Ahiere a Comision de Cultura e Educacion d'as Cortes aprevó o dictamen d'a ponéncia d'a Proposicion de Lei Luengas Própias d'Aragon. N'a dita Comision se fiço platero o poco alcuerdo que s'ha aconseguito respective á este tema. Ye de dar que no se puede asperar guaire d'un texto que no ha puesto replegar que un radito consenso. Manimenos, diz que este jueves a lei s'aprevará. Ixa lei reculle que l'aragonés e o catalan son luengas própias d'Aragon, pero no las declara pas oficials. Reculle tamien que s'ensinyaran en os centros escolars d'as zonas an que se charran, encara que no concreta guaire en qué condicions e con qué meyos se i contará ta posibilitar ixa ensinyança.
A lei, á la fin, no tendrá que o refirme d'o PSOE e d'a CHA, encara que esta zaguera ni sisquiera ye satisfeita de tot con a norma. IU, que en primeras tamien la refirmava, se hi oposa agora perque o texto no reconeix a oficialidat d'o catalan e l'aragonés e crea una académia ta o catalan d'Aragon (s'estimavan més que o Institut d'Estudis Catalans fues a unica autoridat competent). PAR e PP se hi oposan de raso perque son en cuentra de que se clame catalan á las variedaz charratas n'as comarcas orientals. Se'n olbidan, ixo sí, de que quan guvernon o país, financion e espardion a ensinyança d'o catalan, no pas d'as modalidaz locals, en toz os colégios e institutos d'ixas comarcas. Se'n olbidan, tamien, de proposar midas alternativas ta preservar o património lingüístico de l'Aragon oriental.
A mida, disgraciadament e sisquiera m'entivoque, plega tardi ta l'aragonés, que se troba en una situacion de dialectalizacion e sustitucion lingüistica que pareix ya irreversible.
Caldrá veyer si, per lo que fa á o catalan d'Aragon, a norma sirve ta qualcosa u, simplament, suposa un trango més enta l'asimilacion d'o romance autoctono per parti d'o catalan normativo.
