Tornaran con a basémia de toz os anyos, que si a constitucion d’o 78 nos ha traito o periodo més largo de paz e prosperidat més largo d’a nuestra história, que si ha rematato con as desigualdaz socials e regionals, que si agora hemos trobato o nuestro puesto en o mundo… e tota mena de parellanas fateças. Asinas que, ta que veigan que ya no enganyan á dengun e, per si a qualcun le fes falta, sinyalaremos bellas cifras que confirman o que quasi toz —defuera d’os caporals e mantenitos d’o sistema— hi veyemos toz os dias en os nuestros lugars e ciudaz.
En aviento de 1978, e á penar d’as tres anyatas de transicion democrática, b’heva en Espanya un 5,5% d'esquefere —á os que les faiga goyo charrar d'heréncios recibitos que paren cuenta que quan morió Franco os esqueferatos yeran 510.500, tasament o 3,78% d’a población autiva— d'os numbros autuals millor ni tartir. Ixa invidiable situacion laboral yera posible, entre atras raçons, perque —de nuevas á la muerte de Franco— yéranos a segunda poténcia mundial en o seutor servicios e a ueitena poténcia industrial d’o mundo. A indústria representava en 1975 o 36% d’o PIB, mientres que en l’autualidat no arriba á o 15% d’o PIB. Per ixo mesmo o 56% d’os espanyols perteneixevan á la clase média e o libel alquisitivo d’os espanyols se situava entre un 1.000% e un 1.500% per d’encima d’o libel alquisitivo autual. E ixo que solo b’heva 700.000 funcionários publicos e no es més de 3.000.000 que agora en tenemos. Si á ixo anyedemos que durant o franquismo l’austeridat d’o Estato e o rigor en l’aplicacion d’a lei feva que os libels de corrupcion fuesen quasi dispreciables, s’entiende cómo ye posible que a deuta publica fues d’o 12,8% sobre o PIB —e no o 76% de l’autualidat— encara que os salários yeran exentos de tota retencion e d’o pago d’impuestos, e l’Impuesto de Tráfico de Empresa —l’ autual IVA— yera d’o 2% e no pas ixe 21% que hue s’aplica.
Claro que tampoco no b’heva autonomias e os concellos s’ocupavan d’os afers monecipals —no pas d’a megalomanía d’os suyos juratos— ni existivan os partitos politicos, os sindicatos de clase pero subvencionatos e as organizacions empresarials d’especuladors en cuenta d’emprendedors. Asinas, as ocasions de malfurriar os diners públicos yeran rou raditas. Como, ademés, b’heva independéncia d’o mercato produtivo sobre o financiero e proteucion cuentr’a usura, os resultatos empresarials e salarials yeran prou més justos que no agora, e buena cosa d’a rentabilidat generata permaneixeva en as mans d'es que creavan a riqueça.
Á la finitiva, Espanya podeva decidir buena cosa d’a suya política —mesmo a financiera e a internacional— perque encara no heva cedito a suya sobirania á o Guvierno Mundial que hue nos afoga e os independentistas yeran en prision, no pas en os guviernos.
Á la finitiva, me querez explicar qué dimónios celebraz este 6 d’aviento?
