil bitacora— d’a sociedat aragonesofona. Dende Zaragoça, os nacionalistas charraran de que os faixistas d’o PP han firmato a senténcia de muerte de l’aragonés. No ye cierto. O cierto, o tristament cierto, ye que os altoaragoneses levamos decadas, si no sieglos, dixando morir l’aragonés. O cierto, o tristament cierto, ye que ixo no lo hes solucionato garra lei.

Igual como ye cierto que ta que l’aragonés esbellugue bel dia solo fa falta que nusatros lo charremos d’espeso, lo transmitamos á la nuestra mainata e lo respectemos como se mereix. Á tamas de o PP, o PAR o PSOE u a CHA.

L'aragonés, a UNESCO e o guvierno

Dende l’anyo 2000, toz os 21 de febrero se celebra o Dia d’a Luenga Materna ta esfender a diversidat cultural e o multilingüismo. Con ixe motivo, a UNESCO ha tornato á fer un infome sobre as luengas en periglo d’acotole e de nuevas bi ye l’aragonés. Seguntes a UNESCO, l’aragonés lo charramos bellas 10.000 personas en bellas vals de l’Alto Aragon, pero me creigo que hi somos mesmo menos —quasi a metat talment, e con una meya d’edat que ixorronta— e que o risque de desaparicion d’o idioma ye quasi una certeça.

Seguntes o mesmo informe, per cada quince dias disapareix una luenga; tota una tragédia. A UNESCO ha quaternato a muerte de 230 luengas dende 1950. Per ixa raçon, o devantdito organismo ha feito un atlas d’as luengas més menaçatas, que ye actualizato semanalment, e que ya inclui 2.474 idiomas, a region an que se charran —u charravan— e o grau de risque que presientan.

Es responsables d’a UNESCO consideran que os guviernos deverian refirmar a ensinyança en a escuela e a oferta educativa en as diferents luengas maternas. No pareix que o guvierno d’Aragon hi siga guaire interesato, sino tot o contrário. Seguntes totas as diciendas, a reforma d’a lei de luengas ye amanata á aprevar-se. Coneixendo á o PAR e á o PP, con a desincusa de privar tota imposicion e acubillar as variedaz —midas raçonables que toz esfendemos— esbafaran a lei de tota mena de normalizacion e posibilidat de revitalizacion lingüistica; qualcosa que en o caso de l’aragonés, e dau o suyo proceso de substitucion, significará a fin d’a luenga. Que ye o que quieren.

Lei de luengas de nuevas (u de viellas)

Prou que lo sabévanos. Once comités e asambleyas locals d’o PAR d’a zona oriental d’Aragon desigen á o guvierno regional que derogue, antes con antes, tota mencion á o catalan en a Lei de Luengas. Concretament, as asambleyas e comités locals d’Altorricón, Benabarre, Peralta de Calasanz, Fraga, Velilla de Cinca, A Codonyera, Ráfals, Fórnols, Beceite, Calaceite e Aguaviva demandan á o Guvierno d’Aragon que cumpla con os suyos compromisos electorals. Asinas, demandan que en a Lei de Luengas se reconeixca que en Aragon se parlan dos luengas, espanyol e aragonés, e que, esta zaguera tiene diferents modalidaz perteneixents á dos dialectos: aragonés oriental, en a zona oriental d’a region e altoaragonés, en a zona norte. Piden, ademés, que faiga disaparixer l’Académia Aragonesa d’a Luenga Catalana e, que si cal, se’n faiga un atra, que seiga l’Académia d’a Luenga Aragonesa u Académia de Cultura Aragonesa.

Es regionalistas sinyalan que ya ye prou de prolargas e que cal que o Guvierno d’Aragon dixe deçaga os suyos miedos e compleixos e apreve una Lei de Luengas Aragonesas que contará con o refirme d’a mayoria absoluta d’as Cortes d’Aragon e con més d’o 90% d’o refirme d’os aragoneses; b’ha que reconeixer que ixo ye o que sinyalan totas as enqüestas e estúdios sociolingüisticos feitos sobre o tema.

