Cómo han cambiato beluns

No me direz que no ye ta vomecar, no me direz que no ye ta vosar. Ascuitaz as megas parolas d’o perjuro quan encara enganyava á buenacosa d’os espanyols. Ascuitaz á o caçataire charrando d’a Pátria. Ascuitaz á l’abraçador d’asesinadors ricordando á os nuestros mártirs. Mesmo de Cristo s’atriviva á parlar altalle. No me direz que no ye ta vomecar, no me direz que no ye ta vosar.

                          (Punchaz AQUÍ ta ascuitar o mensage)

Buen Nadal 2012

Buen Nadal, amigos. Estianyo, de nuevas, un villancico aragonés, un poemeta de Veremundo Méndez Coarasa: En nuey chelada. Ta ascuitar-lo punchaz en o vinclo d'o títol d'o villancico. Que tos faiga goi. 

En nuey chelada nacié en Belén

Poliu mesache clamau Manuel

Nacié en portal, la cuna estié

Un mal pesebre de pobres chens.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

Como s'arríe lo Dios de Israel

Contra lo frío tapallo habié

Envuelto en palla, lamiaú por güé,

Morriau por mula estando un Rey.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

Pastós, zagalas lo ven a vier,

Tañen panderas, tañen rabels.

En nuey chelada nacié en Belén

Poliu mesache clamau Manuel

Nacié en portal, la cuna estié

Un mal pesebre de pobres chens.

Catalunya nos furta

Catalunya nos furta. Ye a trista realidat dende fa decadas. Nos furta a história e o futuro. Nos furta con o siléncio compliz d’as nuestras autoridaz —que ni son nuestras ni autoridaz hi son— e d’os nuestros bispes —que ni se saben fer respectar ni saber fer respectar as resolucions d’o Vaticano. 

Per ixo no ye d’almirar que o concello de Berbegal haiga decidito de fer marchar un procedimiento ta la declaracion de bien d’interés social d’o retablo d’o Salvador, que reclama á Lerida, e emprencipiar un proceso alministrativo ta expropiar a obra á la ilésia. Per ixo no ye d’almirar que o concello de Peralta d’Alcofea hi faiga frent comun e faiga marchar tamien o tramite d’expropiacion d’os biens religiosos propiedat d’a suya parróquia —as tablas de Sant Pedro e Sant Pablo de fins d’o sieglo XV— retenitos en o museu diocesano de Lerida. 

Tanimientres, CIU e ERC anúncian que feran o suyo referéndum d’autodeterminacion en 2014. No sé si los podremos siguir soportando dica alavez.

Unitos cuentra l'alborto

O 28 d'aviento, festividat d'os Santos Innocents, bels partitos politicos e asociacions socials han convocato concentracions cuentra l'alborto en diferents ciudaz espanyolas. Como hi veyez, en Aragon no'n bi ha que una: en a Clínica Actur de Zaragoça, en a carrera Adolfo Aznar, 26. ¡No hi faltez!

Misa de Réquiem en re menor, K. 626

O 5 d’aviento de 1791 moriva, en a ciudat de Viena e á os 35 anyos d’edat, Wolfgang Amadeus Mozart. Como justo homenaje á la obra d’uno d’os millors —sino lo millor— compositors de toz os tiempos qué mayor placer que tornar á ascuitar a suya Misa de Réquiem en re menor, K. 626, —a decimonuena e zaguera misa escrita per lo génio de Salzburgo— e que dixó inrematata.

PS. Independientement de que a calidat d’a suya mosica ye per d’encima de patariecas pecinas, ricordar, á qui vienga con a salmódia d’a francmasoneria, que Mozart no solo estió educato per os suyos pairs en a fe catolica sino que continó estando catolico e romano tota a suya vida (dica 1792 In eminenti, a bula papal de 1738 que oficialment prohibiva á os catolicos fer-sen francmasons, no estió promulgata en Áustria).

A Cruz de Sant Andreu

30 de noviembre, festividat de Sant Andreu Apóstol. Cómo no alcordar-se-ne hue d’o senyal d’a Tradicion. Cómo no alcordar-se-ne hue d’a Cruz de Sant Andreu.

A Cruz de Sant Andreu ye una representacion d’humildat e sufrimiento. Representa o martírio de Sant Andreu Apóstol. Seguntes una velliça  tradicion que conta que o Protocletos estió crucificato en Patrás, capital d’a província d’Acaya, en Grécia. Ligato á una cruz en forma d’aspo, bi estió padecendo durant tres dias, que aproveitó ta predicar e instruyir en a fe á toz es que se bi amanavan.

En heraldica simboliza á o caudillo invicto en a luita. Una variant d’a Cruz de Sant Andreu ye a Cruz de Borgonya; per ixo, hue muitas banderas hispanoamericanas ricuerdan en o suyo disenyo a Cruz de Borgonya e a glória d’o Império Espanyol.

En Aragon en tenemos l’eixemplo d’a bandera de Uesca, concedita á la ciudat per lo rei Felipe V d’Espanya; o mesmo rei que firmó es Decretos de Nueva Planta.

Nació catalana independent

Dimpués b’havrá belun que tornará con a basémia ixa de que Espanya no ens estima (per cierto, per qué se comportan os nacionalistas como adolescents, como inmaturos jovençanos que se piensan que toz los ódian, como ninos grans que justifican totas as suyas fallitas repetindo que se sienten contino incomprenditos, que son os atros os que tienen a culpa?); pero quan en una pagina oficial d’o guvierno de Catalunya (repito: en una pagina oficial d’o guvierno de Catalunya, ve-te-me o vinclo ta qui no lo creiga) se hi leye una fateça (fateça sí e periglosa tamien, que ixo en ye més de greu) como a siguient:

correspon al moment àlgid de la nació catalana independent (coneguda legalment com a Corona d’Aragó) que senyoreja una bona part de la Mediterrània i manté relacions cordials amb els àrabs de Còrdova, el Magrib, Itàlia…

ya no se sabe si mandar-los á escaparrar, á muyir engardaixos u pagar-les un buen tractamiento psiquiatrico. U mesmo fer cepren con els ta que aconsigan a independéncia d’una vegata e mantiengan relacions cordials con os arabes que tienen en casa suya, con o Magreb u con qui puedan mientres sinyoreyan buena cosa d’o Mediterránio e quasi tota la constelación d’Andromeda. Que a nusatros ya nos han feito prou a tana.


