Beatus ille

Te mires an que te mires, no hi veyes que vasuera, vergüenya, decadéncia. Te mires an que te mires, no hi veyes que as bocadas d’una sociedat levantata sobre a mentira e a indecéncia. Cómo no tornar agora —cómo no tornar siempre— t’as viellas parolas d’os clasicos. Cómo no deseyar agora —cómo no esfender siempre— una vida simpla e libre; una vida que solo a Dios tienga per mida.

Beatus ille qui procul negotiis,

ut prisca gens mortalium

paterna rura bobus exercet suis,

solutus omni fenore,

neque excitatur classico meles truci

neque horret iratum mare,

forumque vitat et superba civium

potentiorum limina.                       

                                  Horácio, Epodos, 2, 1.

Feliz qui, luen d’os negócios,/ como l’antiga raça d’os hombres,/ adedica o suyo tiempo á treballar con es buas os campos paternos,/ libre de tota deuta,/ e no se dispierta como es soldatos con o tanyer de diana menaçador,/ e no teme pas as enrestitas d’o mar,/ e o foro evita igual como es soberbiosos palácios/ d’os ciudadanos poderosos//

Summertime

Tot s'esboldrega. Te mires an que te mires, arredol de nusatros, tot s'esboldrega. No solo que agora —quan per demés gemecamos, sino dende fa decadas— Espanya s'esboldrega.

Manimenos hue —con a envista d'o mio lugar n'as ninetas d'os uellos encara— no m'agana mica alcordar-me-ne de Rajoy e d'a suya família. Hue, —con a envista d'o mio lugar n'as ninetas d'os uellos encara— a Ella Fitzgerald e a Louis Armstrong ricuerdo. Fitzgerald e Armstrong, un respecto:

SUMMERTIME
Summertime and the livin' is easy
Fish are jumpin' and the cotton is high 
Oh, your daddy's rich and your ma is good-lookin'
So hush, little baby; don't you cry
One of these mornings you're gonna rise up singing
And you'll spread your wings and you'll take to the sky
But till that morning, there ain't nothin' can harm you
With daddy and mammy standin' by

Verano e a vida ye simpla/ Os peixes blincan e o coton ye alto/ Pair ye rico e mair ye guapiça/ Conque, siléncio, ninona, no plores pas/ Uno d'estes maitinos, te levantarás cantando/ Ubrirás as tuyas alas e puyarás t'o cielo/ Pero dica ixe maitino, res no podrá fer-te mal/ Con pair e mair á o tuyo canto//