Es Comités e Asambleyas d’o PAR que sinyan esta demanda ricuerdan que o PSOE e a Cha aprevon a Lei de Luengas con tasament un diputato més que a resta d’a cambra. Ricuerdan tamien, que agora, manimenos, PP e PAR tienen una mayoria absoluta prou més ampla.

Ángel Romero, president d’o PAR de Fraga, ha dito que “pareix mentira que b’haiga gent á qui a cultura e o saber le ocupen puesto. Esto ye como si nos decisen que b’ha un trage de baturro ta tot Aragon e fésenos disaparixer toz os trages tipicos de cada comarca e asinas suprimísenos o trage tipico d’Ansó, de Fraga u de Benás”. No hi veigo a relacion, pero bueno, no ye ixo lo pior. O grau ye querer fer de dos luengas diferents —e dos realidaz sociolingüisticas mesmo més diferents— una unica; qualcosa que feria imposible de tot qualsiquier progecto de revitalizacion lingüistica per humil que hi fues.

Os regionalistas apuntan tamien que o PP d’A Codonyera refirma a suya iniciativa, perque “esto no ye solo una revindicacion de PAR e PP sino que arrocla á la gran mayoria de vecinos e d’aragoneses como s’ha comprevato en o nuestro lugar an que mesmo os sectors ciudadanos d’o PSOE han refirmato siempre as nuestras revindicacions devant d’o catalan”.

Precisament, á l’atro cabo de semana, o lugar d’A Codonyera acullirá una trobata de siete d’as asociacions que treballan en esfensa de l'aragonés oriental.

Diploma d’Especializacion en Filologia Aragonesa

O Campus de Uesca impartirá o nuevo Diploma d’Especializacion en Filologia Aragonesa antes con antes. O nuevo estúdio de postgrau, que ferá garras decamin, ye conseqüéncia

d’as nesecidaz formativas que naixen d’a Lei de Luenguas d’Aragon. En este sentito, o títol de postgrau d’a Universidat de Zaragoça mira de formar mayestros e profesors t’a ensinyança de l’aragonés, e ufrir a qualificacion “que facilite l’acceso ta puestos de treballo en l’alministracion, médios de comunicacion, institucions u progectos culturals”, seguntes aclarion os profesors José Domingo Dueñas e Francho Nagore, decano d’o centro uescano e director d’o nuevo estúdio respeutivament. O títol busca tamien proporcionar una ensinynça especializata á toz es que deseyen afundar en o coneiximiento de l’aragonés.

Talment seiga este zaguer aspeuto o més important si nos femos cargo d’a breu existéncia que se le devina á la Lei de Luengas.

Caldrá asperar e veyer como fa garras o progecto, pero ye de celebrar que a Universidat de Zaragoça emprencipíe á albandonar a balloquera ignoráncia e a enatiça incompeténcia con que, durant decadas, tracton, u millor dito dispricion, a riqueça lingüística d’a nuestra region.

Con tot, una colla de gent que se fan clamar Asociación Lengua Común han feito publica a suya precupacion perque a Universidat “se plegue á politicas d’imposicion lingüistica”.

Se’n olbidan estes sinyors de que ta que b’haiga una luenga comuna ha d’haver-bi-ne belatras més, e que ixas atras luengas tamien tienen os suyos dreitos, digo yo; 

ademés, que ta esfender o castellano, ciertament luenga comuna de toz nusatros, no b’ha que enrestir cuentra as atras luengas espanyolas. Charran tamien d’a salmódia ixa d’a perda d’as variedaz locals. E digo salmódia, perque els nunca no han amonstrato garra interés ni respeuto per lo património lingüistico aragonés, que parixen desconeixer de raso quan s’atriven á afirmar que a denominacion luenga aragonesa no ye mica correuta perque as diferiéncias dialeutals no fan posible a suya normalizacion.

Pero bueno, vaigamos t’a ensúndia e aladiemos as fateças, que a notícia nos en plena de goyo. Ye d’asperar que, á la fin, contemos con una buena ferramienta t’a recuperacion e dignificacion d’a nuestra luenga que forme profesionals con a qualificacion neseçária ta fer, en traças e como cal, o muito treballo que b’ha pendient.