PS. Actualizo a dentrata hue, dia 30 de noviembre. O Heraldo de Aragon ha recullito tamien a notícia e pareix que a Generalidat ha esborrato a pagina.
PPS. Tamien o diário El Mundo leva  hue, dia 30, a notícia. 

Serena carranya

Que ravienten toz. Á yo rai. Á yo trampis. Ni sisquiera pienso charrar d'as esleccions catalanas. Muito menos d'a situacion general d'a nacion. No pas. No pas hue. Hue no quiero que ascuitar á Giovanni Battista Draghi, més coneixito como  Giovanni Battista Pergolesi. Pienso, per eixemplo, disfrutar d'ixa alfaya barroca que ye a suya version d'o Stabat Mater (punchaz en o vinclo, punchaz) mientres releigo sonetos de Quevedo e de Lope de Vega. Lo dito: que se’n vaigan a muyir engardaixos, que ravienten toz.

Con usura

Agora que se charra cuentra os desahúcios (ya caleva!) torno á trayer t’a bitacora á o viello Ezra, encara que á beluns (inexplicablement n’a mia modesta opinion) no les faiga mica goyo a suya poesia. Trampis, ve-te-me o suyo Canto XLV (Con usura):

Con usura no tiene l’hombre casa de buena piedra

Cada bloque bien entretallato e ficato 
de traça que o disenyo l’acubille, 
con usura no b’ha paraïso pintato ta l’hombre n’as paretes d’a suya ilésia 
harpes et lutz u puesto an que a virgen reciba o mensage 
e o suyo rocle se progecte per a crepa, 
con usura
no se hi veye l’hombre Gonzaga, ni os suyos hereus ni as suyas concubinas 
no se pinta un quadro ta que perdure ni ta tener-lo en casa 
sino ta venderlo e luego 
Con usura, pecato cuentr’a naturaleça, 
ye o tuyo pan ta cútio trafalloso, ixeco como papel, 
sin trigo de montanya, sin a fuerte farina. 
Con usura se infla la ringla 
con usura res ye en o suyo puesto (no b’ha buegas precisas) 
e dengun no troba un puesto t’a suya casa. 
O piquero ye alpartato d’a piedra 
o tixidor ye alpartato d’o telar 
Con usura no plega lana en o mercato 
ta res no vale a uella con usura. 
Usura ye un bichiello usura
dixa mocha l’agulla en mans d’a mesaja 
e atura o talento d’o que fila. 
Pietro Lombardo 
no venió per usura 
Duccio no venió per usura 
ni Pier della Francesca; no per usura Zuan Bellini 
ni se pintó La Calunnia 
No venió per usura Angelico; no venió
Ambrogio Praedis, 
no b’havió ilésia de piedra con a firma:
Adamo me fecit. 
No per usura St. Trophime no per usura St. Hilaire. 
Usura rovina o cincel 
Rovina la obra e l’artesano 
Acita o filo n’o telar 
Dengun no hes aprendito á meter oro n’o suyo disenyo; 
E l’açur tiene una nafra con usura; 
se queda sin bordar a tela. 
No troba l’esmeralda un Memling 
Usura mata o nino n’o útero 
No dixa que o mocet novie 
Leva a sequedat dic’a cama, e jace entre a joven nóvia e o suyo marito 
Contra naturam 
Els trayon mandarras ta Eleusis 
Posan calavres á la suya lifara per mandato d’usura.

With usura hath no man a house of good stone/ each block cut smooth and well fitting/ that design might cover their face,/ with usura/ hath no man a painted paradise on his church wall/ harpes et luz or where virgin receiveth message/ and halo projects from incision,/ with usura/ seeth no man Gonzaga his heirs and his concubines/ no picture is made to endure nor to live with/ but it is made to sell and sell quickly/ with usura, sin against nature,/ is thy bread ever more of stale rags/ is thy bread dry as paper,/ with no mountain wheat, no strong flour/ with usura the line grows thick/ with usura is no clear demarcation/ and no man can find site for his dwelling./ Stonecutter is kept from his tone/ weaver is kept from his loom/ WITH USURA/ wool comes not to market/ sheep bringeth no gain with usura/ Usura is a murrain, usura/ blunteth the needle in the maid’s hand/ and stoppeth the spinner’s cunning./ Pietro Lombardo/ came not by usura/ Duccio came not by usura/ nor Pier della Francesca; Zuan Bellin’/  not by usura/ nor was ‘La Calunnia’ painted./ Came not by usura Angelico; came not/ Ambrogio Praedis,/ Came no church of cut stone signed: Adamo me fecit./ Not by usura St. Trophime/ Not by usura Saint Hilaire,/ Usura rusteth the chisel/ It rusteth the craft and the craftsman/ It gnaweth the thread in the loom/ None learneth to weave gold in her pattern;/ Azure hath a canker by usura;/ cramoisi is unbroidered/ Emerald findeth no Memling/ Usura slayeth the child in the womb/ It stayeth the young man’s courting/ It hath brought palsey to bed, lyeth/ between the young bride and her/ bridegroom/ CONTRA NATURAM/ They have brought whores for Eleusis/ Corpses are set to banquet at behest of usura.//

No nos ne olbidemos de Nigéria e Síria.

Seguntes informava a prensa nigeriana ahiere, de nuevas os islamistas de Boko Haram han tornato a atentar cuentra una ilésia catolica. 

Seguntes pareix, un terrorista suicida ha feito esclatar un auto-bomba devant d’a ilésia de Santa Rita en Kaduna, n’o norte d’o país, mientres se hi feva a misa dominical. O numbro de muertos ye alto —entre 10 e 15 seguntes as fuents— e, per disgrácia, s’aspera que mesmo  creixerá devito á la gravedat de muitos d’os nafratos, bellas 145 personas més.

