Impletum est tempus et adpropinquavit regnum Dei

En veyendo a miséria que nos arredola, no gosaré fer garra comentário hue, simplament ricordaré l’Evangélio d’o dia, primer Domingo de Quaresma, e sinyalaré as zagueras parolas d’o mesmo: impletum est tempus et adpropinquavit regnum ta tener-las bien presents:

Evangelium secundum Marcum 1,12-15:

12 et statim Spiritus expellit eum in desertum

13 et erat in deserto quadraginta diebus et quadraginta noctibus et temptabatur a Satana eratque cum bestiis et angeli ministrabant illi

14 postquam autem traditus est Iohannes venit Iesus in Galilaeam praedicans evangelium regni Dei

15 et dicens quoniam impletum est tempus et adpropinquavit regnum Dei paenitemini et credite evangelio

A version en aragonés ye si fa u no fa:

Evangélio seguntes San Marcos 1,12-15.

Deseguida l’Espritu lo levó t’o desierto, an que bi estió quaranta dias e quaranta nueits. Yera tentato per Satanás, viviva entre as béstias e os ángels lo servivan.

Dimpués de que Juan estás arrestato, Gesús s’endreçó ta Galilea. Allí bi proclamava l’Evangélio d'o Reino de Dios, dicindo:

"O tiempo s’ha cumplito: o Reino de Dios ye aman. Convertiz-tos e creyez en l’Evangélio".

Os cristianos de Síria e os guviernos occidentals

“Síria se troba en un calliço sin salita. E no b’ha garra solucion en l’horizont.” Son as eloqüents declaracions de l’arçobispe maronita de Damasco, Monsinyor Samir Nassar, que recenta asinas o momento present d’a Ilésia en Síria a Aiuto alla Chiesa che Soffre, a delegacion italiana de l’organismo vaticano d’aduya a la Ilésia nesecitata.

“Ye l’onceno mes d’a crisis e a violéncia dopla a intensidat“, contina o mosen. Perque tamien aquí, igual como en Iraq, Egipto u Líbia, a posicion d’os guviernos occidentals —que mesmo intervienen criminalment con as fuerças d’a OTAN— no ha feito que meter en periglo a libertat e a vida d’os cristianos.

No ye a primer vegata que un cleigo sírio alvierte a occident d’as conseqüéncias d’as  suyas politicas. Ricordemos, per eixemplo, as declaracions de Monsinyor Antoine Audo, bispe caldeu —catolico— d’Aleppo e president d’a Caritas síria: “No queremos estar como Iraq. No queremos inseguridat ni islamizacion e tener asinas a menaça d’os islamicos en o poder. Síria ye un país secular. Bi ha libertat. Tenemos muitas cosas positivas en o país”.

Explicava tamien o bispe que os musulmans radicals que s’han rebelato cuentra o guvierno d’o president Bashar al-Assad, no quieren libertat ni democrácia, sino “a desestabilizacion e a islamizacion”.

Parellana precupacion exprisava o bispe Samir Mazloum, d’o Patriarcato Maronita d’Antioquia con siede en Bkerke, Libano, tamien en declaracions feitas a l’asociacion catolica internacional Aduya a la Ilésia que Sofre: “Síria podria empiorar a situacion d’es cristianos con un nuevo guvierno.”

Se charra ya d’o sindrome d’Iraq, a posibilidat, per cada dia més esclatera, de que en Síria se repita a tragédia iraquin. E prou saben os cristianos sírios o terror que sofren os suyos —os nuestros— germanos: dende l’emprencípio d’a guerra d’Iraq en 2003, plegon en Síria mils de refugiatos iraquins, entre os que b’heva muitos cristianos. Os sinyals d’o miedo son esclaters: a practica religiosa s’ha achiquito un 50-60%, a mainada no van ta catecismo, os turistas e pelegrins son disapareixitos, a gent no salen de nueits e as carreras son lasas.

Cal ricordar que en Síria viven quasi 1.600.000 cristianos e que Síria, igual como lo Libano, ye encara l’unico país arabe an que l’islam no ye a religion d’o Estato ni a fe religiosa apareix en os carnets d’identidat.

