Estianyo, como felicitacion de Nadal, un
villancico de Rosario Ustáriz (Echo 1927 –Jaca 2009), poeta chesa que escribió siempre
en a nuestra luenga.
jueves, 24 de diciembre de 2015
lunes, 21 de diciembre de 2015
Os mesmos cans...
Dimpués d’as eleccions d’ahiere, simplament
ricordar a cita bíblica:
nihil novi sub sole (Eclesiastés 1:9).
Perque ahiere, igual como en totas as
eleccions celebratas dende o 15 de junyo de 1977, ha tornato a ganar o Guvierno
d’Ocupacion Mundial, ixe guvierno de culicaiga que o Nuevo Orden imposa en a
nuestra Pátria, devant d’a indiferiéncia covarde d’o pueblo espanyol.
Qué envídia d’Eslováquia, que ahiere refusava
en referéndum, e con o 63,36% d’os votadors, a lei aprevata o pasato março per lo
suyo Parlamento que concedeva a las parellas aberrosexuals os mesmos dreitos
que a las heterosexules, incluito lo matrimónio e l’adopcion de ninos. No ye a
primer vegata que Eslovénia defiende os dreitos d’os ninos e o verdadero
matrimónio. Ya en 2012, un referéndum parellano refusó a Lei d’a Família, que
permitiva o registro d’as parellas d’o mesmo sexo ta poder tener dreitos en quanto
a l’heréncio e belatras qüestions alministrativas (VINCLO).
Perque hue, aviento de 2015, son Eslováquia,
Hongria u Polónia os païses que defienden a Cristiandat e a decéncia en esta
Europa secrestata per lo Nuevo Orden Mundial.
Qué envídia.
miércoles, 16 de diciembre de 2015
martes, 8 de diciembre de 2015
Qué soï era immaculado councepcioũ
8 d’aviento. Festividat d’a Inmaculata
Concepcion. Un atro 8 d’aviento, o 8 d’aviento de 1933,
fue o dia que o Papa Pio XI canonizó a Bernadeta Sobiróus como Santa Bernadeta
de Lorda.
Cómo no acordar-se-ne hue d’as parolas que a própia
Virgen Maria —uo petito damizelo—
dició a Santa Bernadeta en a suya beroya e occitana luenga gascona, o 25 de
março de 1858 en a chiqueta espluca de Masse-Vieille:
Qué soï era immaculado councepcioũ.
Yo soi a Inmaculata Concepcion.
8 d’aviento. Festividat d’a Inmaculata
Concepcion. Obedeixcamos a rogária que, per médio de Santa Bernadeta, a própia
Virgen Maria nos demanda e faigamos pregárias e faigamos peniténcia.
jueves, 3 de diciembre de 2015
Mártirs de Paracuellos
Entre os dias 7 de noviembre e 4 d’aviento de
1936, e a o largo de 33 sacas, 8354 catolicos espanyols fuen
salvagement asesinatos en o fosal de Paracuellos de Jarama (Madrid) per as hordas criminals d'a sanguinosa R.I.P.ublica
(anti)espanyola sin atro motivo que l'ódio anticristiano.
Que a sangre d’os nuestros mártirs e o suyo
testimónio de fe —ni una sola apostasia b’havió entre toz els— nos faigan hue
de guida en estes tiempos d’ateïsmo e amoralidat generalizata.
lunes, 23 de noviembre de 2015
A luita cuentra o ISIS seguntes Monsinyor Darwish
Ta l’Arçobispe catolico melquita de Zahlé (Libano), os
atentaus de París no yeran que una qüestion de tiempo. «Siempre hemos sabito
que o ISIS ye un periglo ta tot o mundo. Pero Europa no se lo prenió en veras»,
ha dito l’Arçobispe Issam John Darwishel en una conversa feita con a Fundacion
Pontificia Internacional Aduya a la Ilésia Nesecitata.
«En o Libano
sentimos a dolor d’o pueblo francés; pero os franceses e o mundo tamien han a
sentir a nuestra dolor», dició l’Arçobispe en charrando d’a enrestida terrorista
d’ISIS a Beirut, a capital libanesa, succedita un dia antes d’os atentaus a
París; en ixa enrestida morion 40 personas e cientos resulton feritas.
Monsinyor Darwish declaró que os atentaus de París han
a tener como conseqüéncia un cámbio de percepcion: «Europa ha a cambiar a suya
politica en o conflito sírio e ubrir a la fin os uellos», dició l’Arçobispe, naixito
a Síria. «Ya ye hora de luitar cuentra ISIS, junto con o Guvierno sírio. Solo dimpués
se podrá veyer cómo han de seguir as cosas a Síria; b’ha que unir as fuerças cuentra
l’enemigo comun. Soi seguro de que succederá; en qualsiquier caso seria bueno ta
Síria».
Uno d’os motivos ta os atentaus de París ye, seguntes
Monsinyor Darwish, a ideologia d’os yihadistas d’o ISIS. «Es fundamentalistas
no soportan que es musulmans seigan guvernatos per una mayoria cristiana, como
succede a Fráncia. Creyen que havria a estar justament a o reviés, que es
musulmans dominen o mundo entero». Como actualment muitos musulmans franceses son
luitando a Síria a o costato d’os yihadistas, sigue havendo-bi perliglo ta Fráncia.
«Os jóvens luitan a Síria. Hi son somesos a un lavato de celebro. Quan tornan ta
Europa no pueden vivir ya sin luitar; esto ye muito perigloso».
A Monsinyor Darwish l’alticama tamien a botinada
de refugiatos provenients dd’o Proximo Orient que se s’enfilan car ta Europa.