L’atentato se cometió á ixo d’as 10.45 horas local quan un terrorista suicida s’amanó con o suyo auto t’a puerta d’o templo, an que estió aturato per os guárdias de seguridat. O terrorista fiço marchar altalle o vehiclo entaçaga, enristió as puertas d’a ilésia e detonó a bomba que portiava en l’automóbil.

Tanimientres, tamien en Síria empiora greument a situacion d'os cristianos devant d'a complicidat criminal d'os guviernos occidentals. Asperemos que, á lo menos, os cristianos tiengamos bien presents as parolas d'o Patriarca d'Antioquia, Gregorios III, que este sabato, en una trobata con a delegacion oficial que a suya santidat Benedicto XVI ha ninviato ta Damasco, ha dixato muito clara l'amenister d'una informacion veritable que aduye á luitar cuenr'a mentira con que se quiere disbraçar o conflicto sírio:

Aspero che esta delegacion seiga una voz n'o disierto d'a desinformacion, d'a hipocresia e d'a falsedat que arredola una guerra sin rostro. 

Os bispes catalans, o património aragonés e atras cosas muito més greus.

O 19 d’octubre de l’anyo pasato, monsinyor Renzo Renzo Fratini, Núncio d’o Vaticano en Espanya, aseguró á la presidenta d’o Guvierno d’Aragon e á o bispe de Balbastro-Monçon, que en un plaço d’entre nueu e doce meses es biens tornarian t’a diocesis aragonesa. Ye dicir, manyana se cumple ixe plaço e as obras d’arte sacro continan en Lerida.

Dende que o Núncio fes ixas declaracions, no b’ha havito garra movimiento que faiga creyer que a tornata ye agora posible. Asinas, no b’ha havito contactos entre os egecutivos regionals en un anyo, s’ha esbafato a reaccion política —quan os partitos, emprencipiando per lo PP que yera en a oposicion, estion beligerants de tot en l’anterior legislatura quanto á la reclamacion— e tampoco no as autoridaz vaticanas ni as eclesiasticas d’Aragon e Cataluya en han tartito res.

Ixo sí, Alfonso Milián, bispe de balbastro-Monçon, explicó, á zaguers de juliol quan remató o primer plaço dato per lo Núncio, que “no sólo depende de la iglesia la devolución de las 112 piezas de arte” e sinyaló que “lo fundamental para que no se devuelvan las obras de arte no está en la iglesia”. Con més buena voluntat que no sentito d’a realidat anyedió que “si dependiera sólo de la iglesia este asunto estaría solucionado puesto que el obispo de Lérida reconoce que la propiedad es de las parroquias que pertenecen a la diócesis de Barbastro-Monzón y está dispuesto a devolver los bienes”.

Talment no sepa o sinyor bispe —u s’estime millor no saber— que os suyos companyers catalans pareixen més precupatos per construyir a identidat nacional catalana que per fer cumplir as senténcias vaticanas. ¿Per disgrácia, qué no podrinos asperar d’uns bispes que pareixen callar devant de l’alborto en hespitals “catolicos”?

O Rosário de Cristal

Como estianyo o dia d’o Pilar ye viernes me vagará (D. m.) de baixar ta Zaragoça. Una d’as cosas que hi quiero fer ye tornar á vivir o Rosário de Cristal.

No se coneix a data exacta d’o emprencípio d’o reço d’o Santo Rosário en a Basilica d’a Nuestra Sinyora d’o Pilar. A primer referéncia apareix en o Libro d’Autas d’a Reyal Cofradia d’o Santiço Rosário, en l'anyo 1755, quan una muller, vicina de Zaragoça, emprencipió, junto á una chiqueta colla, a reçar o Rosário en a capiella d’a Virgen, salindo t’a carrera en os zaguers Mistérios. Naixeva asinas o Rosário de l’Aurora.

Per lo que fa á o Rosário de Cristal, l’origen d’esta polidiça tradicion lo trobamos en l’emprencípio de 1889 quan se funda a Cofradía del Santísimo Rosario de Nuestra Señora del Pilar. O suyo president, o sinyor José M. Pra y Duarte, tiene a ideya d’adreçar a procesion d’o reço d’o Rosário con una coleccion de farols que portiarian os fiels en puesto d’es tradicionals estrals, velas e estandartes que se fevan servir d’antes més. Es farols simbolizarian cada una d’as partis d’o rosário que os devotos ivan reçando: os Mistérios, os Pairnuestros, as Avemarias, as Glórias e a Letania.

Asinas, o primer Rosário de Cristal se celebró a nueit d’o 12 d’octubre de 1889 e estió, seguntes José Nasarre, tot un exitaz:

«presenció Zaragoza y los muchos forasteros que concurren a las renombradas fiestas del Pilar, la grandiosa procesión del Rosario, bajo la nueva forma dispuesta. El efecto producido excedió a toda ponderación» 

(El Rosario de Nuestra Señora del Pilar. Explicación de su orígen, desarrollo y actual órden de la grandiosa Procesión del Rosario del 13 de Octubre de cada año. Zaragoza, 1898)

Dende altalle se son itos fendos bels cámbios e milloras, devito á las donacions, que enamplaran a comitiva con nuevas pieças —farols e carroças— u s'han feito restauracions d’as pieças originals. Solo que durant os anyos d’a Guerra Civil, per miedo a que podesen crepar-sen as pieças, se dixó de celebrar a procesion.

A comitiva simula un rosário, an que as cuentas son estatas sustituyitas per farols de cristal. En bi ha quince molimentals levatos en carroças, que son diferents ta cada un d’es Mistérios, ademés de farols de man: 15 ta os Pairnuestros, 150 t’as Avemarias, 15 t’as Glórias, 4 t’as salutacions e 63 t’a Letania. Toz els fuen disenyatos per l’arquitecto Ricardo Magdalena.

A procesion s’enampla con atros farols e esculturas, que encara que no fan parti, propiament, d’a oracion, son igualment importants en o Rosário de Cristal. En son eixemplo obras d’a polideça de «La gran Cruz del Rosario», «La Hispanidad», «El Alcázar de Toledo», «la Salve», «La Marina», «La Sagrada Familia», «Ángelus», «Santuarios Marianos» u «Ascensión de Nuestra Señora».

