Como quasi toz ya sabrez, o Heraldo de Aragón ha empentato un manifiesto ta reclamar o que nos perteneix: as obras d'arte aragonesas que continan en o museu de Lérida a penar d'as senténcias d'o Vaticano a o respective. Per si alcaso belun no ha leyito encara o manifiesto puede fer-lo aquí.
E ta refirmar-lo cal punchar aquí.
S'agradeix l'aduya. No queremos que o que ye nuestro. No queremos que justícia
lunes, 31 de mayo de 2010
martes, 18 de mayo de 2010
malfurriar regional
A cifra parla soleta. Quasi mesmo chila. As alministracions nos costan en Aragon 10.118 euros á l’anyo per ciudadano. Ta que tos faigaz una ideya: solo que á os extremenyos, d’entre as comunidaz de regimen comun, les costan as suyas alministracions publicas encara més que á os aragoneses.
O coste de tot o tarabidau institucional que b’ha amontato en Aragon costa més de 13.000 millons d'euros á l’anyo. Ye a suma d’o gasto que apuyala a DGA, o Guvierno central e as numbrosas institucions locals d’a comunidat. Perque en Aragon, ademés de concellos e diputacions provincials, tenemos tamien comarcas.
Tota ixa burocrácia, que no fa mica funcion, suposa un coste per habitador de més de 10.118 euros; 300 euros per dencima d’a média espanyola, seguntes os datos d’o Ministério d’Economia e o Instituto Nacional d’Estadistica. Asinas en Aragon, que represienta quasi o 10% d’a superfície d’a nacion e o 3% da suya poblacion, treballan 92.388 personas en as institucions publicas.
Á estes datos caldria adibir o personal que treballa n’as empresas publicas. Ni son funcionários ni personal estatutário, pero cobran tamien de tot o que se quita a traviés d’os nuestros impuestos. Encara que no bi ha una cifra exacta, fuents d’a Corporacion d’Empresas Publicas d’Aragon han sinyalato que, de média, as empresas d’a DGA tienen afirmatas 1.500 personas á l’anyo. Como eixemplo, una sola sociedat controlata per lo Egecutivo aragonés, como ye Sodemasa, adedica á o gasto de personal més de 23 millons d’euros anyals, seguntes o zaguer informe oficial publicato. Estas contratacions gosan estar prou pacinas e de mal fiscalizar.
Cal sinyalar antiparti, a puyata en o capítol de gastos corrients que en as zaguers quatre anyatas, ha venito fendo a DGA, o que fa per cada dia més costosa l’alministracion ta os aragoneses. Ta caramuello, de vez que puyavan o gasto de personal e os diners adedicatos á gastos corrients, baixavan, e muito, as partitas enfilatas á inversions.
Tamien l’alministracion local tiene muita importáncia en a region. Si charramos d’os suyos presupuestos, solo que o concello de Zaragoça gestiona 767 millons d’euros, igual como atras grans capitals d’Espanya, pero con livels de deuta prou superiors á la média. E nos ne quedan as diputacions provincials e as comarcas, institucions que tienen buenacosa d’as suyas competéncias repetitas.
Tot este rete d’institucions fa que Aragon seiga entre as regions con un mayor percentage d’a suya poblacion activa dependient salarialment d’as institucions publicas, més d’o 20 per ciento d’os treballadors seguntes bellas fuents. Asinas imos.