Una entrata breu. Dos parolas tasament: Hongria, Islándia. E muita invídia. Per diferents raçons, pero muita invídia.
Quí vivís en un país que a suya Carta Magna reconeix o Cristianimo como fuent primigénia d’as valuras nacionals.
Quí vivís en un país que judga á o suyo ex-primer ministro per haver menato a nacion t’a ruina.
Pero vivimos en Espanya. Una Espanya irreconeixible an que carranya ye sinonimo de vasuera. Una Espanya que nega as suyas radices, que as suyas feitas oblida. Una Espanya que se podreix porquiça en as plaças e n'as Cortes.
Ye a hora d’a reaccion.