«Europa ha de que mirar-se cudiadosaament qui viene. O ISIS puet mesclar
fácilment combatients entre os refugiatos, e ixo puet suposaun problema de
seguridat ta Europa». l’Arçobispe se’n queixa en general d’as conseqüéncias d’o
movimiento migratório. «Me creigo que ye una decision errónia d’os guviernos
europeus acullir a tantos refugiatos. Muitos, tamien cristianos, quieren albandonar
a region precisament por ello; pero seria millor aduyar a la poblacion aquí, en
su própia region. A nesecitamos aquí. Ademés o camin cruçando lo mar ye muit perigloso».
Seguntes Monsinyor Darwish agora b’ha zonas seguras, igual en os païses vecinos
como en a mesma Síria. A Homs u Latakia, pero tamien cerca d’a buega libanesa, ne
b’ha de regions seguras. Muitas famílias sírias que miron cubillar aquí son
tornatos ya t’os suyos lugars d’origen».
domingo, 15 de noviembre de 2015
martes, 3 de noviembre de 2015
Esquizofrénia social e eleccions demencials
Quan veigo as enqüestas que, sobre o resultato d’as proximas
eleccions generals, contino apareixen en os médios de comunicación, no puedo si
que fer-me cruces sobre a salut mental d’os mios vecinos, que s’encerrinan en
seguir votando a partitos políticos que defienden —toz els, viellos u emergents— as ideyas d’o sistema que nos ha menato t’a ruina.
Sospeita, a d’a malautia mental d’os aragoneses, que se
confirma de tot quan veigo es resultatos regionals d’o zaguer barometro d’o
CIS, feito en mayo-junyo d’estianyo, dimpués d’as eleccions autonomicas e
monecipals.
Cómo pueden seguir votando a o PP u a o PSOE u a Ciudadanos
u a Podemos u a la Chunta u a IU os aragoneses quan se reconoixen, mayoritariament,
catolicos, espanyols e contrários a l’actual estato d’as autonomias?
Si contiparamos os datos d’estianyo con os de l’anyo 2011,
yeyemos que os partidários d’“un estato con comunidaz autonomas como en l’actualidat”
pierden quasi quatre puntos e médio, e baixan d’o 33,8 % a o 29,4 %; mientres
que los partidários de retallar competéncias regionals u de fer disapareixer os
suyos guviernos en avançan més de ueito —d’o
43,2 % a o 51,5 %— e suposan ya
més d’a metat d’a población:
Pregunta 29 (2015) Le voi a presentar agora qualques formulas alternativas d’organizacion territorial d’o Estato en Espanya. Diga-me, per favor, con quál ye Vu. més d’alcuerdo?
Pregunta 29 (2015) Le voi a presentar agora qualques formulas alternativas d’organizacion territorial d’o Estato en Espanya. Diga-me, per favor, con quál ye Vu. més d’alcuerdo?
- Un Estato con un unico Guvierno central sin d’autonomias 26,9
- Un Estato an que as comunidaz autonomas tiengan menor autonomia que en l’actualidat 24,6
- Un Estato con comunidaz autonomas como en l’actualidat 29,4
- Un Estato an que as comunidaz autonomas tiengan mayor autonomia que en l’actualidat 7,2
- Un Estato an que se reconoixés a las comunidaz autonomas a posibilidat de convertir-se en estatos independients 1,1
- N.S. 8,0
- N.C. 2,8
- (N) (796)
Repuestas que, a la mesma pregunta, yeran en 2011:
Pregunta 30
Le voi a presentar agora qualques formulas alternativas d’organizacion territorial d’o Estato en Espanya. Diga-me,
per favor, con quál ye Vu. més d’alcuerdo?
- Un Estato con un unico Guvierno central sin d’autonomias 24.1
- Un Estato an que as comunidaz autonomas tiengan menor autonomia que en l’actualidat 19.1
- Un Estato con comunidaz autonomas como en l’actualidat 33.8
- Un Estato an que as comunidaz autonomas tiengan mayor autonomia que en l’actualidat 8.3
- Un Estato an que se reconoixés a las comunidaz autonomas a posibilidat de convertir-se en estatos independients 8
- N.S. 10.2
- N.C. 3.8
- (N) (796)
Datos que fan pacha con o sentimiento d’identidat d’os
aragoneses, mayoritariament espanyol:
Pregunta 28
(anyo 2015) Con quál d’as siguients frases s'identifica Vu. més?
- Se siente unicament espanyol 16,0
- Se siente més espanyol que no aragonés 2,0
- Se siente tan espanyol como aragonés 72,7
- Se siente més aragonés/a que no espanyol 4,0
- Se siente únicamente aragonés 0,6
- N.S. 1,1
- N.C. 3,5
- (N) (796)
Que en 2011 yeran:
Pregunta 29
Con quál d’as siguients frases s'identifica Vu. més?
- Me siento unicament espanyol 15.8
- Me siento més espanyol que aragonés 5.5
- Me siento igual d’espanyol como aragonés 67.3
- Me siento més aragonés que espanyol 6.8
- Me siento unicament aragonés 1.3
- N.S. 6
- N.C. 2.6
- (N) (796)
O nacionalismo (“me siento més aragonés que espanyol”) baixa
quasi 3 puntos, d’o 6,8 a o 4,0, e o independentismo se reduz en més d’a metat,
d’o 1, 3 a o 0,6.
Per lo que fa a la religion, o numbro de catolicos no solo
creix —d’o 78,8 a o 81,0— sino que creix tamien o suyo
compromís —o numbro d’os que van ta
misa “quasi toz os domingos e festivos” pasa d’o 17,4 % a o 22,8 %—:
Pregunta 43
(2015) Cómo se define Vu. en materia religiosa: catolico, creyent d’atra religion, no creyent u ateu?