Tamien ye una pieça sinyera a carroça con o farol d’o templo d’o Pilar. Esta obra de buena grandária, ye feita con mils de pieças de cristal que reproducen a Basilica tanto per difuera como per dentro ya que se hi vei á traviés d’es cristals d’a frontera. Estió construyita per l’advogau Policarpo Valero y Bernabé. Apareixió per primer vegata en o Rosário general de 1872, dinantes mesmo que no existís o Rosário de Cristal. Tota una alfaya ta una comitiva acaramullata d’alfayas.

Qui no tienga a suerte de presenciar a impresionant muestra d’arte e —més que més— devocion que o Rosário de Cristal hi ye, puede aconortar-se almirando-lo n’o museu. Prou que no ye o mesmo.

A gran mentira d'a transicion

Encara que belunas d'as afirmacions d'o video son discutibles, encara que uno malfia (e muito) d'a organizacion que en ye deçaga, me pareix que fa buena honra de veyer-lo: vinclo t'o video

A mia luenga (poema Evenki)

Mirando de trobar informacion en o rete sobre luengas menaçatas, m’he alcontrato este poema d’Alitet Nemtushkin (1939 - 2006), un autor Evenki —pueblo de Sibéria, dinantes coneixitos como Tungús u Tunguz, que viven trestallatos entre Rúsia (bels 35000) e China (bels 25000)— autor de bels libros en a suya luenga e en ruso. 
Como lo poema m’ha feito prou goyo, he quiesto traducir-lo a l’aragonés. Si querez leyer o texto en inglés e coneixer una miqueta més sobre l’autor, punchar en o vinclo.

A MIA LUENGA

Si olbido a mia parla nativa

E as cancions que cantan a mia gent

Qué honra me fan os uellos, as orellas?

Qué honra me fa a boca?

Si olbido a uloreta d’a tierra

E no la sirvo bien

Qué honra me fan as mans?

Ta qué vivo en o mundo?

Cómo podrí creyer-me a fata ideya

De que a mia luenga ye feble e pobra

Si as zagueras parolas de mi mair

Fuen en Evenki?

Ash-Wednesday, de T. S. Eliot

O 26 de septiembre de 1888 naixeva en Sant Loís, Estatos Unitos, o escritor T. S. Eliot. Asinas que, como hue ye 26 de septiembre, tiengo a desincusa perfecta ta traducir qualque coseta suya. Per eixemplo, l’emprencípio de Ash-Wednesday —solo que l’emprencípio, que o poema, encara que prou recomendable, ye larguiço de traducir­— una d’as suyas obras més religiosas. Qui quiera leyer o poema entero —l’original en inglÉs, prou que sí— que punche aquí e disfrute d’as reflexions d’un autor que se diciva "classicist in literature, royalist in politics, and anglo-catholic in religion."

MIERQUELES DE CENISA

Perque no tiengo asperança de tornar de nuevas

Perque no tiengo asperança

Perque no tiengo asperança de tornar

Deseyando lo don d’este e la envista d’ixe

Ya no me hi foi més per fer-me-hie per ixas cosas

(¿Per qué deveria ixamplar as suyas alas a lica aviellada?)

¿Per qué deverí gemecar yo

Per lo poder esmuyito d’o reino cutiano?

Perque no tiengo asperança de coneixer de nuevas

A feble glória d’a hora positiva,

Perque no pienso

Perque sé que no coneixeré

O unico e real poder transitório

Perque no puedo beber

Allí, an que os árbols floreixen e as fuents fluyen, pos res no ibi ha allí de nuevas

Perque yo sé que o tiempo ye siempre tiempo

E o puesto ye siempre e solo que puesto

E o que ye real no ye real que una vegata

E solo que ta un puesto

Me foi contento de que as cosas seigan como son e

Renúncio á o rostro bienaventurato

E renúncio á la voz

Perque no puedo tener asperança de tornar de nuevas

Me foi contento altalle, en tenendo que construyir qualcosa

De qué fer-me contento.

E rogo á Dios que tienga misericórdia de nusatros

E rogo poder olbidar

Ixos afers que con yo mesmo discuto demasiato

Explico demasiato

Perque no tiengo asperança de tornar de nuevas

Dixaz que estas parolas respondan

Per o que s’ha feito, ta que no se torne á fer

Sisquiera o juício no nos seiga demasiato costoso

Perque estas alas ya no son alas ta volar

Sino simples aspos ta sobater l’aire

L’aire que agora ye chiquet e ixeco de tot

Més chiquet e ixeco que a voluntat

Ensinya-nos á que nos se dé e no nos se dé

Ensinya-nos á posar-nos calmos.

Roga per nusatros pecadors agora e en a hora d’a nuestra muerte

Roga per nusatros agora e en a hora d’a nuestra muerte

ASH-WEDNESDAY

Because I do not hope to turn again/ Because I do not hope/ Because I do not hope to turn/ Desiring this man's gift and that man's scope/ I no longer strive to strive towards such things/ (Why should the aged eagle stretch its wings?)/ Why should I mourn/ The vanished power of the usual reign?// Because I do not hope to know again/ The infirm glory of the positive hour/ Because I do not think/ Because I know I shall not know/ The one veritable transitory power/ Because I cannot drink/ There, where trees flower, and springs flow, for there is nothing again// Because I know that time is always time/ And place is always and only place/ And what is actual is actual only for one time/ And only for one place/ I rejoice that things are as they are and/ I renounce the blessed face/ And renounce the voice/ Because I cannot hope to turn again/ Consequently I rejoice, having to construct something/ Upon which to rejoice// And pray to God to have mercy upon us/ And pray that I may forget/ These matters that with myself I too much discuss/ Too much explain/ Because I do not hope to turn again/ Let these words answer/ For what is done, not to be done again/ May the judgement not be too heavy upon us// Because these wings are no longer wings to fly/ But merely vans to beat the air/ The air which is now thoroughly small and dry/ Smaller and dryer than the will/ Teach us to care and not to care/ Teach us to sit still.// Pray for us sinners now and at the hour of our death/Pray for us now and at the hour of our death.//

Pelicla sobre os mártirs de Balbastro

A productora Contracorriente ha emprencipiato es treballos ta fer una pelicla en Ciudad Rodrigo (Salamanca) sobre o martírio d’a Comunidat Claretiana de Balbastro durant o verano de 1936, quan cinquanta e un jovens seminaristas estion salvagement asesinatos per

as clicas marxistas e anarquistas.