Ye urgent.

O nuevo guvierno, a lei de luengas e l'académia

Pareix que una d'as conseqüéncias d'o previsible guvierno PP-PAR será a derogacion d'a lei de luengas e tot o que ella trayeva, académias incluyitas. Ye o que pasa quan s'apreva una lei sin consenso, no ya n'as Cortes, que ixo ye menos important, sino n'a sociedat, que ixo ye o grau.

Me deciva ahiere un amigo, partidário d'a CHA o pobrichon, que talment as nuevas Cortes respecten e mantiengan a lei, que dinantes os mesmos partitos no fiçon retacular a ensinyança d'o catalan en as comarcas orientals. No lo veigo probable. Ye verdat que o PP(SOE) ye especialista en trascar, remugar e fer que a gent accepte as iniciativas que o (PP)SOE apreva, pero no pareix este o caso.

O PAR no puede permitir-se una nueva escision e as demandas d'inconstucionalidat que os suyos concellos han empetato dixa muito claro quál ye o sentir d'a suya militáncia. Per lo que fa á o PP, á ixos no se les da mica a opinion d'os suyos militants, cierto, e podrian tradicionar-los una atra vegata como ya han feito en muitas ocasions; pero agora bi ye UPyD, que ha millorato prou os suyos reultatos, e UPyD ha feito bandera d'a derogacion d'a lei de luengas. O PP sabe que UPyD puede siguir sacando-le votos e a perda de votos sí que se le da arrienda á o PP. Ya lo hemos visto en Catalunya, si PXC puya, o PP fa agora d'o control d'a inmigracion l'axe d'a suya campanya, sin meter-sen royos per as suyas anteriors politicas de papels ta toz, mesmo ta's criminals.

L'actual lei de luengas yera mala, muito mala, cierto, pero lo nuevo guvierno no'n ferá una millor: o nuevo guvierno no ferá garra politica lingüistica; e a gent ni tartiran. Ixo ye o grau.

Académia

Tristeça. As informacions que, dende feva semanas, garinvoliavan per lo rete yeran ciertas. O Consello Superior d’as Luengas d’Aragon ha feito publica a suya lista con os primers nueu academicos de l’aragonés. Se hi troba á faltar bels nombres, bels nombres que uno creyeve imprescindibles. Ademés, e ixo ye o pior, se’n hi troba á sobrar belatros; belatros nombres sin guaire livel, sin mica prestígio. Academicos, estes zaguers, que nunca no feran una conferéncia en garra universidat; como muito, qualque charradeta en a semana cultural de bel colégio.

Igual se tiene. A Lei de luengas s’aprevó ta fer d’o catalan una luenga própia d’Aragon. L’Académia d’a Luenga Aragonesa solo naix que como coartada ta crear una Académia Aragonesa d’o Catalan que faiga posible a desaparicion de buenacosa d’o nuestro património cultural. L’aragonés —a més menaçata d’as luengas menaçatas, a més chiqueta d’as luengas chiquetas— no ye estato que o cavallo de Troya ta que o nacionalismo catalan pille vencida en casa nuestra. Feito ya o suyo papel, os nuestros caporals pueden dixar-lo disaparixer albandonando-lo en mans apatuscas, en esparlaticatas bocas. No ye una qüestion lingüística, ye una qüestion politica. Tristeça. Muita tristeça.

Una Académia agora?

O Boletin d'Aragon d'o pasato dia 18 publicava o decreto an que s'aprevavan os estatutos de l'Académia d'a Luenga Aragonesa.

De nuevas —e á diferiéncia d'o refús que l'aprevacion d'os estatutos d'a clamata Académia Aragonesa d'o Catalan ha prevocato en buena cosa d'os lugars de l'Aragon oriental, an que de nuevas 11 lugars (e pareix que en b'havrá més), ya núncian recursos d'inconstitucionalidat cuentra una catalanizacion d'a suya luenga— a notícia no ha tenito mica repercusion en as zonas an que, per cada dia pior, pervive encara a luenga nuestra.

