O nuevo guvierno, a lei de luengas e l'académia

Pareix que una d'as conseqüéncias d'o previsible guvierno PP-PAR será a derogacion d'a lei de luengas e tot o que ella trayeva, académias incluyitas. Ye o que pasa quan s'apreva una lei sin consenso, no ya n'as Cortes, que ixo ye menos important, sino n'a sociedat, que ixo ye o grau.

Me deciva ahiere un amigo, partidário d'a CHA o pobrichon, que talment as nuevas Cortes respecten e mantiengan a lei, que dinantes os mesmos partitos no fiçon retacular a ensinyança d'o catalan en as comarcas orientals. No lo veigo probable. Ye verdat que o PP(SOE) ye especialista en trascar, remugar e fer que a gent accepte as iniciativas que o (PP)SOE apreva, pero no pareix este o caso.

O PAR no puede permitir-se una nueva escision e as demandas d'inconstucionalidat que os suyos concellos han empetato dixa muito claro quál ye o sentir d'a suya militáncia. Per lo que fa á o PP, á ixos no se les da mica a opinion d'os suyos militants, cierto, e podrian tradicionar-los una atra vegata como ya han feito en muitas ocasions; pero agora bi ye UPyD, que ha millorato prou os suyos reultatos, e UPyD ha feito bandera d'a derogacion d'a lei de luengas. O PP sabe que UPyD puede siguir sacando-le votos e a perda de votos sí que se le da arrienda á o PP. Ya lo hemos visto en Catalunya, si PXC puya, o PP fa agora d'o control d'a inmigracion l'axe d'a suya campanya, sin meter-sen royos per as suyas anteriors politicas de papels ta toz, mesmo ta's criminals.

L'actual lei de luengas yera mala, muito mala, cierto, pero lo nuevo guvierno no'n ferá una millor: o nuevo guvierno no ferá garra politica lingüistica; e a gent ni tartiran. Ixo ye o grau.

Gana o PPSOE

Gana o PPSOE. Concretament, a branca pepera d’o PPSOE. Una branca que a suya unica raçon d’existéncia ye justificar, de contino, totas as bestieças que l’atra branca, a psoecialista, fa un dia á l’arreu de la otro. O crimen de l’alborto, per eixemplo. Qué fástio feva veyer en as zagueras mobilizacions pro-vida á o enatiço sanselon que repetiva que a nueva lei no feva mica falta, que yera una lei sin consenso, mientres que l’anterior solucionava raçonablement tos es casos. Tan raçonablement que durant as ueito anyadas de guviernos populars s’asesinon á més de 500.000 innocents perque fevan estorbo. U a qüestion nacional, per nombrar atro tema que a gent se piensan que distingue á es dos integrants d’o regimen, que agora Andalucia ye nacion seguntes quaterna ixa reforma d'o estatuto que de buen implaz refirmó Arenas & Co.

Gana o PPSOE. O sistema funciona con eficiéncia. Encara que os pobrichons que ocupan as plaças publicas pareixcan no saber-lo, no quieran creyer-lo. Funciona tan bien que ya ha mirato un recámbio per si nunca o PSOE esclatás, per si nunca o PP esbotás. Ve-te-me UpyD. Tot ye controlato. O capitalismo, “president no rebles, no te’n vaigas”, se’n la risiqueta satisfeito.

Gana o PPSOE. Perdemos toz.

Aragon pude e a justícia calla.

Diz que una imagen ye millor que milenta parolas, conto que tot un reportage muito més; asinas que meto contino bel par de viclos ta veyer-bi o programa que sobre a corrupcion en Aragon emitió Intereconomía Televisión lo sabado pasato. Prou que ye parcial, en toz os sentitos d'o vocable, pero no dixar d'estar recomendable. Se bi enampla bellas informacions que ya quaterné en atra entrata d'a bitacora e se hi sinyala bellas relacions personals que explican o siléncio que acubilla buena cosa d'a delinqüéncia politica aragonesa.

Primer parti.
Segunda parti.