- Catolico 81,0
- Creyent d’atra religion 2,0
- No creyent 10,2
- Ateu 5,8
- N.C. 1,0
- (N) (796)
Pregunta
43a Con qué freqüéncia asiste Vu. ta misa u atros ofícios religiosos, sin
contar as ocasions relacionatas con
ceremónias de tipo social, per eixemplo, bodas, comunions u funerals?
- Quasi nunca 58,2
- Várias vegatas a l’anyo 9,2
- Qualque vegata a o mes 7,1
- Quasi toz os domingos e festivos 22,8
- Várias vegatas a la semana 1,5
- N.C. 1,1
- (N) (661)
Si lo contiparamos con as respuestas datas en mayo-juliol de
2011:
Pregunta 42 (2011) Cómo se define Vu. en materia religiosa: catolico, creyent d’atra religion, no creyent u ateu?
Pregunta 42 (2011) Cómo se define Vu. en materia religiosa: catolico, creyent d’atra religion, no creyent u ateu?
- Catolico 78.8
- Creyent d’atra religion 2.4
- No creyent 11.1
- Ateu 5.4
- N.C. 2.4
Pregunta
42a (2011) Con qué freqüéncia asiste Vu. ta misa u atros ofícios religiosos,
sin contar as ocasions
relacionatas con ceremónias de tipo social, per eixemplo, bodas, comunions u funerals?
- Quasi nunca 52.8
- Várias vegatas a l’anyo 12.1
- Qualque vegata a o mes 9.9
- Quasi toz os domingos e festivos 19.7
- Várias vegatas a la semana 4.5
- N.C. 1.1
- (N) (646)
O dia que os aragoneses, o dia que toz os espanyols, votemos
en concéncia, encomençaremos a fer camin ent’a restauracion d’una monarquia catolica,
social e foral que recupere a eséncia tradicional d’a nuestra Pátria.
FUENTS:
domingo, 1 de noviembre de 2015
Festividat de Toz os Santos
Celebramos
hue a festividat de Toz os Santos. E la
celebramos ta lovar e agradeixer a o Sinyor a grácia que nos ha concedito en santificando-nos
en a tierra e coronando-nos de glória en o cielo.
Celebramos, tamien hue, a os Santos d’os que no
se fa fiesta particular durant l’anyada. Multiplicamos asinas os dons conceditos
en multiplicar os intercesors.
Ye hue, doncas, un dia especialment sinyalato
ta reparar as faltas que a o largo de l’anyada hemos feito e ta, con l’aduya d’os
eixemplos de tantos buens cristianos, buscar a virtut que nos faiga mereixer a
recompensa d’o cielo.
miércoles, 28 de octubre de 2015
Biescas u o fracaso de l'aragonés
Soi estato una semana en Biescas.
Ya bi yera estato dinantes, pero nunca no b’heva feito nueit. Agora, per
qüestions de treballo, siete dias hi soi estato e he puesto confirmar una
sospeita que siempre heva tenito: en Biescas no se hi charra pas aragonés. Ni
zarrapita, ni brenca ni média. Encara que, en ixos mapas que fan servir as
asociacions de defensa (¿) de l’aragonés, se nos asegura que en Biescas, como
en tot l’Alto Galligo e tot l’Alto Aragon e parte de Tierra Plana, se parla
aragonés, a trista verdat ye que no, que en Biescas no se hi charra aragonés.
Ni un sacre.
E no ye solo que ixos mapas que
fan servir as asociacions de defensa (¿) de l’aragonés seigan una gran mentira,
ye que as as asociacions de defensa (¿) de l’aragonés son, ellas mesmas, una gran
mentira. E per ixo ni en Biescas, ni en quasi garra lugar —en quasi garra casa de garra lugar— de l’Alto Galligo ni en quasi
garra casa de garra lugar de l’Alto Aragon ni en garra puesto de Tierra Plana,
se parla aragonés.
En Biescas, e en 1973, feva cursos
d’aragonés Francho Nagore (precisament, con os apuntes d’ixos cursos se fayó, a
ciclostil, a primer edicion d’a que dimpués seria a suya gramatica de
l’aragonés). En ixos anyos setanta d’o pasato sieglo, ya b’heva en Biescas una asociacion,
o Rolde de Biescas CHEN, que quereba recuperar l’aragonés en o lugar. Conque se
hi fayó cursos alavez. E agora se’n hi fa encara, de cursos: en o mesmo centro
de secundária s’ensinya aragonés dende 1997. S’han feito, ademés, charradas,
mesas redondas, representacions teatrals… mesmo s’ha editato bel libro de bel
autor local (encara que l’aragonés en que ye escrito no ye tanto local como
normalizato).
E totas ixas més de quaranta
anyadas de defensa (¿) de l’aragonés, ta qué? Ta que ni en Biescas, ni en quasi
garra lugar —en quasi garra
casa de garra lugar— de
l’Alto Galligo ni en quasi garra casa de garra lugar de l’Alto Aragon ni en
garra puesto de Tierra Plana, se sienta ya charrar aragonés.
Qualcosa mala havran feito, e
siguen fendo, as asociacions de defensa (¿) d’a lengua si dimpués de tantas d'anyadas a gent de l'Alto Aragon sigue desertando d'o suyo idioma. Será per lo nazi-onalismo
(anti)aragonés d'estas asociacions, u per a suya incompeténcia lingüistica, u per es suyos personalismos e
megalomanias, u per a suya prisa per pillar bel cargo, pero l'aragonés ye per cada anyo més muerto.
Fez-tos cargo qué no pasará
agora que Chunta ha conquistato a Dirección General de Política Lingüística d’o
guvierno d’Aragon: un modelo d'aragonés aluenyato d'es pocos charradors patrimonials que en quedan, chupito de barucas (anti)aragonesistas e dirigito per uns gestors que solo quieren que acoflar-sen en bella silleta .
