jueves, 1 de octubre de 2015

As CUP e o Casal Jaume I de Fraga

No ye una novedat, pero no per ixo fa menos fástio. O pasato 26 de setiembre, bels miembros d’as CUP (Candidatura d’Unitat Popular) e d’o Casal Jaume I se reunion a Fraga ta literalment: “impulsar una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc dels Països Catalans”. Dimpués d’a suya reunion, sinyon esta declaracion:
Reunits el Casal Jaume I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:

Declaració de Ponent

La Franja de Ponent és un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa. A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.

La llengua catalana a la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada, l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.

Tanmateix hem de continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès, amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.

Els béns de la Franja són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història comuna del territori amb el Principat.

L’assistència sanitària és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats, tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.

Fraga, 26 de setembre de 2015.

E dimpués diran quemisió de l’anticatalanismo en Aragon…

miércoles, 30 de septiembre de 2015

Radices e Tradicion


jueves, 24 de septiembre de 2015

Feminismo


jueves, 17 de septiembre de 2015

De l'Evangélio de Sant Mateu 19:4-6

Me creigo que estas parolas d’o Evangélio seguntes Sant Mateu encara son valeras. Igual ta Mariano Rajoy, que va ta farsas aberrosexuals, que ta Jorge Mario Bergoglio, que s’estima millor facilitar a nulidat matrimonial que no defender, sin dandalos, o matrimónio e a família.
Qui respondens ait: “Non legistis quia, qui creavit ab initio, masculum et feminam fecit eos et dixit: Propter hoc dimittet homo patrem et matrem et adhaerebit uxori suae, et erunt duo in carne una?". Itaque iam non sunt duo sed una caro. Quod ergo Deus coniunxit, homo non separet”. 

El respondió: “¿No hez leito que o Creador en o prencípio los fiço hombre e muller e dició: Per ixo, l’hombre dixará a su pair e a su mair ta unir-se a su muller, e os dos no seran que una sola carne? De manera que ya no en son dos, sino que una sola carne. Que l’hombre no desepare o que Dios ha unito".

sábado, 5 de septiembre de 2015

Unas parolas de Charles Péguy

O 5 de setiembre de 1904, moriva a Villeroy (Fráncia) Charles Péguy, un d’os escritors catolicos modernos més importants. En este anniversário, ricordamos unas parolas suyas:
Le modernisme est un système de complaisance. La liberté est un système de déférence.
Le modernisme est un système de politesse. La liberté est un système de respect.
Il ne faudrait pas dire les grands mots, mais enfin le modernisme est un système de lâcheté. La liberté est un système de courage.
Le modernisme est la vertu des gens du monde. La liberté est la vertu du pauvre.

L'Argent (1913).
U o que ye o mesmo, u a lo menos parellano:
O modernismo ye un sistema de complacéncia. A libertat ye un sistema de deferéncia.
O modernismo ye un sistema de cortesia. A libertat ye un sistema de respecto.
No caldria pas decir grans parolas, pero a la fin o modernismo ye un sistema de covardia. A libertat ye un sistema de corage.
O modernismo ye a virtut d’a gent d’o mundo. A libertat ye a virtut d’a pobretalla.

sábado, 8 de agosto de 2015

Memória histórica: 8 d’agosto de 1936


O 8 d’agosto de 1936 moriva afusilato per es milicianos republicanos, o bispe de Cuenca, o sobrarbés —de Casa Alonso de Plan— Cruz Laplana Laguna. A o suyo familiar e secretário, Fernando Español, naixito d’Ancils (Ribagorça), tamien  l’afusilon ixe mesmo 8 d’agosto.
Os dos fuen beatificatos o 28 d’octubre de 2007. A suya fiesta litúrgica se celebra o 6 de noviembre.
Tamien o 8 d’agosto, pero en Balbastro, estió afusilato, dimpués d’estar salvagement mutilato, o suyo bispe Florentino Asensio Barros.

Estió beatificato o 4 de mayo de 1997. A suya fiesta liturgica se celebra o 9 d’agosto. 

lunes, 3 de agosto de 2015

As bombas d'o 3 d'agosto de 1936 sobre o Pilar

A maitinada d’o tres d’agosto de 1936 un bombardero Fokker F-VII de l’exercito republicano, que volava a baixa altária, arrulló quatre bombas sobre a ciudat de Zaragoça. Una d’ellas cayó en as carreras de Zaragoça, una atra cayó en a plaça d’o Pilar, una atra travesó o teito d’a basilica e a quatrena cayó en o mesmo marco dorato d’o mural de Goya en o Coreto. Nenguna d’as bombas esclató, pero lo fuerte impacto las estricalló, redamando o explosivo per lo fundo d’a boveda.
Hue s’exhiben e conservan dos d’estes progectils en uno d’os pilars cercanos a la Santa Capiella. Con a honestidat e coheréncia que los caracterizan —sí, ye ironia—, os partidários d’a mal clamata memória histórica quieren sacar as bombas d’o templo perque “simbolizan las dos Españas de la guerra civil”. O que simbolizan ye a barbárie e a terror roya. O que simbolizan ye a suya redota.