O 16 de juliol de 1212,
entre as tucas de Sierra Morena, en una plana que le dicen as Navas de Tolosa,
se hi fayó a més gran batalla campal d’a Reconquista, a batalla que cambeó as
tornas d’a contienda que heva encomençato en Covadonga e que se prolargaria
encara dic’a presa de Granada per es Reis Catolicos en 1492.
A batalla estió una autentica Cruçata que unió a
nacions e reinos no solo que d’as Espanyas, sino de tota Europa. Perque alavez b’heva
Papas, como Innocéncio III, que sabeva o que a Cristiandat heva a fer cuentr’a
menaça islamica. Perque alavez b’heva reis como Alfonso VIII de Castiella, Sancho
VII de Navarra e Pedro II d’Aragon que sabevan o que a Cristiandat heva a fer
cuentr’a menaça islamica. Perque alavez b’heva órdens militars como as de
Santiago, Calatrava, Temple e Hespital de Sant Juan que sabevan o que a
Cristiandat heva a fer cuentr’a menaça islamica. Perque alavez b’heva cruçatos europeus,
franceses, occitanos, lioneses e portugueses, que sabevan o que a Cristiandat
heva a fer cuentr’a menaça islamica.
Per ixo lo 16 de juliol de 1212, entre as tucas de
Sierra Morena, en una plana que le dicen as Navas de Tolosa, bels 12.000
soldatos cristianos redoton a més de 30.000 infiels. Per ixo, dende lo 16 de
juliol de 1212, os almohades dixon d’estar una fuerça combativa e os invasors musulmans nunca no se recuperon
d’esta redota. Con a victoria d’as Navas de Tolosa, s’ixamplon os reinos
cristianos e se refirmó l’avance d’a Reconquista.
Més
de 800 anyos dimpués, a menaça islamica ye de nuevas present entre nusatros. Quí
fará hue o clamamiento a la Cruçata? Quí defenderá hue a Cristiandat?