Temez-tos o pior.
lunes, 26 de octubre de 2015
Yo no celebro Halloween
Dende l'asociacion Tradición, Acción, Solidaridad (TAS) piden que se difunda o suyo cartel, e como prou que hi somos d'alcuerdo, contino lo tenez:
Plana web de l'asociacion TAS en este VINCLO.
Plana web de l'asociacion TAS en este VINCLO.
martes, 20 de octubre de 2015
Ascuitando a Ivo Pogorelich
O 20 d’octubre de
1958, naixeva en Belgrau, o pianista croata Ivo Pogorelich, talment o millor
pianista vivo. E como preva d’a suya mayestria, esta interpretacion, que per cada dia mes m'almira, de o gran
Chopin.
Feliz cumpleanyos,
mayestro.
lunes, 12 de octubre de 2015
Unas parolas de Ramiro de Maeztu
Hue, 12 d’octubre,
festividat d’a Virgen d’o Pilar, Patrona d’a Hispanidat, fa buena honra ricordar
a figura que Ramiro de Maeztu, uno d’os millors intelectuals espanyols d’o
pasato sieglo, covardement asesinato per as cricas republicanas o 29 d’octubre
de 1936. Més que més, recordar a suya obra Defensa
de la Hispanidad (1934) d’a que traduzco agora solo que unas parolas:
A crisis d’a Hispanidat ye a d’os suyos prencípios religiosos. B’havió un dia en que una parte influyent d’os espanyols cultos dixó de creyer en a nesecidat de que os prencípios en que deveva inspirar-se o suyo Guvierno fuesen a o mesmo tiempo os d’a suya religion. O primer momento d‘a crisis se manifiesta en o intento de secularizacion d’o Estato espanyol, feito per es ministros de Fernando VI e Carlos III.
Podez leyer o libro original completo en este VINCLO.
jueves, 8 de octubre de 2015
Ana Maria Janer: a verdadera Catalunya
Hue se fan quatre anyos d’a beatificacion d’Ana Maria Janer en a Seu d’Urgell.
Ana Maria naixió en 1800 en Cervera en una família de funda fe catolica. A os
16 anyos decidió d’ingresar en a comunidat d’as Germanas d’a Caridat adedicando-se a o servício
d’os més desfavoreixitos. Luego se fiço mayestra de novícias e, en 1832,
superiora d’o Hespital de Cervera.
Devito a la Segunda Guerra Carlista, as germanas fuen foragitatas d’o hespital
e Ana Maria havió a fuyir-ne ta Solsona. A suya magestat Carlos V la proposó
personalment, per indicacions d’o canonge Josep Caixal i Estradé, que formava
parte d’a junta d'hespitals carlistas de Catalunya, fer-se cargo d’os hespitals
militars de Solsona, a Valldora e Berga, ta asistir a os feritos de guerra.
En rematar a guerra, havió a exiliar-se en Fráncia. A Toulouse treballará
en l’Hespital d’a Grave. Tornó ta Cervera en 1844, pero per presions guvernamentals
dixó d’estar superiora de l’hespital. En 1849 se reformó a Casa de Misericórdia
e le fue encomendata a direccion d’este establecimiento benefico per dos anyadas.
Tamien estió a o cargo d’a fundacion d’as congregacions d’o Sagrato Coraçon de Gesús
e de l’Asociacion d’as Fillas de Maria en 1856.
Ana Maria creyeva en a nesecidat de crear escuelas cristianas t’a
promocion d’a muller e a família. En 1857, o bispe Caixal le pidió que se fese
cargo de l’hespital d’a Seu d’Urgell, an que fundó un instituto d’o que se fiço
cargo: a congregacion d’as Germanas d’a Sagrata Família d’Urgell.
En 1880 fue esleyita superiora general, dica que en 1883 quedó libre
de tot cargo e s’acofló en a suya casa de Talarn, an que continó o trato con as
novícias e as alunnas. I morió l’11 de ginero de 1885.
Hue, quatre anyos dimpués d’a suya beatificacion en a Seu d’Urgell, en
este humil quaderno de bitacora, ricordamos a Ana Maria Janer, eixemplo d’a
verdadera Catalunya, eixemplo d’a Catalunya eterna: espanyola, monarquica, foral
e catolica.
jueves, 1 de octubre de 2015
As CUP e o Casal Jaume I de Fraga
No ye una novedat, pero
no per ixo fa menos fástio. O pasato 26 de setiembre, bels miembros d’as CUP (Candidatura
d’Unitat Popular) e d’o Casal Jaume I se reunion a Fraga ta literalment: “impulsar
una declaració de suport als lligams entre la Franja i Catalunya en el marc
dels Països Catalans”. Dimpués d’a suya reunion, sinyon esta declaracion:
Reunits el Casal Jaume
I de Fraga i la Candidatura d’Unitat Popular, presentem aquesta declaració:
Declaració de Ponent
La Franja de Ponent és
un territori que mira socialment i econòmica cap a la Catalunya administrativa.
A aquestes relacions socioeconòmiques cal afegir la llengua comuna i una
història compartida que fa palesa la unitat d’ambdós territoris, tot i les
actuals fronteres administratives. Els ciutadans de la Franja hem vist massa
vegades atacats els nostres drets més bàsics i sovint se’ns utilitza amb
objectius electoralistes des de partits polítics d’Aragó contraris als nostres
trets identitaris i als nostres interessos i necessitats.