Si nos femos cargo d'o radito consenso con que s'aprevó a Lei de Luengas e a proximidat d'as esleccions d'o 22 de mayo, no pareix o momento més encertato ta que l'Académia d'una luenga morediça faiga garras.

A trista realidat ye que qualsiquier proceso de normalizacion lingüistica ha á contar con un refirme politico, e economico, que l'aragonés no tiene pas.

Perque a trista realidat ye que l'aragonés ni sisquiera no conta con o refirme social neseçário ta que una luenga minorizata tienga bel futuro.

E a culpa ye tota nuestra.

Refusato un recurso cuentra a Lei de Luengas

O Tribunal Constitucional no ha almitito á tramit o recurso presentato per once concellos aragoneses, toz els d’a zona oriental, cuentra a Lei de Luengas d’Aragon. Entre as suyas raçons sinyala que no son establitas as árias d’emplego d’as luengas e que encara no se sabe si os lugars que presenton o recurso -Fayón, Fornoles, Fraga, La Codoñera, La Ginebrosa, La Fresneda, Lascuarre, Nonaspe, Torre del Compte, Valderrobres e Aiguaviva- veyeran afectata as suyas competéncias locals, como alegavan els en o recurso, per a demandita Lei.
Manimenos, o pleno d’o Constitucional considera que si se vulnerás l’autonomía local, se podria recurrir deban d’a jurisdiccion contencioso-alministrativa. Asinas, a no almision d’o recurso no zarra definitivament a posibilidat de que a Lei seiga inconstitucional.
De seguro que os resultatos d’as esleccions monecipals de mayo e d’as generals d’o 2012 tendran muita repercusion en o conflicto.

Consello superior d'as Luengas d'Aragon

O pasato 10 d'aviento se constituyó, á la fin, o Consello Superior d'as Luengas d'Aragon. Tiene un amplo, e difícil, treballo per fer. O suyo primer president ye o socialista José Bada, que yera o miembro de més edat. Bien se vale que solo lo será que provisionalment. Bada estió consellero de cultura entre 1983 e 1987 e empentó a clamata Declaracion de Mequinença (1984) que significó l'emprencípio d'a ensinyança e dignificacion d'o catalan d'Aragon. Durant o suyo mandadato, manimenos, a situacion de l'aragonés no amilloró mica e continó dispreciato e marguinato de tot.

Os miembros d'o Consello superior d'as Luengas d'Aragon son:

Per as Cortes d’Aragon:

- Don Enrique Badía Gracia.

- Don José Ignacio López Susín.

- Doña Marta Marín Bráviz.

- Don Alberto Moragrega Julián.

- Don Chusé Raúl Usón Serrano.

Per lo Guvierno d’Aragon:

- Don Manuel Castán Espot.

- Don José Bada Panillo.

- Doña María del Carmen Alcover Pinós.

- Don Fernando Sánchez Pitarch.

- Don José Ignacio Micolau Adell.

Per a Universidat de Zaragoça:

- Don Javier Giralt Latorre.

- Don Francisco Nagore Lain.

- Doña María Antonia Martín Zorraquino.

- Doña Luisa María Frutos Mejías.

- Don Francisco Beltrán Lloris.

B'havrá á veyer cómo s'apanyan entre els e si saben aladiar os suyos problemas personals ta fer cumplir a mision que a Lei de Luengas les atorga: fer politica lingüistica e no pas politica pecinera.

Enqüesta sobre a oficialidat

Seguntes una enqüesta publicata per lo diário El Mundo o pasato 4 de junyo, un 65,6% d’os aragoneses ye a favor d’a oficialidat de l’aragonés. A cifra ye prou significativa perque amonstra, paradogicament, una trista realidat: a nuestra luenga tiene muito més refirme entre aquels que no la parlan que entre os que sí.

