Ahiere, l'aranés se convirtió en a tercer luengua oficial de Catalunya, de conjunta con o espanyol e o catalan. Ixe reconoiximiento oficial significa que a Generalitat asume o quefer de veilar per lo espardimiento e a proteccion d'una luengua que hue charran menos de 5.000 personas (ni sisquiera a metat d'os quasi 11.000 habitadors d'a Val) e que se troba en grau periglo.
Asperemos que a lei s'aplique encertadament ta que supose una millora real en as condicions sociolingüisticas d'a val e guarancie o futuro d'o idioma.
Asperemos que a lei s'aplique encertadament ta que supose una millora real en as condicions sociolingüisticas d'a val e guarancie o futuro d'o idioma.
Como yera de dar, o PP e Ciutadans s'opuson a la oficialidat de l'aranés, que estableix que o idioma vernaclo ye o preferent en as alministracions publicas d'esta val perinenca. Asinas, qualsiquier ciudadano tiene dreito á estar atendito en aranés
A nueva lei regla tamien l'emplego de l'aranés en a ensenyança e atorga a esta luengua a funcion de "vehiclo d'exprision normal" ta o quefer docent e alministrativo d'as escuelas d'a Val d'Aran.
Tamien os meyos de comunicacion d'a zona han a fer servir l'aranés. An pareix prou més difícil a preséncia d'a luenga, ye en a justícia.
Parabiens a os nuestros vecinos.