La llengua catalana a
la Franja pateix les conseqüències d’una falta de cooficialitat lingüística i
l’aplicació d’un corpus jurídic que ha trencat la unitat de la llengua, ha
estat contrari a la seva dignificació, no ha garantit els drets lingüístics del
catalanoparlants ni tampoc n’ha blindat l’ensenyament. En la darrera dècada,
l’ús social del català ha disminuït considerablement fruit de la diglòssia, del
trencament generacional i del status jurídic que impossibilita el seu ús
oficial o administratiu. També cal incidir en què l’ensenyament del català no
està garantit en el nostre sistema educatiu, ni en termes quantitatius ni
qualitatius, i hem viscut episodis en aquest sentit els darrers temps.
Tanmateix hem de
continuar reivindicant dos temes cabdals, represos ara pel nou govern aragonès,
amb el qual discrepem absolutament: d’una banda, el litigi pel béns de la
Franja i, de l’altra, l’assistència sanitària de les nostres comarques.
Els béns de la Franja
són patrimoni material que explica i simbolitza part de la nostra història i de
la nostra catalanitat i és evident que, sota criteris tècnics, aquest patrimoni
ha de restar al Museu de Lleida. Des del territori així ho hem defensat, atesa
la manipulació política feta des de l’Aragó -sense cap rigor científic- amb
atacs de sectors anticatalanistes furibunds i amb cap respecte per la història
comuna del territori amb el Principat.
L’assistència sanitària
és un tema social sensible a les nostres comarques i l’entenem, sota criteris
de qualitat i proximitat, vinculada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida
com a equipament hospitalari de referència . És evident que la despesa
sanitària dels pacients de la Franja en el sistema sanitari català és
responsabilitat del govern d’Aragó i per això, exigim que es vertebrin els
mecanismes compensatoris oportuns per garantir aquest servei i els derivats,
tal com ara reclamen els alcaldes de la Franja.
Fraga, 26 de setembre
de 2015.
E dimpués diran
quemisió de l’anticatalanismo en Aragon…
miércoles, 30 de septiembre de 2015
jueves, 17 de septiembre de 2015
De l'Evangélio de Sant Mateu 19:4-6
Me creigo que estas parolas d’o Evangélio seguntes Sant Mateu encara son valeras.
Igual ta Mariano Rajoy, que va ta farsas aberrosexuals, que ta Jorge Mario
Bergoglio, que s’estima millor facilitar a nulidat matrimonial que no defender,
sin dandalos, o matrimónio e a família.
Qui respondens ait: “Non legistis quia, qui creavit ab initio, masculum et feminam fecit eos et dixit: Propter hoc dimittet homo patrem et matrem et adhaerebit uxori suae, et erunt duo in carne una?". Itaque iam non sunt duo sed una caro. Quod ergo Deus coniunxit, homo non separet”.
El respondió: “¿No hez leito que o Creador en o prencípio
los fiço hombre e muller e dició: Per ixo, l’hombre dixará a su pair e a su mair
ta unir-se a su muller, e os dos no seran que una sola carne? De manera que ya
no en son dos, sino que una sola carne. Que l’hombre no desepare o que Dios ha
unito".
sábado, 5 de septiembre de 2015
Unas parolas de Charles Péguy
O 5 de setiembre de 1904,
moriva a Villeroy (Fráncia) Charles Péguy, un d’os escritors catolicos modernos
més importants. En este anniversário, ricordamos unas parolas suyas:
Le modernisme est un système de complaisance. La liberté est un système de déférence.
Le modernisme est un système de politesse. La liberté est un système de respect.
Il ne faudrait pas dire les grands mots, mais enfin le modernisme est un système de lâcheté. La liberté est un système de courage.
Le modernisme est la vertu des gens du monde. La liberté est la vertu du pauvre.
L'Argent (1913).
U o que ye o mesmo, u a
lo menos parellano:
O modernismo ye un
sistema de complacéncia. A libertat ye un sistema de deferéncia.
O modernismo ye un
sistema de cortesia. A libertat ye un sistema de respecto.
No caldria pas decir
grans parolas, pero a la fin o modernismo ye un sistema de covardia. A libertat
ye un sistema de corage.
O modernismo ye a virtut d’a gent d’o mundo. A libertat ye a virtut d’a
pobretalla.
sábado, 8 de agosto de 2015
Memória histórica: 8 d’agosto de 1936
O 8 d’agosto de 1936 moriva afusilato per es milicianos
republicanos, o bispe de Cuenca, o sobrarbés —de Casa Alonso de Plan— Cruz
Laplana Laguna. A o suyo familiar e secretário, Fernando Español, naixito d’Ancils
(Ribagorça), tamien l’afusilon ixe mesmo
8 d’agosto.
Os dos fuen beatificatos o 28 d’octubre de 2007. A suya
fiesta litúrgica se celebra o 6 de noviembre.
Tamien o 8 d’agosto, pero en Balbastro, estió
afusilato, dimpués d’estar salvagement mutilato, o suyo bispe Florentino
Asensio Barros.
Estió beatificato o 4 de mayo de 1997. A suya fiesta
liturgica se celebra o 9 d’agosto.
lunes, 3 de agosto de 2015
As bombas d'o 3 d'agosto de 1936 sobre o Pilar
A maitinada d’o tres d’agosto de 1936 un bombardero
Fokker F-VII de l’exercito republicano, que volava a baixa altária, arrulló quatre
bombas sobre a ciudat de Zaragoça. Una d’ellas cayó en as carreras de Zaragoça,
una atra cayó en a plaça d’o Pilar, una atra travesó o teito d’a basilica e a quatrena
cayó en o mesmo marco dorato d’o mural de Goya en o Coreto. Nenguna d’as bombas
esclató, pero lo fuerte impacto las estricalló, redamando o explosivo per lo fundo
d’a boveda.