E digo que esta realidat ye trista perque que tota ixa gent seigan á favor d’a oficialidat de l’aragonés no quiere dicir pas que tiengan bella intencion d’aprender-lo; e perque, u ye mesmo pior, os pocos charradors d’aragonés que encara en quedamos no femos garras ta mantener-lo vivo.

Si as cosas no cámbian á saber-lo, l’aragonés no pervivirá como luenga materna d’una comunidat, ni sisquiera d’una comunidat chicotona como ye o caso agora, sino que será, en o millor d’os escenários, a segunda luenga de bellas personas que lo feran servir, con millor u pior competéncia, en bellas situacions prou concretas. Ye dicir, l’aragonés dixará d’estar un idioma ta tornar-se un feito purament folclorico, como lo trage ansotano u as navatas d’a mia terreta, que tasament esbellugan que una vegata en l’anyo como espectaclo etnografico; muito interesant e digno, pero solo que espectaclo.

Per lo contrário, o 67,7% d’os enqüestatos refusa que se considere o catalan como luengua oficial d’Aragon, qualcosa que no fa a lei de luengas, que no declara oficials ni á l’aragonés ni á o catalan d’Aragon.

Pro á fes que ixa yera a verdadera intencion d’a enqüesta d’El Mundo, oposar-se á l’oficialidat d’o catalan en Aragon. Disgraciadament e trista, ixa ye tamien a postura mayoritária d’os aragoneses en politica lingüistica: negar-se de tot á la preséncia de qualsiquier coseta que sone á catalan e una grandiça indiferiéncia, més u menos amable, ent’o resto d’o problema.

Atros dos concellos cuentr'a lei de luengas

Os concellos d’Aguaviva e La Ginebrosa s’han adivito a o recurso d’inconstitucionalidat presentato cuentr’a Lei de Luenguas aprevata n’as Cortes regionals o zaguer mes de diciembre. Toz os dos concellos son guvernatos per lo PAR e s’ajuntan a os atros nueu consistórios que o venient 18 de junyo demandaran a o Tribunal Constitucional a suspension cautelar de l’aplicacion d’a lei. En junto ya en son 11 os lugars que refirman o devandito recurso. Son concellos guvernatos per PP u PAR, encara que beluns han tenito o refirme d’os juratos socialistas d’o lugar. Os monecípios son Fraga e Lascuarre en Uesca; Fayón e Nonaspe en Zaragoça e La Codoñera, Torre del Comte, Fórnoles, La Fresneda, Valderrobres, Aguaviva e La Ginebrosa en Teruel.
Per lo que fa a os lugars de luenga aragonesa, continamos asperando qualque reaccion, perque, per agora no’n b'ha havito garra, ni a favor ni en cuentra. Se coneix que esto d’a lei de luengas a nusatros rai. Qué pena.

Emprencípian as reaccions cuentr'a lei de luengas

Mientres que nusatros, en l’ária aragonesofona, pareix que no nos n’hemos enterato mica d’a lei de luengas, a gent de l’Aragon oriental emprencípian a fer garras, e no pas a favor d’o texto precisament.

Si fa bels dias os vecinos de La Codoñera, en Teruel, no dixavan que CHA fes un acto en o lugar ta explicar-hie dita lei, son agora nueu concellos d’o este d’Aragon os que han demandato a o Consejo Consultivo de Aragón a emision d’un dictamen preceptivo, e no pas vinculant, sobre a constitucionalidat d’a norma dato que, seguntes els, invade competéncias monecipals.

Se tracta d’os monecípios oscenses de Lascuarre e Fraga; os terolanos de Fórnoles, La Codoñera, La Fresneda, Torre del Compte e Valderrobres, e os zaragoçanos de Fayón e Nonaspe.

Deçaga d’a iniciativa ye o PP ―toz os concellos son guvernatos per ixe partito defuera de La Codoñera, que tien jurata gran d’o PAR― que fa, de nuevas buena preva d’a suya demagógia e incoheréncia. O senador popular Manuel Blasco, que ha alcompanyato a o representant legal d’os juratos grans ta o registro d’a Diputación General de Aragón ha dito a os meyos de comunicacion que os nueu concellos, a os que en pocos dias se podrian unir belatros, se creyen que a lei de luengas exerce una clara invasion n’a suya autonomia monecipal. Ha adibito que si o Partido Popular tien bel dia "capacidat de guvierno, derogará u modificará a lei".

