Yera de dar: a gent ye blincata ascape cuentra a primer mida que han preso as nuevas Cortes —que ta esto prou que s’han entendito decamin— e que ye una indemnización por cesantía ta os deputaus que rematen o suyo mandato e no tiengan emplego. Dita indemnizacion no ye garra estopéncia: 2.967 euros mensuals, que podran cobrar tantos meses como anyatas estuvon de parlamentários, dica un maximo de 18.
Prou que l’alcuerdo ye una vergüenya, més que més en metat d’esta crisis. Pero lo problema ye que esta crisis e esta —e atras muitas— desvergüenyas d’os nuestros caporals no son que a conseqüéncia natural d’a corrupción moral que empesta, dende fa decadas, a la sociedat espanyola.
Una nacion que asesina os suyos fillos antes que no naixcan e a ixe crimen lo clama dreito; u que declara matrimónio a union de dos hombres u dos mullers e les atorga o dreito a afillar una mainada, negando a ixos ninons o verdadero dreito, o dreito a una família; una nacion que permite que toz os suyos guviernos se refirmen en partitos que o suyo unico ogetivo ye esfer ixa nacion e que altroxen de contino —toz os dos: os guviernos e os partitos nacionalistas— a Espanya; una nacion, a la finitiva, que no tiene atra politica que no seiga que enrestir cuentra a Religion, a Família e a Pátria se mereix esto e muito més.
Gemecamos —perdemés— agora que nos furtan os diners. Deverinos d’haver-nos devantatos —prestos— quan emprencipion a furtar-nos l’alma.