Os claretianos asesinatos fuen ençarratos per os suyos verdugos en una cambra d’o seminário de Balbastro, an que fuen martiriciatos en diferents dias d’o mes de juliol de 1936.

Este episódio historico ye a trama d’a pelicla que se rodará en Ciudad Rodrigo, lugar que ferá d’o Balbastro de 1936. O que bi ocurrió e bi escrivion os própios mártirs son beluns d’es pasages que se prevaran de recrear. Os religiosos, conscients de que ivan á morir, escrivion o suyo testimónio de Fe de vez que pidivan o perdon ta os suyos asesinadors. En o suyo ricuerdo, l’antigo Seminário Claretiano de Balbastro ye hue o Museu d’os Mártirs.

A productora encargata d’o rodage, Contracorriente Producciones, tiene a suya siede en Ciudad Rodrigo e ye naixita baixo lo refirme d’a Diócesis local.

Quí m’iva á dicir que á la fin, e dimpués de tantos d’anyos, mesmo tornarí á veyer una pelicla espanyola.

A verdat d'a Fe

Les vrais amis du peuple ne sont ni révolutionnaires ni novateurs, mais traditionalistes.

Os verdaders amigos d’o pueblo no son ni revolucionários ni innovadors, sino tradicionalistas.

(Sant Pio X. Carta Apostolica Notre Charge Apotostolique 25-08-1910)

Juan Manuel e Juan Carlos

¿Per qué? m’he preguntato quan he visto a fotografía este maitino en a prensa. ¿Per qué Juan Manuel de Prada se retracta á o canto d’ixe personajot? Leigo a notícia e a cosa ye mesmo pior que no me pensave.

Juan Manuel de Prada ha recullito hue de mans de Juan Carlos o XXIII Premio FIES —atorgato per a Fundación Institucional Española— per un articlo suyo titolato "Monarquía" publicato en o suplemento dominical d’o Grupo Vocento l’11 de septiembre de 2011.

Regiro una miqueta per internet e leigo l’articlo que no leyé altalle. Ye prou encertato, como quasi totas as colaboracions de de Prada. L’autor esfiende que a Monarquia ye a unica institución que guaráncia hue a unidat e a permanéncia d’a Nacion Espanyola. D’alcuerdo, prou que sí.

O que me fa fástio —e pena— ye que un hombre d’a valia de de Prada acuda t’a cambra d’audiéncias de Zarzuela e pueda, asinas, fer creyer que un personajot como Juan Carlos represienta a Monarquia e a Nacion Espanyola quan ye tot o contrário. No, no me l’asperave d’un hombre d’a valia de Juan Manuel de Prada. Una pena.

Tres acres e una vaca

Agora, quan tot s’eboldrega arredol de nusatros, ye més que nunca menister ricordar que no podemos cayer en a desaperança. Ye difícil, pro que sí, pero cal tener siempre present a divina providéncia. Més que més agora, quan tot s’eboldrega arredol de nusatros.

Fa bel par de días me trobé en Zaragoça con un viello coneixito. Encara que ye d’un lugar vicino á o mio, feva dos anyatas que no nos veyébanos. Dinantes coincidívanos muito toz os veranos, pero agora que ya no somos jovens, ya no garimboliamos guaire per as fiestas d’os lugars d’a redolada.

O caso ye  que o pobre ye esqueferato dende fa quince meses e, como yera de dar, l’actual situacion economica ocupó buena cosa d’a nuestra charradeta. Á lo que nos despedívanos, me dició que encara havrinos á tornar t’o lugar, que os nuestros pairs se’n yeran itos ta fer-se o preu, pero que a prosperidat que els hevan aconseguito, s’heva esbafato ta cútio. En o lugar, continó, no nos faltará un gortet ta no crabutar de fambre, un gortet ta recobrar a dignidat. No podié menos que dar-le a raçon: “tres acres e una vaca”, sospiré. “Ixo ye —encertó el­— tres acres e una vaca”.

Three acres and a cow yera o eslogan d’os esfensors d’a reforma agrária en a decada de 1880. Os distribuitistas de 1920 amprarian a lema e o própio Chesterton lo fiço servir en What's Wrong With the World ta resumir o suyo credo economico e social.

Pareix un ensuénio, pero ye posible. Justament agora, quan tot s’eboldrega arredol de nusatros, ye més posible que nunca. Qué pasaria si una parti d’ixas famílias que a crisis ha aladiato decidís de tornar t’o campo, de tornar ta una economía —més justa e raçonable— de chiquez propietários ligatos per lo vinclo d’a solidaridat? No farian d’eixemplo —de simient­— ta una nueva sociedat devantata sobre firmes alacez? Alcaso no somos (quasi) toz fartos d’a degradación de tota mena an que (mal)vivimos?

Fa més de cien anyatas que Lion XIII nos l’alvirtió:

Nam veteribus artificum collegiis superiore saeculo deletis, nulloque in eorum locum suffecto praesidio, 1) cum ipsa instituta legesque publicae avitam religionem exuissent, sensim factum est ut opifices inhumanitati dominorum effrenataeque competitorum cupiditati solitarios atque indefensos tempus tradiderit. 2) Malum auxit usura vorax, quae non semel Ecclesiae judicio damnata, tamen ab hominibus avidis et quaestuosis per aliam speciem exercetur eadem; 3) huc accedunt et conductio operum et rerum omnium commercia fere in paucorum redacta potestatem, ita ut opulenti ac praedivites perpauci prope servile jugum infinitae proletariorum multitudini imposuerint.