Hue s’exhiben e conservan dos d’estes progectils
en uno d’os pilars cercanos a la Santa Capiella. Con a honestidat e coheréncia que
los caracterizan —sí, ye ironia—, os partidários d’a mal clamata memória histórica
quieren sacar as bombas d’o templo perque “simbolizan las dos Españas de la
guerra civil”. O que simbolizan ye a barbárie e a terror roya. O que simbolizan
ye a suya redota.
sábado, 25 de julio de 2015
sábado, 18 de julio de 2015
jueves, 16 de julio de 2015
A victória d'as Navas de Tolosa
O 16 de juliol de 1212,
entre as tucas de Sierra Morena, en una plana que le dicen as Navas de Tolosa,
se hi fayó a més gran batalla campal d’a Reconquista, a batalla que cambeó as
tornas d’a contienda que heva encomençato en Covadonga e que se prolargaria
encara dic’a presa de Granada per es Reis Catolicos en 1492.
A batalla estió una autentica Cruçata que unió a
nacions e reinos no solo que d’as Espanyas, sino de tota Europa. Perque alavez b’heva
Papas, como Innocéncio III, que sabeva o que a Cristiandat heva a fer cuentr’a
menaça islamica. Perque alavez b’heva reis como Alfonso VIII de Castiella, Sancho
VII de Navarra e Pedro II d’Aragon que sabevan o que a Cristiandat heva a fer
cuentr’a menaça islamica. Perque alavez b’heva órdens militars como as de
Santiago, Calatrava, Temple e Hespital de Sant Juan que sabevan o que a
Cristiandat heva a fer cuentr’a menaça islamica. Perque alavez b’heva cruçatos europeus,
franceses, occitanos, lioneses e portugueses, que sabevan o que a Cristiandat
heva a fer cuentr’a menaça islamica.
Per ixo lo 16 de juliol de 1212, entre as tucas de
Sierra Morena, en una plana que le dicen as Navas de Tolosa, bels 12.000
soldatos cristianos redoton a més de 30.000 infiels. Per ixo, dende lo 16 de
juliol de 1212, os almohades dixon d’estar una fuerça combativa e os invasors musulmans nunca no se recuperon
d’esta redota. Con a victoria d’as Navas de Tolosa, s’ixamplon os reinos
cristianos e se refirmó l’avance d’a Reconquista.
Més
de 800 anyos dimpués, a menaça islamica ye de nuevas present entre nusatros. Quí
fará hue o clamamiento a la Cruçata? Quí defenderá hue a Cristiandat?
jueves, 9 de julio de 2015
Espanya no ye Grécia
Me precupan muito as ringleras de gent devant d'os caixers automaticos en Grécia.
Quasi tanto como me precupan as ringleras de gent devant d'os bancos d'alimentos en Espanya.
miércoles, 1 de julio de 2015
O primer dever d'a caridat
Per disgrácia, ye menister tener presents, més que no
nunca, as parolas de Sant Pio X en 1910:
A dotrina catolica nos ensinya que o primer dever d’a caridat no ye en a toleráncia d’as opinions errónias, per muito sinceras que i seigan, ni en a indiferéncia teorica u prautica devant d’o error u o vício en que veyemos caitos a os nuestros germanos, sino en o celo per a suya millora intelectual e moral no menos que en o celo per lo suyo bienestar material. Esta mesma dotrina catolica nos ensinya tamien que a fuent de l‘amor a o proiximo se troba en l’amor de Dios, Pair comun e fin comun de tota la família humana, e en l’amor de Gesu Cristo, que os suyos miembros somos, dica o punto de que aliviar a un disgraciato ye fer un bien a o mesmo Gesu Cristo. Tot atro amor ye ilusion u sentimiento esteril e pasagero.
domingo, 21 de junio de 2015
O sufrágio universal
S’han
constituito es concellos. Luego se constitiran os guviernos regionals. Cómo no
alcordar-se-ne agora d’ixa frase de Léon Bloy:
Qu'est-ce que le suffrage universel ? C'est l'élection du père par les enfants.
Qué ye o sufragio universal? Ye a eleccion d’o pair per a mainada.
E, en
veyendo bels concellos, en muitas ocasions o pair esleyito ye més nino que os
própios fillos.
sábado, 6 de junio de 2015
A Generalidat nos furta (encara)
Bel
par de dias dimpués d’as senténcias d’o Tribunal Supremo que refirman a
catalogacion aragonesa de 112 pieças d’as ilésias aragonesas que permaneixen secretatas
en o Museu Diocesano e Comarcal de Lerida, Jorge Español, representant legal de
bels concellos que reclaman a tornata d’es biens historico-artisticos d’as suyas
parróquias, ha comunicato a o Núncio d’o Papa en Espanya que interpondrá una
querella criminal cuentra o bispe de Lerida si no torna as pieças en un plaço
de 30 dias.
A
carta a o Núncio se fa publica un dia dimpués de que o Departamento de Cultura d’a
Generalidat de Catalunya haiga refusato a posibilidat de que os biens d’as parróquias
aragonesas salgan d’o Museu de Lerida.
O
guvierno de Catalunya nos sigue furtando
jueves, 21 de mayo de 2015
Eleccions? No pas con o mio voto
Diz que o dia 24 bi ha eleccions. Trampis a yo. No votaré pas. Prou que no. Ta esleyir entre o fiemo e a vasuera, millor quedar-se en casa. E, més que més, millor quedar-se en casa que no fer-se compliz d'este sistema que nos leva t'a ruina e a decadéncia.
No seran as eleccions as que nos faigan libres. No seran as eleccions as que nos tornen a dignidat. A democrácia no ye que sinonimo de pobreça, inmoralidat e esclavitut.
