Cómo han cambiato beluns

No me direz que no ye ta vomecar, no me direz que no ye ta vosar. Ascuitaz as megas parolas d’o perjuro quan encara enganyava á buenacosa d’os espanyols. Ascuitaz á o caçataire charrando d’a Pátria. Ascuitaz á l’abraçador d’asesinadors ricordando á os nuestros mártirs. Mesmo de Cristo s’atriviva á parlar altalle. No me direz que no ye ta vomecar, no me direz que no ye ta vosar.

                          (Punchaz AQUÍ ta ascuitar o mensage)

Buen Nadal 2012

Buen Nadal, amigos. Estianyo, de nuevas, un villancico aragonés, un poemeta de Veremundo Méndez Coarasa: En nuey chelada. Ta ascuitar-lo punchaz en o vinclo d'o títol d'o villancico. Que tos faiga goi. 

En nuey chelada nacié en Belén

Poliu mesache clamau Manuel

Nacié en portal, la cuna estié

Un mal pesebre de pobres chens.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

Como s'arríe lo Dios de Israel

Contra lo frío tapallo habié

Envuelto en palla, lamiaú por güé,

Morriau por mula estando un Rey.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

En nuey chelada nacié en Belén

Poliu mesache clamau Manuel

Nacié en portal, la cuna estié

Un mal pesebre de pobres chens.

Catalunya nos furta

Catalunya nos furta. Ye a trista realidat dende fa decadas. Nos furta a história e o futuro. Nos furta con o siléncio compliz d’as nuestras autoridaz —que ni son nuestras ni autoridaz hi son— e d’os nuestros bispes —que ni se saben fer respectar ni saber fer respectar as resolucions d’o Vaticano. 

Per ixo no ye d’almirar que o concello de Berbegal haiga decidito de fer marchar un procedimiento ta la declaracion de bien d’interés social d’o retablo d’o Salvador, que reclama á Lerida, e emprencipiar un proceso alministrativo ta expropiar a obra á la ilésia. Per ixo no ye d’almirar que o concello de Peralta d’Alcofea hi faiga frent comun e faiga marchar tamien o tramite d’expropiacion d’os biens religiosos propiedat d’a suya parróquia —as tablas de Sant Pedro e Sant Pablo de fins d’o sieglo XV— retenitos en o museu diocesano de Lerida. 

Tanimientres, CIU e ERC anúncian que feran o suyo referéndum d’autodeterminacion en 2014. No sé si los podremos siguir soportando dica alavez.

Unitos cuentra l'alborto

O 28 d'aviento, festividat d'os Santos Innocents, bels partitos politicos e asociacions socials han convocato concentracions cuentra l'alborto en diferents ciudaz espanyolas. Como hi veyez, en Aragon no'n bi ha que una: en a Clínica Actur de Zaragoça, en a carrera Adolfo Aznar, 26. ¡No hi faltez!

Misa de Réquiem en re menor, K. 626

O 5 d’aviento de 1791 moriva, en a ciudat de Viena e á os 35 anyos d’edat, Wolfgang Amadeus Mozart. Como justo homenaje á la obra d’uno d’os millors —sino lo millor— compositors de toz os tiempos qué mayor placer que tornar á ascuitar a suya Misa de Réquiem en re menor, K. 626, —a decimonuena e zaguera misa escrita per lo génio de Salzburgo— e que dixó inrematata.

PS. Independientement de que a calidat d’a suya mosica ye per d’encima de patariecas pecinas, ricordar, á qui vienga con a salmódia d’a francmasoneria, que Mozart no solo estió educato per os suyos pairs en a fe catolica sino que continó estando catolico e romano tota a suya vida (dica 1792 In eminenti, a bula papal de 1738 que oficialment prohibiva á os catolicos fer-sen francmasons, no estió promulgata en Áustria).

A Cruz de Sant Andreu

30 de noviembre, festividat de Sant Andreu Apóstol. Cómo no alcordar-se-ne hue d’o senyal d’a Tradicion. Cómo no alcordar-se-ne hue d’a Cruz de Sant Andreu.

A Cruz de Sant Andreu ye una representacion d’humildat e sufrimiento. Representa o martírio de Sant Andreu Apóstol. Seguntes una velliça  tradicion que conta que o Protocletos estió crucificato en Patrás, capital d’a província d’Acaya, en Grécia. Ligato á una cruz en forma d’aspo, bi estió padecendo durant tres dias, que aproveitó ta predicar e instruyir en a fe á toz es que se bi amanavan.

En heraldica simboliza á o caudillo invicto en a luita. Una variant d’a Cruz de Sant Andreu ye a Cruz de Borgonya; per ixo, hue muitas banderas hispanoamericanas ricuerdan en o suyo disenyo a Cruz de Borgonya e a glória d’o Império Espanyol.

En Aragon en tenemos l’eixemplo d’a bandera de Uesca, concedita á la ciudat per lo rei Felipe V d’Espanya; o mesmo rei que firmó es Decretos de Nueva Planta.

Nació catalana independent

Dimpués b’havrá belun que tornará con a basémia ixa de que Espanya no ens estima (per cierto, per qué se comportan os nacionalistas como adolescents, como inmaturos jovençanos que se piensan que toz los ódian, como ninos grans que justifican totas as suyas fallitas repetindo que se sienten contino incomprenditos, que son os atros os que tienen a culpa?); pero quan en una pagina oficial d’o guvierno de Catalunya (repito: en una pagina oficial d’o guvierno de Catalunya, ve-te-me o vinclo ta qui no lo creiga) se hi leye una fateça (fateça sí e periglosa tamien, que ixo en ye més de greu) como a siguient:

correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó) que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia…

ya no se sabe si mandar-los á escaparrar, á muyir engardaixos u pagar-les un buen tractamiento psiquiatrico. U mesmo fer cepren con els ta que aconsigan a independéncia d’una vegata e mantiengan relacions cordials con os arabes que tienen en casa suya, con o Magreb u con qui puedan mientres sinyoreyan buena cosa d’o Mediterránio e quasi tota la constelación d’Andromeda. Que a nusatros ya nos han feito prou a tana.


PS. Actualizo a dentrata hue, dia 30 de noviembre. O Heraldo de Aragon ha recullito tamien a notícia e pareix que a Generalidat ha esborrato a pagina.
PPS. Tamien o diário El Mundo leva  hue, dia 30, a notícia.