En estes días de
falsas memórias e irreals histórias, no ye d’almirar que beluns quieran fer
pasar una guerra de succesion per una guerra de secesion. Asinas, en muitas d’as
actuals regions que perteneixion á la Corona d’Aragon bi ha personajoz que
quieren fer d’a Guerra de Succesion Espanyola de primers d’o sieglo XVIII (1701-1713/1715)
una guerra de liberacion nacional u qualcosa parellana. Prou que ye mentira. Entre
atras cosas, basta con ricordar que aquí, en Aragon, muitas ciudaz e lugars como
Jaca, L’Aïnsa, Canfranc, Taraçona —e tot o semontano d’o Moncayo: Tabuenca, Tierga, Trasobares, Aranda, etc.—, Borja, Caspe, Fraga, Albalate de l’Arçobispe
—e tota la suya redolada: Alcorisa, Alloça,
Arinyo, Urrea, Híjar, Mediana, etc— yeran fiels á o candidato Borbon. Perque no estió ixa una guerra entre
castellanos e aragoneses sino entre partidários d’a Casa d’os Habsburgo e partidários
d’a Casa de Borbon. Ye dicir, monarquicos espanyols toz os dos bandos.
A mesma capital d’o
Reyno, a inmortal ciudat de Zaragoça, mudó bellas vegatas a suya leyaltat
seguntes soflavan os vientos d’a guerra.
O caso ye que o 20 d’agosto de 1710 as tropas d’os dos
candidatos s’enfrontinon en o mont de Torrero de Zaragoça. D'un costato as
tropas leyals á o monarca Carlos III d'Aragon, e d’un atro os leyals á o tamien
monarca Felipe V. A superioridat numerica d'os primers los aduyó á ganar a
batalla aconseguindo una victória que les permitió foragitar á os felipistas
d'os territórios d'a Corona d'Aragon.
Á l’atro’l dia entró trunfal Carlos III
en a capital aragonesa. Pero ni Aragon recuperó altalle a suya independéncia ni
la heva perdito dinantes o 29 de junyo
de 1707 con os decretos de Nueva Planta. Feva sieglos que Aragon yera un d’os
alacez d’a gloriosa Monarquia Hispanica. Sisquiera torne luego ixa Institucion
con un Rei legitimo e o buen guvierno que o nuestro pueblo mereix.