O domingo iré t'a ilésia, no pas t'o colégio electoral. O domingo reçaré, no votaré pas. Per Espanya, sí. E per a mia dignidat.
viernes, 15 de mayo de 2015
Família cristiana
Seguntes a ONU, hue ye o Dia Internacional d'a Família. Sí, a ONU ixa organizacion a o servício d'o Nuevo Orden Mundial que tien, entre as suyas prioridaz, a destruccion d'a família, veritable alacet d'a sociedat e a dignidat humana, celebra o dia d'esta institucion. Prou que o suyo ogetivo ye fer-nos creyer que os experimentos e as aberracions socials son realidaz que hemos a respectar. Per ixo ye menister ricordar-les, con o nuestro eixemplo, qué ye una família, qué ye ixa maravella que els disprécian, que els ódian.
domingo, 3 de mayo de 2015
viernes, 1 de mayo de 2015
Sant Jusep Treballador
O dia 1 de mayo de 1955, o
Papa Pio XII, estatueció a fiesta de Sant Jusep Treballador. Una fiesta ta ricordar
a Dotrina Social d’a Ilésia e demandar o dreito a una vivienda digna, a fer una
família, a o salário justo ta mantener-la e a l’asisténcia social ta atender-la.
A Dotrina Social d’a Ilésia, que defiende a os treballadors d’as aberracions d’o
capitalismo e d’o marxismo. A Dotrina Social d’a Ilésia, que toz hemos a leyer en
Rerum novarum, Mater et magistra, Populorum progressio, Laborem exercens,
Solicitudo rei sociales, etc. A Dotrina Social d’a Ilésia, que ye enstrumeto ta
construir o Reino de Cristo en a Tierra. A Dotrina Social d’a Ilésia, evangélio
d’os treballadors.
viernes, 24 de abril de 2015
Centenário d'o Genocídio Arménio
Hue se fan 100 anyadas de l’asesinato de 1.500.000 arménios per lo Império Otomano. Este salvage genocidio ni sisquiera puede denunciar-se hue en Turquia. A lei d’ixe estato te condena a la garchola per “insulto a la nacion turca” simplament per fer servir a exprision “genocidio arménio”.
Turquia, ixe estato criminal que, en ixas mesmas envueltas, asesinó a
més de 350.000 griecos ponticos, e a més de 750.000 cristianos asírios en os
anyos 1890, 1914-1918 e 1922-1925, quiere entrar hue en Europa. Una Europa que fa
100 anyos dixó morir a més de 3.000.000 de cristianos a mans d’o regimen d’os
Jovens Turcos. Una Europa que agora mesmo ye dixando morir a millons de
cristianos a mans d’os islamistas. Una Europa que pude hue como ya pudiva fa
100 anyos: a descristianiacion, a deshumanizacion.
Mes informacion en este VINCLO.
jueves, 23 de abril de 2015
Un libro que caldrá leyer
E como hue ye tamien o Dia d'o Libro, una recomendacion: Dinero, demogresca y otros podemonios (Temas de hoy), o zaguer asayo de Juan Manuel de Prada.
Juan Manuel de Prada, un autor que afirma:
Yo soi antimoderno. Un antimoderno no puet estar conservador. Os conservadors e os liberals son producto d'a modernidat. L'antimoderno no quiere conservar o estato de cosas vigent; tampoco no deseya estricallar-lo, como os revolucionários, sino tornar-lo ta una forma de vida que ye estata apetecata.
Dinero, demogresca y otros podemonios, caldrá leyer-lo.
Que o Sinyor Sant Jorge nos aduye
Que o Sinyor Sant Jorge nos aduye a restaurar l'orden natural cristiano e a vencer o dragon d'o materialismo capitalista e marxista. Guerra permanent cuentra o mundo moderno!
martes, 14 de abril de 2015
A vergüenya e o 14 d'abril
Bels feitos sobre a 2ª R.I.P.ublica (anti)
espanyola:
1. No yera un regimen legitimo: Naixió d’un golpe
d’estato que dion os republicanos dimpués de perder unas eleccions monecipals
e, ta caramuello, con os resultatos manipoliatos. Conton, prou que sí, con a
complicidat d’o usurpador, que pautó ir-se-ne d’espanya si le dixavan quitar as
suyas riqueças.
2. No yera un regimen democratico: A suya
constitucion ni sisquiera estió votata per lo pueblo perque nunca no se sometió
a referendum. Como es resultatos d’as eleccions de noviembre de 1931 no les
fiçon goyo, no solo no dixon que o partito més votato, a CEDA, presidís o nuevo
guvierno, sino que organizon una revolucion socialista, que solo que en
Astúrias asesinó a trenta e siet religiosos, e una sublevacion anarquista.
Socialistas e comunistas menaçavan contino con ir t’a guerra civil si a CEDA, o
partito més votato, entrava en o guvierno.
3. No yera un regimen laico: Yera un regimen anticatolico,
que plegó en o poder cremando ilésias e conventos, e remató per asesinar a 6.832
catolicos (decumentatos con nombres e apellitos, no pas como ixas cifras
inventatas que fan servir os apologistas d’a genocida R.I.P.ublica) mártirs solo
que per a suya fe, no pas per a suya ideologia.
domingo, 12 de abril de 2015
miércoles, 8 de abril de 2015
Nueva senténcia sobre o património aragonés secrestato en Catalunya
A
titolar d’o Judgato de Primera Instáncia numbro 1 de Uesca ha declarato nulas
de pleno dreito as tres operacions de venda d’os biens d’o património historico-artistico
d’o Monestério de Sigena a Catalunya entre os anyos 1983 y 1994.
En
a suya senténcia, a juez ordena, ademés, que a propiedat de toz os biens venditos
a la Generalidat e a o Museu Nacional d’Arte de Catalunya (MNAC) en ixas tres
operacions de compravenda seiga reintegrata a la orden religiosa d’as
Sanjuanistas e se transladen as piezas t’o dito monestério.