Académia

Tristeça. As informacions que, dende feva semanas, garinvoliavan per lo rete yeran ciertas. O Consello Superior d’as Luengas d’Aragon ha feito publica a suya lista con os primers nueu academicos de l’aragonés. Se hi troba á faltar bels nombres, bels nombres que uno creyeve imprescindibles. Ademés, e ixo ye o pior, se’n hi troba á sobrar belatros; belatros nombres sin guaire livel, sin mica prestígio. Academicos, estes zaguers, que nunca no feran una conferéncia en garra universidat; como muito, qualque charradeta en a semana cultural de bel colégio.

Igual se tiene. A Lei de luengas s’aprevó ta fer d’o catalan una luenga própia d’Aragon. L’Académia d’a Luenga Aragonesa solo naix que como coartada ta crear una Académia Aragonesa d’o Catalan que faiga posible a desaparicion de buenacosa d’o nuestro património cultural. L’aragonés —a més menaçata d’as luengas menaçatas, a més chiqueta d’as luengas chiquetas— no ye estato que o cavallo de Troya ta que o nacionalismo catalan pille vencida en casa nuestra. Feito ya o suyo papel, os nuestros caporals pueden dixar-lo disaparixer albandonando-lo en mans apatuscas, en esparlaticatas bocas. No ye una qüestion lingüística, ye una qüestion politica. Tristeça. Muita tristeça.

Aragon pude

No b’ha que fer un estúdio sociologico, u qualcosa parellana, ta saber que quasi tota la gent tiene muito claro que a corrupcion politica ye, tamien en Aragon, general de tot. Quasi toz tenemos muito claro que esta pasa ye present en toz os partitos –de zurdas u dreitas, grans u chiquez- e en totas as almenistracions –local e comarcal, provincial e regional-.
Solo que con os casos que a prensa aragonesa ye publicando en os zaguers dias, e que ye de dar que no seran que a tuca d’o iceberg, se podria emplenar un libro:
-A neseçária complicidat d’a DGA en l’aprevacion d’o PGOU d’A Muela.
-As comisions -més de 500.000 euros!- que diz que cobró o sinyor vicepresident Biel per aligenciar dito plan d’ordenacion.
-As imputacions judicials á funcionários d’a DGA, emprencipiando per lo director d’o Servício Provincial d’Indústria, per delictos de prevaricacion, cofeito, negociacions prohibitas e falsedat decumental.
-As aljudicacions irregulars que o guvierno d’Aragon ha feito -á lo menos, que ni sisquiera s’han revisato totas as contrataccions- en 35 obras en diferents lugars d’a region.
-As comisions que -ya sabez: presuntament- cobrava un sinyor d’o PAR, Antonio Quero, que se feva clamar Mister 3%
-As comisions que, seguntes ixe cargo d’o PAR, cobró o o sinyor Carlos Escó -marito d’a candidata socialista á o guvierno d’Aragon e amigo amiguiço de Marcelino Iglesias- quan yera viceconsellero d’Obras Publicas. Cargo que dixaria, ta pasar ta Telefónica, quan as denúncias sobre a honradez de muitas d’as suyas gestions se fiçon ixordaderas de tot.
-A imputacion á José Sobrino, marito d’a candidata d’o PP aragonés, Luisa Fernanda Rudi, per insolvéncia punible. Os treballadors l’acumulan de fer crepar a suya empresa meyant vendas con perdas e amagadas de benefícios.
-O concello de Mallen, an que agora mesmo a policia bi ye investigando un atro caso de corrupcion monecipal: pago d'actuacions que nunca no se fiçon, presuntas irregularidaz en a tramitacion d'expedients d'aljudicacion de contratas e bels, siempre probables, pilotaços relacionatos con a promocion d'a polemica plataforma logistica de Mallen. Tot per valura de cientos de mils d'euros.
Ecetra, ecetra, ecetra.
Pero ixorronta més que més que buena cosa de gent pareix aconortar-se, pareix fer-se-ie. Como si no’n b’hes de solucion, como si a corrupcion fues un pecato an que toz hi cayerinos si nos trobásenos en bel puesto de responsabilidat. A malotia social que o sistema ha aconseguito ye tal que trascamos de buen implaz con a inmoralidat més esclatera sin ni sisquiera un sinyalin de corage.
Prou sabemos qui ganará as esleccions d’o dia 22; prou sabemos qui las perderemos.