No ye una novedat, pero
no per ixo fa menos fástio. O pasato 26 de setiembre, bels miembros d’as CUP (Candidatura
d’Unitat Popular) e d’o Casal Jaume I se reunion a Fraga ta literalment: “impulsar
una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc
dels Països Catalans”. Dimpués d’a suya reunion, sinyon esta declaracion:
Reunits el Casal Jaume
I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:
Declaració de Ponent
La Franja de Ponent és
un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa.
A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una
història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les
actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa
vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb
objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres
trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.
La llengua catalana a
la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i
l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha
estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del
catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada,
l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del
trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús
oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no
està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni
qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.
Tanmateix hem de
continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès,
amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la
Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.
Els béns de la Franja
són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de
la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni
ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa
la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb
atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història
comuna del territori amb el Principat.
L’assistència sanitària
és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris
de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida
com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa
sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és
responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els
mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats,
tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.
Fraga, 26 de setembre
de 2015.
E dimpués diran
quemisió de l’anticatalanismo en Aragon…