A campanya t’as monecipals s’amana. O tema remata de fer soletas e nusatros, os que encara charramos aragonés, pareixemos haver-nos quedato zamuecos.

Lei de Luengas

Ahiere a Comision de Cultura e Educacion d'as Cortes aprevó o dictamen d'a ponéncia d'a Proposicion de Lei Luengas Própias d'Aragon. N'a dita Comision se fiço platero o poco alcuerdo que s'ha aconseguito respective á este tema. Ye de dar que no se puede asperar guaire d'un texto que no ha puesto replegar que un radito consenso. Manimenos, diz que este jueves a lei s'aprevará. Ixa lei reculle que l'aragonés e o catalan son luengas própias d'Aragon, pero no las declara pas oficials. Reculle tamien que s'ensinyaran en os centros escolars d'as zonas an que se charran, encara que no concreta guaire en qué condicions e con qué meyos se i contará ta posibilitar ixa ensinyança.

A lei, á la fin, no tendrá que o refirme d'o PSOE e d'a CHA, encara que esta zaguera ni sisquiera ye satisfeita de tot con a norma. IU, que en primeras tamien la refirmava, se hi oposa agora perque o texto no reconeix a oficialidat d'o catalan e l'aragonés e crea una académia ta o catalan d'Aragon (s'estimavan més que o Institut d'Estudis Catalans fues a unica autoridat competent). PAR e PP se hi oposan de raso perque son en cuentra de que se clame catalan á las variedaz charratas n'as comarcas orientals. Se'n olbidan, ixo sí, de que quan guvernon o país, financion e espardion a ensinyança d'o catalan, no pas d'as modalidaz locals, en toz os colégios e institutos d'ixas comarcas. Se'n olbidan, tamien, de proposar midas alternativas ta preservar o património lingüístico de l'Aragon oriental.

A mida, disgraciadament e sisquiera m'entivoque, plega tardi ta l'aragonés, que se troba en una situacion de dialectalizacion e sustitucion lingüistica que pareix ya irreversible.

Caldrá veyer si, per lo que fa á o catalan d'Aragon, a norma sirve ta qualcosa u, simplament, suposa un trango més enta l'asimilacion d'o romance autoctono per parti d'o catalan normativo.

Lei de luengas? No pas esta

L’aragonés da as bocadas. Hue ye quasi imposible sentir-lo parlar en muitos d’os lugars an que fa trenta anyos, u menos, yera o meyo habitual d’exprision. Tasament pervive ya que en qualque val isolata e, per un regular, solo que entre a gent més viella; pa forro’i bota, per cada dia ye més castellanizato. Per ixo mesmo, hue ye més que neseçária una lei de luengas que refirme a revitalizacion d’o idioma, una lei de luengas que nos faiga soniar con un futuro n’o que encara podamos seguir charrando este viello romance nuestro.

De nuevas tornan as Cortes d’Aragon a tractar a qüestion d’as luengas d’Aragon. Diz que esta vegata ye a finitiva. Bien, pero: se puede fer una lei de luengas sin o refirme d’os suyos parladors? Ye més, se puede fer una lei de luengas con a oposicion de buena cosa d’os suyos parladors? Perque, quál ye a opinion d’os parladors en este afer?

Seguntes totas as enqüestas e toz estúdios feitos sobre o tema, ni os parladors d’aragonés se reconeixen n’o estándar que proposan as asociacions que dicen representar a luenga, ni os parladors de catalan d’Aragon se reconeixen n’o catalan normativo que se quiere oficializar agora. Imposar modelos lingüisticos sentitos como allenos no ferá que accelerar a muerte d’as nuestras luengas minoritárias.

