Ásia plora. Á las esferras naturals, como a tragédia de Filipinas, se hi suma a maldat de l'hombre. Prou que as notícias
que dende Síria nos ne plegan no fan sique empiorar. Prou que a situación d’os
cristianos en Sri Lanka per cada dia se fa més difícil, encara que os médios —os guviernos— callen. Prou que en China a represion per cada dia ye més salvage. Prou que, disgraciadament, no'n son es unicos casos, tamien en Mianmar a
comunidat cristiana ye vitima d’a violéncia e l’ódio.
En este olbidato país, l'obidato conflito entre l’eixercito
e os independentistas d’o Kachin Independence Army, n’o norte d'a nacion, ha
feito fuyir d’as suyas casas á bels dos mil Kachin, una étnia de religion
predominantement cristiana, que sofren dende fa meses esta guerra amagata.
A denúncia ye d’a
Caritas local que da treslat de situacions en que as poblacions desaloixatas han
havito á permaneixer raconatas durant més de tres semanas sin que fues
autorizata a creacion d’un corredor humanitário.
Ya o pasato junyo, a
organización Christian Solidarity Worldwide, denunció autos de gran violéncia per
parte d’as tropas guvernamentals cuentra a comunidat cristiana, fendo referéncia
á l’estricalle d’ilésias e lugarons en ixa region de l’antiga Birmánia.
Como ye o suyo costumbre, l'occident ex-cristiano se fa o mundiu. Vergüenya ta nusatros.