                        Leo XIII, Rerum Novarum. De opificium conditione (1891)

Pos, destruyitos en o pasato sieglo os antigos grémios de treballadors, sin estar substituitos per res, e en haver-se alpartato as nacions e as leis civils d’a religion d’os nuestros pairs, poquet á poquet ha sucedito que os treballadors s’han trobato entregatos, solencos e indefensos, á la inhumanidat d’os suyos patrons e á l’angluciosa codícia d’os competidors. A fer creixer o mal, vino voraz a usura, que, més d’una vegata condenata per senténcia d’a Ilésia, sigue siempre, baixo diferents traças, igual en a suya naturaleça, eixercita per hombres angluciosos. Tot ademés, os contratos d’as obras e o comércio de totas as cosas son, quasi de tot, en as mans d’uns pocos, de traça que bels hombres cavalers han imposato á la infinita multitut de proletários un jugo quasi d’esclavos.

Fa més de cien anyatas que Lion XIII nos ne ricordó a solucion.

Beatus ille

Te mires an que te mires, no hi veyes que vasuera, vergüenya, decadéncia. Te mires an que te mires, no hi veyes que as bocadas d’una sociedat levantata sobre a mentira e a indecéncia. Cómo no tornar agora —cómo no tornar siempre— t’as viellas parolas d’os clasicos. Cómo no deseyar agora —cómo no esfender siempre— una vida simpla e libre; una vida que solo a Dios tienga per mida.

Beatus ille qui procul negotiis,

ut prisca gens mortalium

paterna rura bobus exercet suis,

solutus omni fenore,

neque excitatur classico meles truci

neque horret iratum mare,

forumque vitat et superba civium

potentiorum limina.                       

                                  Horácio, Epodos, 2, 1.

Feliz qui, luen d’os negócios,/ como l’antiga raça d’os hombres,/ adedica o suyo tiempo á treballar con es buas os campos paternos,/ libre de tota deuta,/ e no se dispierta como es soldatos con o tanyer de diana menaçador,/ e no teme pas as enrestitas d’o mar,/ e o foro evita igual como es soberbiosos palácios/ d’os ciudadanos poderosos//

Summertime

Tot s'esboldrega. Te mires an que te mires, arredol de nusatros, tot s'esboldrega. No solo que agora —quan per demés gemecamos, sino dende fa decadas— Espanya s'esboldrega.

Manimenos hue —con a envista d'o mio lugar n'as ninetas d'os uellos encara— no m'agana mica alcordar-me-ne de Rajoy e d'a suya família. Hue, —con a envista d'o mio lugar n'as ninetas d'os uellos encara— a Ella Fitzgerald e a Louis Armstrong ricuerdo. Fitzgerald e Armstrong, un respecto:

SUMMERTIME
Summertime and the livin' is easy
Fish are jumpin' and the cotton is high 
Oh, your daddy's rich and your ma is good-lookin'
So hush, little baby; don't you cry
One of these mornings you're gonna rise up singing
And you'll spread your wings and you'll take to the sky
But till that morning, there ain't nothin' can harm you
With daddy and mammy standin' by

Verano e a vida ye simpla/ Os peixes blincan e o coton ye alto/ Pair ye rico e mair ye guapiça/ Conque, siléncio, ninona, no plores pas/ Uno d'estes maitinos, te levantarás cantando/ Ubrirás as tuyas alas e puyarás t'o cielo/ Pero dica ixe maitino, res no podrá fer-te mal/ Con pair e mair á o tuyo canto//

Un poemeta de Chesterton

Talment de verano me vague, e agane, de traducir Lepanto, talment o millor poema de Chesterton —Hilaire Belloc asinas lo creyeva—, ta leyer, en aragonés, versos como estos:
White founts falling in the Courts of the sun,

And the Soldan of Byzantium is smiling as they run;

There is laughter like the fountains in that face of all men feared,

It stirs the forest darkness, the darkness of his beard;

It curls the blood-red crescent, the crescent of his lips;

For the inmost sea of all the earth is shaken with his ships.

They have dared the white republics up the capes of Italy,

They have dashed the Adriatic round the Lion of the Sea,

And the Pope has cast his arms abroad for agony and loss,

And called the kings of Christendom for swords about the Cross.
Pero tanimientres m’aconorto con un poemeta breu que Chesterton escrivió poco dimpuesas d’estar acullito en a Ilésia católica:

O CONVERSO

Dimpués d’un inte quan burnié a mia capeça

E o mundo cambió de raso e se levantó,

E salié an que a viella endrecera blanca hi brilava,

Facié os camins e sintié o que dicivan toz os hombres,

Selvas de luengas, como fuellas d’agüerro no caitas,

Sin estar no pas de mal amar sino estránias e ligeras;

Viellos enigmas e nuevos credos, no á penar de

Sino tovament, igual como hombres que fan a rialleta per es muertos.

Os sábios tienen cien mapas que dar

Que atraçan como un árbol o universo suyo arrocegato,

Fan traquetiar  a raçon á traviés de muitos porgadors

Que guardan l’arena e dixar marchar l’oro;

E totas estas cosas menos que polvo ta yo hi son

perque me dicen Laçaro e vivo.

THE CONVERT
After one moment when I bowed my head/ And the whole world turned over and came upright,/ And I came out where the old road shone white,/ Walked the ways and heard what all men said,/ Forests of tongues, like autumn leaves unshed,/ Being not unlovable but strange and light;/ Old riddles and new creeds, not in despite/ But softly, as men smile about the dead.// The sages have a hundred maps to give/ That trace their crawling cosmos like a tree,/ They rattle reason out through many a sieve/ That stores the sand and lets the gold go free:/ And all these things are less than dust to me/ Because my name is Lazarus and I live.//

Roma no paga traidors, Espanya sí.

Independientement de quí haiga feito lo video, e as diferiéncias que uno pueda tener con as suyas posicions, as verdaz que se hi dice mereixen repetir-sen de contino; no seiga que de coneixitas, se callen e, dimpuesas, s'olbiden.

Cuentra ETA, memória, dignidat e justícia.

PUNCHA AQUÍ TA VEYER O VIDEO.

