No ye mica fácil charrar d'a felicidat en estes tiempos criminals n'os que vivimos. Ye menister, altalle, no olbidar as verdaz eternas que siempre han feito honra á l'hombre. Bellas veces son as parolas d'os enemigos d'a tradicion as que nos aduyan á no perder l'esmo.
Steven Pinker ye un neuropsicologo prou popular per os suyos libros, encara que os suyos libros son d'un interés més que discutible, tanto quan escrive sobre o esmo como quan escrive sobre o lenguage. A inconsisténcia d'os suyos argumentos ye l'asperable en qui se declara fervient darwinista, ta caramuello almirador de Richard Dawkins, e ateu convenxito dende os 13 anyos. Manimenos, en o suyo libro How the mind works (1997) ha de reconoixer:
Indeed, the study of happiness often sounds like a sermon for traditional values. The numbers show that it is not the rich, privileged, robust or good-looking who are happy; it is those who have spouses, friends, religion, and challenging, meaningful work.
U, o que ye o mesmo: En realidat, o estúdio d'a felicidat á sovent fa la sensacion d'estar como un sermon en esfensa d'as valors tradicionals. Os numbros contrimonstran que no son os ricos, os privilegiatos, atorrocatos e beroyos os que son més felices, sino os que tienen conyuge, amigos, religion e un treballo estimulant e con sentito.
Encara que á os progres les fa goyo de pensar n'os creyents como en gent totona e compleixuta, trista e de mal genial, a realidat ye que somos muito més felices que no els. Estoi que ta plegar en ixa conclusion no caleva fer guaires estúdios, igual como tampoco no caleva fer-los ta concluyir que en un hespital se curan més, e antes, aquels pacients que reçan que no aquels que no lo fan; asinas lo prevan muitas investigacions feitas en diferents hespitals de diferents païses.
Ya sabez, aquels que respectamos a tradicion somos més felices e tenemos millor salut. Que s'amuelen.
