Hue se fan quatre anyos d’a beatificacion d’Ana Maria Janer en a Seu d’Urgell.
Ana Maria naixió en 1800 en Cervera en una família de funda fe catolica. A os
16 anyos decidió d’ingresar en a comunidat d’as Germanas d’a Caridat adedicando-se a o servício
d’os més desfavoreixitos. Luego se fiço mayestra de novícias e, en 1832,
superiora d’o Hespital de Cervera.
Devito a la Segunda Guerra Carlista, as germanas fuen foragitatas d’o hespital
e Ana Maria havió a fuyir-ne ta Solsona. A suya magestat Carlos V la proposó
personalment, per indicacions d’o canonge Josep Caixal i Estradé, que formava
parte d’a junta d'hespitals carlistas de Catalunya, fer-se cargo d’os hespitals
militars de Solsona, a Valldora e Berga, ta asistir a os feritos de guerra.
En rematar a guerra, havió a exiliar-se en Fráncia. A Toulouse treballará
en l’Hespital d’a Grave. Tornó ta Cervera en 1844, pero per presions guvernamentals
dixó d’estar superiora de l’hespital. En 1849 se reformó a Casa de Misericórdia
e le fue encomendata a direccion d’este establecimiento benefico per dos anyadas.
Tamien estió a o cargo d’a fundacion d’as congregacions d’o Sagrato Coraçon de Gesús
e de l’Asociacion d’as Fillas de Maria en 1856.
Ana Maria creyeva en a nesecidat de crear escuelas cristianas t’a
promocion d’a muller e a família. En 1857, o bispe Caixal le pidió que se fese
cargo de l’hespital d’a Seu d’Urgell, an que fundó un instituto d’o que se fiço
cargo: a congregacion d’as Germanas d’a Sagrata Família d’Urgell.
En 1880 fue esleyita superiora general, dica que en 1883 quedó libre
de tot cargo e s’acofló en a suya casa de Talarn, an que continó o trato con as
novícias e as alunnas. I morió l’11 de ginero de 1885.
Hue, quatre anyos dimpués d’a suya beatificacion en a Seu d’Urgell, en
este humil quaderno de bitacora, ricordamos a Ana Maria Janer, eixemplo d’a
verdadera Catalunya, eixemplo d’a Catalunya eterna: espanyola, monarquica, foral
e catolica.