D'Académias e ortografias

Per si encara caleva, o guvierno d’Aragon ha dixato claro de tot que a propuesta ortografica d’o Estudio de Filología Aragonesa no ye que ixo, una propuesta e que ye, ademés,a propuesta d’una asociacion, no pas a norma d’una institucion.

O pasato jueves, o EFA feva a presentacion d’a suya grafia en o IES Zurita de Zaragoça. Pos bien, en ixe mesmo auto, o viceconsellero de cultura d’a DGA, Juan José Vázquez, s’esprisó muito clarament: a ortografia que se hi presentava no yera pas a ortografia de l’aragonés, perque a ortografia havrá á elaborar-la l’Académia que naixca d’o Cosello Superior de Luengas que se constituyirá o prosimo 13 d’aviento.

Ya se sabeva prou que á o guvierno d’Aragon no le feva mica goi que o EFA se presentás como académia, quan no’n tiene mica legitimidat e que, per ixa mesma raçon, ya les heva demandato dinantes que dixasen de fer servir una denominacion que no les correspondeva; pero que ixa carranyata la faiga esclatera en un auto organizato per a própia asociacion, que no institucion, ye doplement significativo.

E o viceconsellero en charró claro: quan emplegó a parola “académia” se refirió siempre á la institucion que deve crear o Consello Superior de Luenguas, e no a l’asociacion que hi presentava una atra propuesta, que ni sisquiera ye millor que as propuestas ya esistents.

"Esa Academia (a que debe crear o Consello) será reconocida como autoridad para proponer una 'Ortografía', que es el primer elemento para desarrollar la Ley de Lenguas" -dició literalment Vázquez-. Esta que se presenta hoy no es 'la' Ortografía", anyedió.

De vez, ixe mesmo dia 18, uno d’os 17 miembros de l’autodenominata “Academia de l'Aragonés”, Manuel Marqués, presentó a suya dimision per desalcuerdo con ixas normas graficas presentatas.

Quí ye o president d'Aragon?

Dende fa bellas semanas, Marcelino Iglesinas apareix contino en toz os meyos de comunicacion nacionals. Un dia a l'arreu de la otro se le i vei tot serioso fendo qualque declaracion en os noticiários d'a television. A cosa estaria muito bien si qui charrás fues o president d'Aragon, pero no, qui emplena os espácios informativos ye o secretário d'organizacion d'o PSOE.

Dende que albandonó lo partito comunista e dentró en o PSOE, a primers d'os uitanta, Marcelino ye estato siempre un hombre de l'aparato, millor dito, un servidor d'o poder. Este monitor d'esquí pasó de l'alcaldia d'o suyo lugaron, Bonansa, t'a Diputacion Provincial de Uesca grácias a la suya habilidat ta trasquir con totas as politicas que dende a secretaria general d'o PSOE madrilenyo l'imposavan.

Si o PSOE deciva que caleva fer un pantano que, entre atras esferras, afogás o lugar de Campo, el, encara que ribagorçano, deciva que sí. Si Felipe González esfendeva a transcolata d'o Ebro, el, encara que aragonés, deciva que sí. Que o PSOE madrilenyo perdeva o poder e yera o PP o que promoveva os pantanos e a transcolata, altalle Marcelino se meteva o primero en a manifestacion en cuentra d'as politicas hidraulicas asesinaderas.

Con ixe espritu de servício, o PSOE lo trigó candidato a la presidéncia autonomica e os aragoneses, a penar d'a incoheréncia d'o personage, lo voton ta o cargo. Sí, tenemos o que nos mereixemos. Per ixo, Rodríguez lo prémia agora con a secretaria d'organizacion, sabedor de que Marcelino dirá hue blanco e manyana negro sin amonstrar a més chiqueta racada de vergüenya.

A unica dubta ye, si Iglesias, aqueferato de tot con a nueva responsabilidat d'o partito, ni sisquiera no pisa Aragon, quí fa agora de president d'a region? No ye que lo trobemos a faltar, pero, si nos podemos escusar o cargo, e o gasto, per qué no nos lo escusamos ta cútio? E millor, per qué no nos escusamos ta cútio, e de raso, tota l'alministracion autonomica? Total, ta la honra que nos fan.

Ent'a islamizacion de Ceuta

A ciudat espanyola de Ceuta celebrará, per primer vegata en a suya história, una festividat musulmana, a fiesta d'o cordero, a l'atra la semana. Ixe dia se sacrificaran bels 6.000 corders en unas carpas devantatas a exprés t'a ocasion.

L'alcuerdo lo prenion o PP, o PSOE e a UDCE (Unión Democrática Ceutí) dimpués d'a demanda presentata per este zaguer partito. Antiparti, o Partido Democrático y Social de Ceuta, PDSC, ha demandato aduyas ta que a ciudat subvencione as famílias musulmanas que, per problemas economicos, no puedan permitir-sen l'alquisicion d'o pobre animalet.

Os laicos ceutins, que belun en b'havrá, no han tartito pas.