Ye una pregunta retorica, pero: cumpliran esta vegata as autoridaz catalanas a resolucion judicial u se'n feran, de nuevas, a figa d'un sistema que los anima un dia a l'arreu de la otro a crepar as leis e a justícia?
miércoles, 1 de abril de 2015
Ya somos pasatos
O 1 d’abril de
1939 rematava, con a victória d’as fuerças nacionals encara que a beluns hue no
les faiga mica goyo de ricordar-lo, a Cruçata de Liberacion que salvó Espanya d’o
terror anarco-marxista. Pos que lo ricuerden e en aprendan.
sábado, 21 de marzo de 2015
Misa en si menor, BWV 232, de Johann Sebastian Bach
O 21 de março —seguntes o calandário juliano— de 1685, naixeva en Eisenach, Turíngia, Johann Sebastian Bach, sin dubda, uno d’es millors compositors d’a história.
Asinas que hue, como qualquier atro dia, ye un buen momento ta ascuitar ixa gran obra mayestra que ye a Misa en si menor, BWV 232, sin dubda, una d’as millors pieças sacras d’a história. Ya en o legau de Carl Philipp Emanuel Bach —segundo d’os siete fillos de Johann Sebastian Bach e Maria Barbara Bach— apareix como a «Gran Misa Catolica».
Pero prou de retolicas, que hue, como qualquier atro dia, ye un buen momento ta ascuitar esta obra mayestra d’a mosica religiosa de toz es tiempos.
jueves, 19 de marzo de 2015
Kosovo ye Sérbia
Dende
que ye un club economico, Europa fa pena. Dende que ye un club economico —dende
que Europa no ye Europa— o nuestro continent fa vergüenya; ye a trista realidat. A política exterior d’Europa, fa fástio, sí,
pero a política interior d’Europa, mesmo més ne fa.
Mira-tos Kosovo, mira-tos
Yugoslávia: Qué bi hemos feito? En
siguindo as ordens d’o Nuevo Orden Mundial, no hemos aconseguito sique empiorar
as cosas. Igual como en Iraq. Igual como en Síria, Líbia u Túnez. E quí son as
vitimas d’as guerras d’o NOM? Os cristianos, prou que sí. Quan a OTAN —Javier
Solana, lo ricuerdan?— mandava satisfeito bombardear Belgrau e ocupar a
província sérbia de Kosovo, yera fendo tranya a la persecucion d’o cristianismo
en o coraçon d’os Balcans. Perque en Kosovo naixió Sérbia. E bi naixió luitando
cuentra o Islam. Como hi siguió luitando siempre. Tamien en a I Guerra mundial, quan os
albano-kosovars aduyon a os turcos a masacrar-hie a os eslavos. U en a II
Guerra Mundial, quan ,de nuevas, os musulmans kosovars s’adedicon de buen
implaz a la limpieça etnica, aduyando altalle a os faixistas albaneses —os
aliaus de Mussolini, lo ricuerdan—a fer-bi disapareixer a la mayoría sérbia. Perque
en Kosovo naixió Sérbia, no pas Albánia, e si no per lo terror e o genocidio
contino, os albano-kosovars nunca no serian estatos mayoría en a província.
Perque Kosovo ye tierra sérbia. Perque Kosovo ye a cuna de Sérbia. Perque Kosovo ye o valient prencipe Lazar, o Reino
de Dios , a gran batalla de Kosovo Polje, o corage sérbio cuentra os otomanos. Perque Kosovo ye 150 monestérios e ilésias destruitas e os sérbios
que han a vivir-bi entre arambres cosiratos per es militars d’a EULEX e os
fosals sérbios profanatos de contino, pa fer disapareixer a identidat eslava —a
identidat cristiana— de Kosovo. E d’Europa. E d’o mundo.
viernes, 13 de marzo de 2015
As Cortes d'Aragon e os transexuals
Ahiere,
12 de março de 2015, os parlamentários d’as Cortes d’Aragon malmetion o suyo
tiempo e os diners nuestros en amonstrar, unanimament, o suyo refirme a una “lei
integral de reconeiximiento d’os dreitos d’as personas transexuals”. Testual.
Asinas como sona.
Seguntes
alcordon, ixa lei havrá a reconeixer “o dreito a l’autodeterminacion d’o genero
e a creacion d’un servício exclusivo d’atencion a la transexualidat an que se
promuevan politicas de visibilizacion (sic), insercion laboral, circuitos d’atencion
sanitária, promocion d’a salut, cuentra la transfóbia (sic) e seguimiento de
calidat d’os servícios”. Testual. Asinas como sona.
O testo
havrá a reconeixer o dreito d'os transexuals menors d’edat “a poder desenrollar
librement a suya personalidat en os colégios, sin discriminacion ni diminuicion
d’o suyo dreito a la intimidat”. Testual. Asinas como sona.
Ademés
d’o “dreito a recibir asisténcia sanitária especifica, incluyendo-bi o
tratamiento hormonal e de reconstruccion genital e a usar o nombre e genero con
o que s’identifican en a suya relacion con as alministracions publicas
aragonesas”. Testual. Asinas como sona.
As collas
parlamentárias han encertato en sinyalar que no b’havrá tiempo en esta
legislatura ta promulgar a lei, pero a popular Marián Orós ha asegurato que encara
que a proposicion ye hue solo que una "declaracion d’intencions", ha
a estar una prioridat t’as Cortes dimpués d’as prosimas eleccions. Sí, una
prioridat: Testual. Asinas como sona. No pas a defensa d’o no naixito u d’a família
u d’a mainada en risque d’exclusion social. No pas, a prioridat d’o PP son os
transexuals.
Que lo tiengan en cuenta os posibles votadors
catolicos d’o PP en as eleccions regionals d’o mes de mayo. E n’as generals tamien, prou que sí.
Ve-te-me l'alcuerdo: VINCLO