Leis de luengas

Prou sabévanos que a lei de luengas nunca no faria garras. Prou sabévanos que ni o PP ni o PAR —ni a CHA u o PSOE, que per ixo aprevon l’anterior lei á la fin d’a legislatura, ta no haver de fer-la valera— han tenito nunca o deseyo, a voluntat, de dignificar l’aragonés e o catalan d’Aragon.

Núncia la consellera Serrat una nueva lei de luengas que dixa as cosas igual como yeran antes d’ixa vaciva lei anterior. No ye ixo lo pior. O realment grau ye a indiferiéncia —ya comentata en esta humil bitacora— d’a sociedat aragonesofona. Dende Zaragoça, os nacionalistas charraran de que os faixistas d’o PP han firmato a senténcia de muerte de l’aragonés. No ye cierto. O cierto, o tristament cierto, ye que os altoaragoneses levamos decadas, si no sieglos, dixando morir l’aragonés. O cierto, o tristament cierto, ye que ixo no lo hes solucionato garra lei.

Igual como ye cierto que ta que l’aragonés esbellugue bel dia solo fa falta que nusatros lo charremos d’espeso, lo transmitamos á la nuestra mainata e lo respectemos como se mereix. Á tamas de o PP, o PAR o PSOE u a CHA.

A batalla de Cutanda

Hue fa exactament 892 anyos, o 17 de junyo de 1120, que as tropas cristianas d’o rei Alifonso I d’Aragon redoton á l’eixercito almoravide d’Ibrahim ibn Yusuf, caïd de Sevilla. 

O gran rei Alifonso o Barallador yera sitiando Calatayut en a primavera de 1120, quan tenió coneiximiento de que l’eixercito almoravide enantava enta Zaragoça dende Valéncia. Decamin levantó l’asédio, pero prenendo rehens d’os sitiatos ta asegurar-se a posterior reconquista d’a ciudat. Conscient d’a importáncia que feria tener una plaça fuerte més t’o sur an que asperar-bi á os musulmans, sitió a fortaleça de Cutanda, con o refirme de Guillermo IX, duque d’Aquitánia, que colaborava con 600 cavallers e, talment, atras tropas de Bearn e Bigorra que hevan aduyato en a reconquista de Zaragoça una anyata e meya dinantes. O grueso d’as suyas tropas yeran cavallers e infants d’Aragon, Navarra e Rioxa.
A batalla de Cutanda estió una d’as més importants victórias d’o Batallador. As fuents musulmanas no dixan de reconeixer a decisiva redota e as muitas baixas havitas n’o combate. A esferra musulmana rematava con as suyas asperanças de recuperar Zaragoça ta l’islam.

Os gestors d'o capitalismo

Veigo un cartel d’a jovenalla comunista. Esteticament, o cartel ye malo. Intelectualment, o cartel ye un insulto. Lo podez leyer en a imagen que emporquia esta entrata: cuentra o capitalismo e os suyos gestors piedra gana a estixeras ¡bi ha que aturar-los!

A piedra. No sé si estos jovens comunistas havran leyito á Aresti —Harri eta herri (1964); Euskal harria (1968); u Harrizko herri hau (1971)— u a Ferreiro —Longa noite de pedra (1962)— u a Neruda —Las piedras de Chile (1960); Las piedras del cielo (1970)—. Me creigo que no. Tampoco no se pierden guaire, a verdat. 
Talment, me pienso, a piedra les sone á intifada —muderna version d’a biblica história de David e Goliat adreçata con as mentiras d’a propaganda pro-palestina—. Ixo pareix més probable, pero rai tamien. O que importa, o que ye seguro, ye a impudícia d’estes comunistas jovençanos, o disprécio que sienten enta o que els consideran gentatas alienatas, á las que se puede enganyar —a mentira ye un arma revolucionária, Lenin dixit— e masacrar —que no se’n olbiden els, que s’emplenan a boca en charrar d’a memoria histórica quan no b’ha havito una ideologia més sanguinosa e genocida que a suya—.

Pero si o cartel me pareix insultant, no lo ye ni sisquiera per una qüestion historica, que tamien, sino per una qüestion d’actualidat. ¿Qué ye ixo de que una pieça d’as estixeras tienga o logo d’o PSOE e l’atra o logo d’o PP? ¿Alcaso no saben estes revolucionários de culicaiga que o suyo partito ye refirmando agora mesmo os guviernos —as retallatas­— d’o PSOE en Andalucia u Astúrias? ¿Alcaso no saben estes revolucionários de culicaiga que o suyo partito ye refirmando agora mesmo o guvierno —as retallatas­— d’o PP en Extremadura? ¿No saben, alcaso, estes argüellosos revolucionários que o suyo partito ha participato dreitament en o saqueu d’os cuentos publicos en escandalos como es de Bankia —José Antonio Moral Santin, parlamentário regional d’IU en Madrid que cobró 522.000 €, solo que en 2011, per fer parti d’o consello de Bankia—?

Se coneix que no. Que no saben án militan. Que no saben que son els os gestors d’o capitalismo. Que no saben que son els á os que bi ha que aturar. 