Respective á l’aragonés, ye menister una miqueta d’humildat e de sentito comun. Ye de dar que este modelo d’aragonés que escrivo ye valero ta charradors d’aragonés centro-oriental, pero ye raro arrienda ta toz os atros. Hemos á partir dende a realidat actual, no pas dende a situacion lingüistica de fa 200 anyos. E a realidat lingüistica actual ye a d’una luenga prou dialectalizata t’a que cal establir diferents sub-estándars seguntes as zonas. Ixo no significa pas renunciar á la unidat d’o idioma. Ye justo o contrário. Ye fer cepren ta conservar o muito que tenemos en comun en toz os dialectos. Ye fer cepren ta escoscar os castellanismos e os catalanismos inneseçários; repito, os inneseçários, no se puede aforçar. E, prou que sí, ye fer cepren ta mantener as peculiaridaz de cada variedat local.

E per ixo, ye menister que o Consello Asesor dixe de prener resolucions unilaterals. Ye menister que o Estudio Filológico Aragonés dixe d’autoproclamar-se Academia de l’Aragonés e que dixe de presentar-se como l’autoridat lingüística que no ye. Ye menister que a Sociedat Lingüística Aragonesa albandone ixa actitut balloquera suya e dixe de creyer-se que toz os atros no saben ni meya. Ye menister trobar gent de cada val que s’embrequen en a fayena de crear modelos locals, gent que treballen dimpués de conjunta ta fer estándars comarcals. Con l’asesoramiento d’espertos, per qué no, pero coneixendo a realidat, lingüistica e social, de cada zona. De vez, se iria fendo o neseçário treballo de concenciacion, perque, encara que nos pene, l’aragonés contina estando considerato per muitos como un dialecto basto e inútil. Pero tot e siempre partindo de cada val, de cada situacion concreta.

Cal empencipiar, per eixemplo, per estatuecer una grafia comuna. Pero una grafia que faiga honra á la luenga, no que le faiga a tana. Yo me pregunto si querran os pairs matricular á la suya mainada en una asignatura de luenga aragonesa que les ensinye á escrivir con una ortografia que no fa que estorbo á la ortografia espanyola. Me pregunto tamien si querrá ixa mainada matricular-se en una asignatura de luenga aragonesa que les ensinye una ortografia tan embolicata como lo ye esta que soi emplegando agora. Á sovent me pregunto si no seria millor trobar un punto meyo entre a utopia fonetica e a utopia etimologista; si no seria millor trobar una grafia que no faiga mal á os uellos sin dixar d’estar simpla e de buen escrivir. (Ya sabez os que me conoxez que no remato de creyer-me esta grafia SLA, pero ixo ye atra história; e un contrasentito, ya lo sé).

Respective á o catalan, ye menister crear una autoridat lingüistica regional. No se puede dixar a luenga en mans d’o Institut d’Estudis Catalans como esfiende a propuesta actual de lei. E no solo perque no puede permitir-se que a nuestra mainada estúdie con libros de texto que charren de Països Catalans, que nunca no existion, e neguen l’aragonesidat d’os aragoneses que parlan catalan, sino, tamien, perque dixar que o Institut d’Estudis Catalans se faiga cargo d’a luenga ye certificar a fin d’as peculiaridaz d’o catalan d’Aragon. Ya l’hemos visto en Balears: se normaliza o nombre d’as carreras de Palma e o que yera, per eixemplo, S’Aiguo ye agora L’Aigua. Adiós, altalle, á os imperfectos en -va u á os subjuntivos en –o, entre atras muitas riqueças d’os nuestros parlars. E prou que esfender a variedat dialectal d’o catalan d’Aragon no significa renunciar á una comunidat formata per millons de charradors, una comunidat con a vitalidat cultural que tiene, e ha tenito en atras envueltas, a comunidat lingüística catalana. Esfender a variedat dialectal significa esfender o própio devant d'as aplanaderas estendéncias uniformaderas que tienen as autoridaz catalanas que nunca no quieren diferenciar entre politica e cultura. Perque relacionar as luengas d’Aragon con os nacionalismos aragonés u catalan ye o pior servício que le podemos fer á o património cultural d’Aragon.

Prou que a fayena no ye fácil, pero ye polita, muito polita.