Atros mosens, como Moninyor Beshara Rai, en a suya visita a l’Eliseu, exprisó a o president francés Nicolás Sarkozy a suya funda precupación per lo futuro d’a comunidat cristiana en Síria. No pareix que os guviernos occidentals ascuiten as demandas d’os cristianos arabes. Prou que no, simplament fa muito que os guviernos occidentals dixon d’ascuitar a toz os cristianos perque fa muito que ixes guviernos s’han tornato a primer menaça cuentra a Religion.

L'aragonés, a UNESCO e o guvierno

Dende l’anyo 2000, toz os 21 de febrero se celebra o Dia d’a Luenga Materna ta esfender a diversidat cultural e o multilingüismo. Con ixe motivo, a UNESCO ha tornato á fer un infome sobre as luengas en periglo d’acotole e de nuevas bi ye l’aragonés. Seguntes a UNESCO, l’aragonés lo charramos bellas 10.000 personas en bellas vals de l’Alto Aragon, pero me creigo que hi somos mesmo menos —quasi a metat talment, e con una meya d’edat que ixorronta— e que o risque de desaparicion d’o idioma ye quasi una certeça.

Seguntes o mesmo informe, per cada quince dias disapareix una luenga; tota una tragédia. A UNESCO ha quaternato a muerte de 230 luengas dende 1950. Per ixa raçon, o devantdito organismo ha feito un atlas d’as luengas més menaçatas, que ye actualizato semanalment, e que ya inclui 2.474 idiomas, a region an que se charran —u charravan— e o grau de risque que presientan.

Es responsables d’a UNESCO consideran que os guviernos deverian refirmar a ensinyança en a escuela e a oferta educativa en as diferents luengas maternas. No pareix que o guvierno d’Aragon hi siga guaire interesato, sino tot o contrário. Seguntes totas as diciendas, a reforma d’a lei de luengas ye amanata á aprevar-se. Coneixendo á o PAR e á o PP, con a desincusa de privar tota imposicion e acubillar as variedaz —midas raçonables que toz esfendemos— esbafaran a lei de tota mena de normalizacion e posibilidat de revitalizacion lingüistica; qualcosa que en o caso de l’aragonés, e dau o suyo proceso de substitucion, significará a fin d’a luenga. Que ye o que quieren.

Lei de luengas de nuevas (u de viellas)

Prou que lo sabévanos. Once comités e asambleyas locals d’o PAR d’a zona oriental d’Aragon desigen á o guvierno regional que derogue, antes con antes, tota mencion á o catalan en a Lei de Luengas. Concretament, as asambleyas e comités locals d’Altorricón, Benabarre, Peralta de Calasanz, Fraga, Velilla de Cinca, A Codonyera, Ráfals, Fórnols, Beceite, Calaceite e Aguaviva demandan á o Guvierno d’Aragon que cumpla con os suyos compromisos electorals. Asinas, demandan que en a Lei de Luengas se reconeixca que en Aragon se parlan dos luengas, espanyol e aragonés, e que, esta zaguera tiene diferents modalidaz perteneixents á dos dialectos: aragonés oriental, en a zona oriental d’a region e altoaragonés, en a zona norte. Piden, ademés, que faiga disaparixer l’Académia Aragonesa d’a Luenga Catalana e, que si cal, se’n faiga un atra, que seiga l’Académia d’a Luenga Aragonesa u Académia de Cultura Aragonesa.

Es regionalistas sinyalan que ya ye prou de prolargas e que cal que o Guvierno d’Aragon dixe deçaga os suyos miedos e compleixos e apreve una Lei de Luengas Aragonesas que contará con o refirme d’a mayoria absoluta d’as Cortes d’Aragon e con més d’o 90% d’o refirme d’os aragoneses; b’ha que reconeixer que ixo ye o que sinyalan totas as enqüestas e estúdios sociolingüisticos feitos sobre o tema.

Es Comités e Asambleyas d’o PAR que sinyan esta demanda ricuerdan que o PSOE e a Cha aprevon a Lei de Luengas con tasament un diputato més que a resta d’a cambra. Ricuerdan tamien, que agora, manimenos, PP e PAR tienen una mayoria absoluta prou més ampla.

