Més sobre os cristianos de Sudan

No apareixen en os noticiários d'as rádios e as televisions nuestras. No mereixen ni una ringlereta en os nuestros diários e revistas. Pero existen. Son os refugiatos sur-sudaneses que fuyen d'a guerra. Una guerra que  se prolarga dende fa decadas .
O vicariato apostolico de Gambella, capital d'a region homonima d’Etiopia occidental, aculle mils de refugiatos sur-sudaneses. «Si belun dubda d'a existéncia d'o maligno, havria á venir t'aquí e alufrar o que ye sucedendo» afirma o pair Andrzej Halemba, caporal internacional d'as seccions d'Africa e Asia d'Aduya á la Ilésia Nesecitata (AIN).
En a prefectura apostolica, que buega con Sur Sudan, hi son ya quasi 30.000 mil as personas que se bi han acubillato. E per cada dia en plegan nuevas, més que més mullers e chiquez. «Femos o posible per aduyar-los –diz o vicário apostolico, monsinyor Angelo Moreschi– e totas as vegatas que o guvierno nos dixa, ninviamos á ixa povra gent asetegata, un cambion cistierna». Ta es refugiatos l’augua tiene una valor grandiça, igual como l’asisténcia espritual ofierta per os mosens. Muitos sur-sudaneses son cristianos que, dimpués de tanta fuyita, pueden á la fin trobar o conuerto d'a Parola de Dios e ir ta Misa n'as tres capiellas d'o vicariato construyitas ta els.
As expectativas, manimenos, no son mica buenas. O president sudanés Omar al-Bashir pareix decidito á fer a guerra. Seguntes toz os expertos, o conflicto entre os dos països trayeria conseqüéncias mesmo pro més graus que as que prevocó a guerra civil que, dende 1985 dica 2005, causó més de dos millons de muertos. «Si no b'ha paz –sinyala Eva Maria Kolmann, d'o departamento d' informacion d'AIN– tamien a proxima generacion no coneixerá que o miedo, a muerte, a violéncia u a miséria d'os campos de refugiatos». 
(FUENT)

PS Qui asinas lo deseye puede ajuntar a suya pregária per a paz en Sudan á o reço d'atros millons de cristianos.

Os cristianos en Sudan

S'agrava a situacion d'os cristianos en Sudan. Bellas 400 personas, d'un total de més de 15.000, seguntes ha informato a BBC, fuen levatas ta Katum en autocars a semana pasata, dende an que seran transportatas per avion ta Juba, a capital d'o Sudan d'o Sur. Se tracta d'a primer colla de sudaneses d'o sur foragitata per as autoridaz d'o norte dimpués d'haver-les sacato o dreito de ciudadania e haver-les dato un ultimátum ta que albandonasen o país.
Toz estos feitos enciertan de vez con o conflicto armato en a zona buegatiça entre os dos païses, que son en luita per una zona particularment rica en petrólio, con continos bombardeus dende Sudan cuentra Sudan d'o Sur, á penar d'a desigéncia d'a fin d'as enrestitas feita per a incompetent Organizacion d'as Nacions Unitas.
Estas 15.000 personas ya menaçatas no son que a primer colla de ciudadanos de Sudan d'o Sur que Sudan quiere obligar á fer dixar o país. Con l'agravamiento d'a situacion militar, se teme o pior ta es més de 350.000 sudaneses d'o sur, cristianos n'a suya mayoria, que encara continan en o norte dimpuesas d'a independéncia  d'o Sudan d'o Sur.

Piris e os tribunals

O bispe de Lerida, Joan Piris, fiço publico ahiere —de nuevas—  o suyo deseyo de quitar d’o “contexto judicial” o litígio per lo património sacro aragonés retenito en Catalunya como “unica endrecera” ta poder plegar en una solucion.

Se’n oblida de que ya bi ha una senténcia que l'obliga á tornar os biens d’as parróquias aragonesas perque a diocesis leridana los recibió solo que como deposito.  Se’n oblida de que mesmo o Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ya ha feito firme —o mes pasato— a senténcia que reconeix a propiedat aragonesa d’as obras; e se’n oblida, més que més, que ya en 2005 es jueces eclesiasticos decidion que as 113 obras d’arte perteneixevan á la diocesis de Balbastro-Monçon.

Á sovent pareix que bels bispes sirven millor á las alministracions politicas que no á la Ilésia. Á sovent pareix que bels bispes se'n olbidan de Quí nos judgará á toz bel dia.

Guaranciamos l'alborto

Tasament unas horetas dimpuesas de que l’Asociación de Clínicas Acreditadas para la Interrupción del Embarazo (ACAI) nunciás que suspendeva —per qüestions economicas, as unicas que se les dan á estes matachins— l’alcuerdo que manteneva con l’alministracion regional, que facilitava a muerte de més de dos mils inocents toz os anyos en a nuestra tierra, o guvierno aragonés correva áa guaranciar a continidat de l’alborto en a region. 

Fuents d’o Departamento de Salut e Consumo reconeixevan este maitino o "dreito" d’a muller á interrumpir su embarazo e fevan publico o suyo compromís á seguir manteniendo ese servicio. O compromís alquirito suposa que se podrá albortar con os meyos própios d’o sistema publico —o que será "més economico" ta o guvierno regional— e que, si no se podés atender tota a demanda, se menaran as pacients ta clinicas de regions buebatiças; siempre "de forma gratuita" t’a muller, prou que sí. 

Ta que quede muito claro, dende Madrid, o Ministério de Sanidat ha ricordato hue mesmo que l’alborto ye una prestacion incluyita en o Sistema Nacional de Salut que ha á cubrir-se en totas as regions d’o país. "Si no lo fan as clinicas privatas, con as que b’heva concierto, l’havran á fer es hespitals publicos. No b’ha garra problema. A prestacion ye guaranciata", sinyalavan fuents d’o Ministério de Sanidat. 

Se coneix que ta qualques cosas no b’ha retallatas. Per si encara belun teneva bella dubda d’as prioridaz d’os liberals.