Més sobre os cristianos de Sudan

No apareixen en os noticiários d'as rádios e as televisions nuestras. No mereixen ni una ringlereta en os nuestros diários e revistas. Pero existen. Son os refugiatos sur-sudaneses que fuyen d'a guerra. Una guerra que  se prolarga dende fa decadas .
O vicariato apostolico de Gambella, capital d'a region homonima d’Etiopia occidental, aculle mils de refugiatos sur-sudaneses. «Si belun dubda d'a existéncia d'o maligno, havria á venir t'aquí e alufrar o que ye sucedendo» afirma o pair Andrzej Halemba, caporal internacional d'as seccions d'Africa e Asia d'Aduya á la Ilésia Nesecitata (AIN).
En a prefectura apostolica, que buega con Sur Sudan, hi son ya quasi 30.000 mil as personas que se bi han acubillato. E per cada dia en plegan nuevas, més que més mullers e chiquez. «Femos o posible per aduyar-los –diz o vicário apostolico, monsinyor Angelo Moreschi– e totas as vegatas que o guvierno nos dixa, ninviamos á ixa povra gent asetegata, un cambion cistierna». Ta es refugiatos l’augua tiene una valor grandiça, igual como l’asisténcia espritual ofierta per os mosens. Muitos sur-sudaneses son cristianos que, dimpués de tanta fuyita, pueden á la fin trobar o conuerto d'a Parola de Dios e ir ta Misa n'as tres capiellas d'o vicariato construyitas ta els.
As expectativas, manimenos, no son mica buenas. O president sudanés Omar al-Bashir pareix decidito á fer a guerra. Seguntes toz os expertos, o conflicto entre os dos països trayeria conseqüéncias mesmo pro més graus que as que prevocó a guerra civil que, dende 1985 dica 2005, causó més de dos millons de muertos. «Si no b'ha paz –sinyala Eva Maria Kolmann, d'o departamento d' informacion d'AIN– tamien a proxima generacion no coneixerá que o miedo, a muerte, a violéncia u a miséria d'os campos de refugiatos». 
(FUENT)

PS Qui asinas lo deseye puede ajuntar a suya pregária per a paz en Sudan á o reço d'atros millons de cristianos.

Os cristianos en Sudan

S'agrava a situacion d'os cristianos en Sudan. Bellas 400 personas, d'un total de més de 15.000, seguntes ha informato a BBC, fuen levatas ta Katum en autocars a semana pasata, dende an que seran transportatas per avion ta Juba, a capital d'o Sudan d'o Sur. Se tracta d'a primer colla de sudaneses d'o sur foragitata per as autoridaz d'o norte dimpués d'haver-les sacato o dreito de ciudadania e haver-les dato un ultimátum ta que albandonasen o país.
Toz estos feitos enciertan de vez con o conflicto armato en a zona buegatiça entre os dos païses, que son en luita per una zona particularment rica en petrólio, con continos bombardeus dende Sudan cuentra Sudan d'o Sur, á penar d'a desigéncia d'a fin d'as enrestitas feita per a incompetent Organizacion d'as Nacions Unitas.
Estas 15.000 personas ya menaçatas no son que a primer colla de ciudadanos de Sudan d'o Sur que Sudan quiere obligar á fer dixar o país. Con l'agravamiento d'a situacion militar, se teme o pior ta es més de 350.000 sudaneses d'o sur, cristianos n'a suya mayoria, que encara continan en o norte dimpuesas d'a independéncia  d'o Sudan d'o Sur.

Piris e os tribunals

O bispe de Lerida, Joan Piris, fiço publico ahiere —de nuevas—  o suyo deseyo de quitar d’o “contexto judicial” o litígio per lo património sacro aragonés retenito en Catalunya como “unica endrecera” ta poder plegar en una solucion.

Se’n oblida de que ya bi ha una senténcia que l'obliga á tornar os biens d’as parróquias aragonesas perque a diocesis leridana los recibió solo que como deposito.  Se’n oblida de que mesmo o Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ya ha feito firme —o mes pasato— a senténcia que reconeix a propiedat aragonesa d’as obras; e se’n oblida, més que més, que ya en 2005 es jueces eclesiasticos decidion que as 113 obras d’arte perteneixevan á la diocesis de Balbastro-Monçon.

Á sovent pareix que bels bispes sirven millor á las alministracions politicas que no á la Ilésia. Á sovent pareix que bels bispes se'n olbidan de Quí nos judgará á toz bel dia.

Guaranciamos l'alborto

Tasament unas horetas dimpuesas de que l’Asociación de Clínicas Acreditadas para la Interrupción del Embarazo (ACAI) nunciás que suspendeva —per qüestions economicas, as unicas que se les dan á estes matachins— l’alcuerdo que manteneva con l’alministracion regional, que facilitava a muerte de més de dos mils inocents toz os anyos en a nuestra tierra, o guvierno aragonés correva áa guaranciar a continidat de l’alborto en a region. 

Fuents d’o Departamento de Salut e Consumo reconeixevan este maitino o "dreito" d’a muller á interrumpir su embarazo e fevan publico o suyo compromís á seguir manteniendo ese servicio. O compromís alquirito suposa que se podrá albortar con os meyos própios d’o sistema publico —o que será "més economico" ta o guvierno regional— e que, si no se podés atender tota a demanda, se menaran as pacients ta clinicas de regions buebatiças; siempre "de forma gratuita" t’a muller, prou que sí. 

Ta que quede muito claro, dende Madrid, o Ministério de Sanidat ha ricordato hue mesmo que l’alborto ye una prestacion incluyita en o Sistema Nacional de Salut que ha á cubrir-se en totas as regions d’o país. "Si no lo fan as clinicas privatas, con as que b’heva concierto, l’havran á fer es hespitals publicos. No b’ha garra problema. A prestacion ye guaranciata", sinyalavan fuents d’o Ministério de Sanidat. 

Se coneix que ta qualques cosas no b’ha retallatas. Per si encara belun teneva bella dubda d’as prioridaz d’os liberals.

Herbsttag (Dia d'agüerro)

23 d'abril. Sant Jorge, patron d'Aragon. 23 d'abril. Dia d'o libro. Desincusa perfecta ta tornar ta Rainer Maria Rilke. 23 d'abril.

DIA D’AGÜERRO
Sinyor, ye a hora. O verano estió largo.
Mete a tuya uembra en os reloches de sol
e solta os vientos per as planas.
Fe que maturen os zaguers fruitos;
Da-les atros dos dias més d’o sur,
Açacana-los á la suya plenitut e fica
a dulçor en o vino récio.
Qui no tienga casa agora ya no la ferá.
Qui seiga solo agora lo hi será siempre,
veilará, leyerá, escrivirá largas cartas
e dondiará as avenitas, t’aquí, t’allá,
permenato como lo rodar d’as fuellas. 

HERBSTTAG// Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß./Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,/ und auf den Fluren laß die Winde los.// Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;/gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,/ dränge sie zur Vollendung hin und jage/ die letzte Süße in den schweren Wein.// Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr./ Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,/ wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben/ und wird in den Alleen hin und her/ unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.//