O Santo Pair, os laicistas e a realidat espanyola

A visita ta Espanya d'o santo Pair ha tornato a amonstrar-nos l'altária intelectual e a grandária evangelica de Benedicto XVI. Ya en o viage, en a entrevista que le fiçon beluns d'os periodistas que l'alcompanyavan en l'avion papal, a suya Santidat atraçó encertadament una envista d'a história, a cultura e a problematica d'a nuestra Pátria:

La Spagna è stata, da sempre, un Paese “originario” della fede; pensiamo che la rinascita del cattolicesimo nell’epoca moderna avviene soprattutto grazie alla Spagna; figure come sant’Ignazio di Loyola, santa Teresa d’Avila e san Giovanni d’Avila, sono figure che hanno realmente rinnovato il cattolicesimo, hanno formato la fisionomia del cattolicesimo moderno. 

Ma è ugualmente vero che in Spagna è nata anche una laicità, un anticlericalismo, un secolarismo forte e aggressivo, come abbiamo visto proprio negli anni Trenta, e questa disputa, più questo scontro tra fede e modernità, ambedue molto vivaci, si realizza anche oggi di nuovo in Spagna: perciò per il futuro della fede e dell’incontro - non lo scontro, ma l’incontro tra fede e laicità - ha un punto centrale anche proprio nella cultura spagnola. In questo senso, ho pensato a tutti i grandi Paesi dell’Occidente, ma soprattutto anche alla Spagna.

Proafés, as parolas d'o Papa estion ascape presentatas como desageracions, como una enrestita cuentr'a libertat, como una tornata t'a foscor, e tota ixa salmódia anticleigal que tánto goi fa a beluns.

Manimenos, ixe mesmo dia, con o Santo Pair en as Espanyas, a escuso, o guvierno d'o PSOE trancó a o culto a ilésia d'a santa Cruz d'a Val d'os Caitos, una ilésia que en l'anyo 1960 yera estata elevata a la categoria de Basilica per lo Papa Juan XXIII.

Un recinto que no solo ye património d'o estato, sino que ye, per dencima de tot, un puesto de culto, un fosal an que honrar a os muertos e un espácio an que fer posible a reconciliacion e o perdon entre toz os espanyols.

Bien se vale que os monges s'han oposato a ixa mida e continan fendo a Santa Misa en a plana que bi ha en o exterior d'o recinto toz os domigos a las once d'o maitino. Qui pueda ir-bi, que esfienda a nuestra fé con a suya preséncia, qui no, que lo faiga con as suyas oracions.

Podez leyer a entrevista completa a o Papa, o italiano ye una luenga de buen entender, aquí

Concentracion per a tornata d'o património religioso

Bellas quatre mil personas se concentron ahiere en a plaça d'o pilar de Zaragoça ta desigir o que ye nuestro: as obras d'arte d'as parróquias de muitos lugars aragoneses retenitas ilegalment en Catalunya.

Prou que ye una qüestion que ha a solucionar a Ilésia –totas as suyas resolucions ya han dato a raçon a las demandas aragonesas– pero o problema no ye solo que religioso e, justament per ixo, ye un problema. Son as autoridaz catalanas as que no adempríbian as decisons d'o Vaticano e se negan a tornar os biens. Son as autoridaz catalanas as que subvencionan, con cincocientos mil euros!, l'asociacion d'amigos d'o museu de Lerida ta que preve d'enrebullar e prolargar a solucion en os tribunals. Son as autoridaz catalanas as que enverenan as relacions entre dos regions no solo que vecinas sino germanas. Sin oblidar que son as autoridaz aragonesas as que han a veilar per es nuestros intereses, quan a sovent ye tot o contrário.

Ahiere a concentracion no tenió mica repercusion en os meyos ¿informativos? nacionals. Ixe ye tamien o problema.

Jaime I e a nacion catalana

ERC ha feito publico un manifiesto, presentato este zaguer luns en o monestério de Poblet (Tarragona), en o que se proclama "la força dels Països Catalans", ixe território menos historico que l'Atlantida u El Dorado, en o que i fican els as comarcas orientals d'Aragon.

En ixe mesmo auto, cal ricordar que Poblet ye tamien pantion d'os reis d'a Corona d'Aragon, o president d'ERC, Joan Puigcercós, calificó a Jaime I como "forjador de la nació catalana" e, dimpués d'ofreixer una corona de flors en a suya fuesa, aproveitó ta fer tota mena de revindicacions culturals e economicas, ye decir imperialistas e expoliaderas.

Perque ixa ye a tragédia, que en manipoliar a história, beluns no buscan que mantener, u fer creixer, os suyos privilégios. E, ta caramuello, no satisfeitos con furtar-nos l'arte e a história, con privar as nuestras vias de comunicacion e posibilidaz de desarrollo, hemos a aguantar que nos digan que nusatros somos os colonizadors e os imperialistas.

Sisquiera Jaime I devantás a cabeça e autuás como el sabeva.