Ángel Romero, president d’o PAR de Fraga, ha dito que “pareix mentira que b’haiga gent á qui a cultura e o saber le ocupen puesto. Esto ye como si nos decisen que b’ha un trage de baturro ta tot Aragon e fésenos disaparixer toz os trages tipicos de cada comarca e asinas suprimísenos o trage tipico d’Ansó, de Fraga u de Benás”. No hi veigo a relacion, pero bueno, no ye ixo lo pior. O grau ye querer fer de dos luengas diferents —e dos realidaz sociolingüisticas mesmo més diferents— una unica; qualcosa que feria imposible de tot qualsiquier progecto de revitalizacion lingüistica per humil que hi fues.

Os regionalistas apuntan tamien que o PP d’A Codonyera refirma a suya iniciativa, perque “esto no ye solo una revindicacion de PAR e PP sino que arrocla á la gran mayoria de vecinos e d’aragoneses como s’ha comprevato en o nuestro lugar an que mesmo os sectors ciudadanos d’o PSOE han refirmato siempre as nuestras revindicacions devant d’o catalan”.

Precisament, á l’atro cabo de semana, o lugar d’A Codonyera acullirá una trobata de siete d’as asociacions que treballan en esfensa de l'aragonés oriental.

Deseyo

Qué querez que tos diga. Podrí escrivir sobre o progecto de lei que o guvierno de López apara en as Vascongadas ta enronar de diners á las victimas d'a policia. U podrí escrivir sobre as declaracions d'o ministro Ruiz refirmando o pseudomatrimónio aberrosexual. Declaracions que no han á almirar-nos mica si paramos cuenta que a semana pasata o guvierno d'o PP declarava asociacion d'utilidat publica á la Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales. Podrí escrivir tamien sobre as més de doscientas ninonas que, solo que en a província de Uesca, se troban en risque de sofrir mutilacion genital perque, no l'olbidez, l'islam ye una religion que predica a paz, a toleráncia, a libertat... Podrí escrivir sobre atras muitas cosas e denguna buena. Conque millor me callo e releigo á Kafka:

Wunsch, Indianer zu werden

Wenn man doch ein Indianer wäre, gleich bereit, und auf dem rennenden Pferde, schief in der Luft, immer wieder kurz erzitterte über dem zitternden Boden, bis man die Sporen ließ, denn es gab keine Sporen, bis man die Zügel wegwarf, denn es gab keine Zügel, und kaum das Land vor sich als glatt gemähte Heide sah, schon ohne Pferdehals und Pferdekopf.

            Franz Kafka Betrachtung (1912)

Que, si fa u no fa, viene a significar:

Deseyo, d’estar índio

Si uno podés estar índio, siempre presto, cavalgando sobre un cavallo á las quatre suelas, con o cuerpo burniato e rechumbelato per l’aire, d’espeso secutito sobre a tierra estremoleixita, dica arrullar as espuelas, pues no farian falta espuelas, dica arrullar as riendas, pues no farian falta riendas, e tasament hi veyés devant d’el que o paisage yera una pradera plana, ampliça, ya sin o cuello e sin a capeça d’o cavallo.

Perque, qué querez que tos diga, en b’ha de dias que á uno l’aganaria fuyir de tot e, como deciva o clasico, trobar un puesto an que meter os uellos e que no tot hi seiga ricuerdo d’a muerte.

Russell Palmer: Defenders of the Faith (1938)

En 1936, l'editor e decumentalista norteamericano Russell Palmer emprencipó un viage per Espanya ta dar testimónio d'a Cruçata que o pueblo espanyol feva cuentra os enemigos d'a Fe e a civilizacion. Entre atras grabacions, rodó altalle o decumental Defenders of the Faith (Esfensors d'a fe) en l'anyo 1938, que estió emitito, sosprendentement, per TVE en o programa «El Laberinto Español», que dirigiva l'historiador Jorge Martínez Reverte. Grácias a ixa emision, podemos hue veyer-ne una cópia en youtube.

A pelicla ye, seguntes se conta en o prelogo d'a mesma, o primer decumental en color sobre una guerra, e tiene una valura historica inqüestionable. Imagens d'a retaguardia, de frents de guerra, d'accions aérias, de profanacions, u d'a eixemplariedat d'as mullers espanyolas fan que esta pelicla seiga una chiqueta alfaya, una cinta imprescindible ta revindicar a história e a memória, reals, d'un tiempo e un país.